«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Ecoguerrillers o vàndals? Qui són els autèntics terroristes?.

per Zac Goldsmith.

Incapaç de confiar en tribunals, experts, polítics o normatives, la «gent normal» ha decidit prendre el control amb els seus propis mitjants. Se'ls qualifica de terroristes, vàndals i gamberros. Però, qui són els veritables gamberros?

En tots els aspectes, els europeus són una mica més escèptics pel que fa a la biotecnologia. Nombrosos estudis han mostrat que la gran majoria d'enquestats s'oposen activament als avenços que es puguin realitzar en aquest àmbit. Una enquesta recent de Mori trobà que el 77% de la gent enquestada al Regne Unit voldria que finalitzés l'experimentació amb plantes modificades genèticament. Un altre estudi sobre l'actitud dels consumidors vers els organismes modificats genèticament, recolzat per Unilever, la Green Alliance i la Universitat de Lancaster, ha mostrat que els consumidors «se senten incòmodes amb la biotecnologia en conjunt». El més important és que es posava en relleu que els consumidors tenen, en general, «sentiments enfrontats sobre la integritat i la validesa dels sistemes actuals de regulació governamental i, en particular, sobre les garanties científiques oficials de seguretat».

Per suposat que aquestes garanties no tenen sentit, doncs els efectes de l'impacte de les biotecnologies són en sí impedrecibles. Segons la Soil Association, organització responsable d'expedir l'etiqueta biològica als agricultors del Regne Unit, «un cop alliberats, la dispersió a l'entorn dels organismes modificats genèticament no es pot parar, ni se'n poden predir les conseqüències... L'enginyeria genètica és incomptabile amb l'agricultura sostenible».

Ja hi hagut desastres i perill de desastres arràn dels organismes modificats genèticament (OMGs). Per exemple, a mitjants abril, Monsanto anuncià que estava recollint petites quantitats de llavor de colza modificada que contenia un «gen no aprovat que entrà en el producte per error».

Resulta significatiu que durant 1996 s'hagi produit un increment del 8% en el refús, per part del públic, d'aquesta tecnologia, justament quan s'ha difós més informació sobre el tema. i encara ho és més que un estudi publicat a Nature mostrés que com més coneix el públic sobre biotecnologia, menys confiança té en la seva seguretat o utilitat. «Quantes proves necessita el govern per adonar-se que l'opinió publica no vol aliments modificats genèticament i que l'oposició és creixent?» És la pregunta que fa Sue Meyer, directora de Genewatch, l'organització responsable de posar en pràctica l'enquesta de Mori.

El difós refús a l'enginyeria genètica va més enllà de les costes de la Gran Bretanya. A Àustria, més del 20% de la població signà una petició per prohibir els aliments modificats genèticament i s'han arrencat conreus a Alemanya, Irlanda i Holanda. Diverses organitzacions molt respectades i poc avesades a la controversia com, per exemple, la Scotish Natural heritage i la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), han sol·licitat la prohibició, o almenys una moratòria, sobre l'enginyeria genètica. John Vidal, del periòdic The Guardian, indica que més de 200 empreses d'alimentació sol·liciten una moratòria similar, que Greenpeace ha movilitzat més de 250.000 consumidors a Alemanya i que s'espera que es produeixin disturbis entre els petits agricultors indis si la tecnologia arriba allà. Alguns minoristes, com Iceland Frozen Foods i British Sugars, ja han començat a excloure aliments modificats genèticament dels seus productes.

Al març, la Genetic Engeneering Network, Friends of the Earth i Greenpeace, van llançar una campanya amb lema de «protegeixi els seus aliments», destinada a citar pel nom i avergonyir influents productors d'aliments, en particular Unilever, que continuen utilitzant OMGs. Ja s'han distribuit més de mig milió de «targes de deslleialtat» (en oposició a les «targes del client fidel dels supermercats») a mercats de tot els Regne Unit. