«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Boicot. Marques i productes a evitar.

per Jim Thomas.

Actualment, hi ha quatre conreus aconseguits mitjançant enginyeria genètica que es permeten al Regne Unit, a més de cert nombre de coadjudants per al processat i d'enzims. Pot semblar una quantitat ridicula, però dos d'aquests conreus, la soja i el blat de moro, formen part de gairebé el 80% del menjar processat. A això se li ha d'afegir els nombrosos usos no alimentaris d'altres conreus transgènics, com el d'un molt comú en la nostra vida diaria: el cotó. A continuació es descriu alguns dels usos més comuns d'aquests conreus.

Soja resistent al Roundup de Monsanto.

Fins la data, és el producte amb més ubiqüitat de tots els aliments manipulats genèticament. Està dissenyat per lligar els agricultos a l'ús de l'herbicida de Monsanto Roundup; actualment suposa el 15% de la producció de soja dels EE.UU. i l'any vinent passarà al 30%. La soja de Brasil, Canadà, Europa i Àsia està lliure de manipulacions genètiques, però la major part de la soja usada com a ingredient prové dels EE.UU. i Monsanto s'ha assegurat que la soja manipulada es barregés amb soja convencional. Al menjar, busqueu els següents ingredients: proteïna de soja, TVP (proteïna vegetal texturitzada), proteïna de soja aïllada, farina de soja, lecitines (la major part tenen base de soja). Busqueu també el nombre E322. Alguns aromes també tenen base de soja.

Productes que poden contenir soja manipulada genèticament.

Els menjars vegetals han estat els primers en ser contaminats per la soja manipulada. Batchelor's Beanfeast, un menjar de soja precuinat produit pel gegant alimentari Unilever, és actualment el centre d'una campanya de Greenpeace, Friends of the Earth i The Genetic Engineering Network, donat que va ser el primer producte amb soja trangènica autoritzat al Regne Unit. Des de llavors, Unilever també ha etiquetat Vesta Currys un altre menjar precuinat, com a producte que conté soja manipulada genèticament. La proteïna de soja transgènica també acaba apareixent a salsitxes, fideus, menjars per a nadons (probablemnt els productes SMA en tenen), cervesa, pa, menjar de mascotes, pastissos (com les galetes vegetals de Coop o els Asda's fram Stores) i menjars congelats (com els de la casa Ross), patés (Ainsbury's té 23 tipus de paté i cremes que contenen soja modificada) i també està a menjars per animals. Walker's Crips han confirmat que 29 de les seves marques Smiths, Walkers, Quavers i Monster Munch, poden contenir farina de soja manipulada genèticament i proteïna de soja o blat de moro també manipulat (vegi's a sota). La proteïna de soja s'utilitza també per a tintes, adhesius, rotllos d'embalatge, pintures, plàstics i, irònicament, pesticides.

L'oli de soja s'utilitza molt més. Molt sovint es barreja amb d'altres olis en margarines (el cas de la margarina vegetal Coop), la major part de les quals, de tota manera, contenen lecitina de soja. La marca Vitalite conté soja manipulada genèticament i la pasta de soja Safeway porta una etiqueta que diu «nou i millorat» des que fa servir la manipulació genètica. La maionesa, l'oli per a cuinar, les pastes per a sanvitxos i els gelats són productes que poden contenir oli de soja manipulada. La xocolata Haägen Dazs probablement també, com els substituts del formatge (l'alternativa al formatge Summer County, un altre producte Unilever, conté soja manipulada). L'oli de soja s'usa com ajuda al processament en la producció d'alguns productes, com és el cas dels cereals Alpen i Ready Brek.

Balt de moro Bt (Novartis).

El blat de moro modifiat genèticament també està entrant a Europa i, com la soja, sovint sense separar i sense etiquetar. Malgrat que aquest any sols un petit percentatge de la collita de blat de moro serà produït mitjançant enginyeria genètica, la industria sosté que no pot separar-lo del tradicional. El blat de moro Bt produiex una toxina per matar un insecte nociu per al conreu, però també elimina insectes beneficiosos. L'autoritat francesa competent en antibiòtics ha criticat el fet que s'usi un gen que otorgui resistència als antibiòtics. A més, com en el cas de la soja, el blat de moro és utilitzat ja en forma de gra (com en el cas de productes fregits de blat de moro -Doritod, Uncle's Tacos), ja en forma d'oli, xarop o midó, que són les formes més freqüents, per a una gran varietat de productes, alimentaris o no. Hi ha midó de blat de moro en molts productes, des de sopes i dolços, fins a pasta de dents. Alguns productes que contenen blat de moro transgènic al Regne Unit són: curry vegetal i de pollastre, maionesa, potatge irlandés i preprats per amanir amanides d'Asda Farm Stores. Fonts d'Unilever suggereixen que poden començar a introduir blat de moro transgènic a les sopes Batchelor's i en tots els altres productes que tenen. Com que el blat de moro, igual que la soja, és un producte principal per a l'alimentació animal, s'introduirà a l'alimentació humana indirectament.

El tomàquet FlavrSavr (Zaneca).

El tomàquet FlavrSavr, anomenat «tomàquet de Troia» el 1996 va ser la primera collita sencera de conreu transgènic que va arribar a les terres Regen Unit. es manipula genèticament per retardar el procés de putrefacció i així obtenir un estalvi en els costos de processament.

Sainburys i Safeway el van introduir en llaunes etiquetades de salsa de tomàquet i van dir que havia resultat un èxit. Vigilem amb les etiquetes de les llaunes de salsa de tomàquet que són una mica més grans que les normals i una mica més barates, ja que cal llegir-les molt detingudament.

Quimosina transgènica, «quall vegetarià».

La quimosina natural prové de l'estòmac d'un moltó i s'usa en la fabricació de formatge. El seu equivalent es produiex manipulant genèticament un bacteri. S'usa en uns quants «formatges vegetarians» (com per exemple el de Coop) i en el passat va ser recomanat per la Vegetarian Society. De tota manera, existeixen qualls no manipulats genèticament i que tampoc són d'origen animal, igualment recomanats per la vegetarian Society i per la Soil Association, de manera que hi ha alternatives per als consumidors ètics.

Cotó Bollgard Bt i cotó resistent al Roundup de Monsanto.

Aquestes dues varietats de cotó genèticament manipulat ja representen la meitat de la collita de cotó dels EE.UU. El cotó dels EE.UU. s'usa per a texans i altres peces tèxtils i l'oli de les llavors de cotó es pot utilitzar en llaunes de menjar processat o peix (per exemple, les ostres fumades de John West).

Colza resistent al Roundup de Monsanto.

A Europa s'ha aprovat la importació de soja manipulada genèticament provinent de Canadà i s'usarà sobretot sobretot com a oli en margarines, menjars cuinats i galetes. És realment preocupant que soja manipulada hagi estat detectada a Alemanya en pots de mel canadenca produïda per Colver Crest i Fuerster-Reform. Donat que gaire bé la meitat dels camps on actualment s'experimenten conreus manipulats al Regne Unit són de colza, sobretot de Plant Genetic Systems, AgrEvo i Monsanto, és molt probable que la mel europea estigui patint una contaminació semblant. L'Associació d'Apicultors expressà recentment la seva forta preocupació per la impredecibilitat dels efectes d'aquesta contaminació en les seves abelles i productes.

Hormones del creixement boví (BGH).

Al principi, Michael Taylor, jefe de la Comissió de la FDA (Food and Drug Administration dels EE.UU.), persuadí aquest organisme oficial per a que prohibís l'etiquetat de la llet normal com a «llet sense BGH».

Tanmateix, hi va haver grans queixes per part dels consumidors. A més, Mosanto intentà, sense èxit, que es dictés sentencia contra les empreses que sí etiquetaven la llet d'aquesta manera (Horizon, Swiss Valley Dairy Farms i altres). Això vol dir que la FDA va haver d'adoptar una posició menys extrema i ara mateix és legal etiquetar la llet normal com a llet «sense BGH» sempre i quan hom no faci referència a temes de seguretat.

Compte amb les etiquetes!.

Ara mateix, molt pocs productes que contenen ingredients manipulats genèticament estan etiquetats i, sovint, esbrinar si la teva dieta està contaminada porta molta despesa de temps i escriure moltes cartes... La resposta usual que hom troba és «possiblement ho estigui, però no podem saber-ho». Des del primer de setembre, les noves lleis d'etiquetatge europees obliguen a identificar els productes que porten soja i blat de moro manipulat genèticament. Jeff Rooker, el responsable de Seguretat Alimentària del Regne Unit, ho ha batejat com «una victòria pels consumidors» quan, en realitat, sols servirà per confondre les coses, ja que la llei exclou els olis, les lecitines, el midó i els aromes. Així, un 95% dels productes que continguin soja o blat de moro manipulats genèticament no portaran etiqueta. La llei també estableix un mínim llindar per a la presència de proteïna manipulada per sota del qual els productors poden escapar-se de l'etiquetatge obligatori. Unilever ha suggerit una xifra tan alta com el 10%, però la xifra final està encara per determinar. L'etiquetatge donarà una falsa sensació de seguretat. Etiquetar un problema, en aquest cas la contaminació genètica, no l'elimina. L'única manera d'assegurar la lliure elecció i la protecció del medi ambient és recolçar la gent que eviten totalment els productes que tenen ingredients manipulats genèticament.

Evitar els ingredients genèticament manipulats.

És fàcil abatre's per l'àplia extensió de la soja i el blat de moro manipulats en els aliments comuns. La industria biotecnològica és l'única que diu que la batalla ha acabat, perquè vol que el menjar manipulat es consideri un fet consumat. De fet, molts petits productors de soja dels EE.UU. i també grans productors com Central Soja o Norgrow de Brasil i Canadà ofereixen productes garantitzats sense manipulació genètica (també anomenats d'«identitat preservada»). Les empreses que utilitzen grans quantitats de soja tenen l'opció d'encarregar-la als agricultors que la subministren sense manipulació. Igual amb el blat de moro.

Les següents marques, empreses i organismes garanteixen al consumidor aliments sense manipulació genètica:

• Aliments biològics; per definició, han de ser sense manipulació genètica. Això respón a un acord internacional i en l'agricultura biològica dels EE.UU. es manté, de moment. El símbol identificador és The Soil Association (L'Associació del Sòl).
• Menjar vegetarià; La Vegetarian Society del Regne Unit ha decidit no recolzar aquells aliments que estiguin manipulats genèticament. Actualment promociona més de 2.000 productes i durant els 12 propers mesos proposaran a més de 250 productors que eliminen dels seus productes aliments manipulats genèticament si és que volen conservar el seu recolzament. El logo identificatiu és "V". Es recomana evitar els productes sense la marca de la Societat Vegetariana.
• Menjar integral; des del 21 de setembre, el comerç integral es declara sense manipulació genètica. Això cobreix gairebé tots els productes de les botigues de productes integrals i, ja s'esdevé ara, moltes d'aquestes botigues garanteixen que els seus productes no tenen components transgènics. D'aquesta manera, queden garantits productes com Infinity, Plamil, Suma, Rainbow i Granose; fins i tot Haldane, Holland i Barret han confirmat que els seus propis productes no estan manipulats i que estan treballant activament amb els seus productors per animar-los que produeixin sense manipulació genètica. Fa poc esborraren de la seva llista Batchelor's Beanfast perquè consideraren que Unilever no estava realitzant prous esforços per produir soja natural.
• Iceland, el producte que destaca als supermercats. El primer de maig, Iceland anuncià que res de al seva marca contenia ingredients manipulats genèticament o provinents d'animals alimentats amb collites manipulades. Segons un mostreig recent entre mil consumidors, el 65% recolzava aquesta mesura i el 26% va dir que començaria a comprar Iceland arràn d'aquesta decisió.
• Spar, al Regne Unit, ha confirmat que cap producte seu conté productes manipulats genèticament.
• Sainbury ha reformulat gairebé totes les seves 1.100 marques per excloure la proteïna de soja. Encara tenen en cartera 25 productes que contenen proteïna de soja manipulada (se'ls pot demanar la llista). Tanmateix, no ha exclós altres productes manipulats genèticament, com olis o lecitines. Ha sol·licitat als seus productors que no usin blat de moro manipulat genèticament.
• Kellogs actualment no utilitza cap ingredient de manipulació genètica. «Creiem que han d'haver moltes més proves i investigació abans que poguem considerar fer servir ingredients genèticament manipulats i, tal com està l'opinió pública en aquests moments, ni se'ns passaria pel cap».
• Heinz ha manifestat a la Vegetarian Society que tots els seus productes, més de 50, no contenen ingredients manipulats genèticament i que continuarà així.
• Productes Linda McCartney; McVitie's decidí recentment que cap producte Linda McCartey portés aliments transgènics. Desgraciadament, aquesta decisió no s'ha extés als altres prodcutes McVitie's.
• The National trust; Sue Wright, gerent nacional de catering, declara que «no recolcem l'ús d'aquests aliments; de fet, el nostre treball en desenvolupar els nostres menús consisteix en obtenir, sempre que poguem, els nostres productes dels nostres propis terrenys, de produtors locals o de productors biològics».
• Sopars escolars de Chartwuell; a Kent, el lloc més segur per menjar és el menjador escolar. Més de 1.500 escoles hi donen menjar sense ingredients transgènics cada dia.
• Cambra dels Comuns; si ets membre del parlament britànic o et mous en aquest cercle, pots menjar tranquil: el comité de càtering ha ordenat a tots els bars i restaurants de «la mare de tots els parlaments» que evitin qualsevol ingredient manipulat genèticament. És lamentable que no s'apliqui el mateix criteri als votants.

• Llista Online de productes elaborats amb ingredients manipulats genèticament (regularment actualitzada): http://www.uea.ac.uk/f098/gmlist.htm ó http://i.am/gm.
• Campanya Protec Your Food. La porten conjuntament Greenpeace, Friens of the Earth i Genetic Engineering Network amb l'objectiu que els marques de Unilever estiguin lliures de IG. Telèfon: +0171 8668222.
• Nationwide Food Survey. Editen un butlletí anomanat «Com evitar els aliments transgènics». Escriviu a Nationwide Food Survey, Beacon House, Skelmerdal, WN8 6UR.
• Genetic Engineering Network té còpies d'una llista recopilada per Helen Ellery de Dorset amb les respostes que ha rebut d'una ample gamma d'empreses. Per a contactar-hi: +0181 3749576 o escriviu a genetics@gn.apc.org.
• Campanya Alimentos Transgènicos, desenvolupada a l'Estat espanyol per diverses organitzacions socials. Contacte: +34-91-5312739 o, per correu electrònic, ecologistas@nodo50.org.

La situació a les Nacions Unides no és gens bona. A la reunió de maig de la comissió Codex Alimentarius de la ONU, la idea d'un etiquetatge obligatòri pels aliments manipulats genèticament va ser arraconada després de rebre pressions d'alguns dels representants de governs i empreses que s'hi trobaven presents. Codex decidí que solsament s'etiquetèssin els aliments que produeixen al·lèrgies.

L'única manera de donar a la gent la possibilitat d'escollir és seguir la pista dels ingredients, des de l'agricultor, passant pel transportista i el processador, fins al punt de venda. Hi ha molts productes de collites no manipulades genèticament i, tant les empreses com els governs, han admés que és possible segregar. El 30 de juliol, en un discurs a la Cambra dels Comuns, l'encarregat d'Alimentació per al Regne Unit, Jeff Rooker, va admetre la força dels consumidors dient: «Ells [els nordamericans] comencen lentament a entendre que el consumidor és diferent a Europa. La gent a Europa vol saber més sobre el que menja i vol un etiquetat eficaç, que mostri els ingredients i els modes de producció».

Tanmateix, en comptes d'introduir etiquetes que comporti una separació dels productes, el govern espera que els fabricants d'aliments assumeixin la responsabilitat i obliguin els productors nordamericans a separar les seves collites. Els problemes que presenta aquest enfocament es veuen clarament si observem la resposta de les principals associacions comercials davant les imperfectes directives europees. Com a exemple, la National Food Producers Association, amb seu als EE.UU., que 500 membres de la qual controlen un 90% de els vendes d'aliments dels EE.UU. El seu portanveu, Tim Willard, diu: «Això [la directiva de la UE] suposarà un gran destorb per als fabricants i no donarà informació realment important als consumidors». Una posició similar s'ha adoptat des de Grocery Manofactures of America i des de l'American Soyabean Association. Jim Hershey de l'ASA té clar que: «Volem assegurar-nos que els seu règim d'etiquetatge [el de la UE] no esdevé un munt d'exigències sobre com manegem les collites que enviem a Europa».

Ha arribat l'hora que els governs alcin la veu davant les empreses dels EE.UU. i de donar als consumidors europeus allò que volen: el dret a saber que hi ha als aliments que compren: és el mínim que es pot acceptar.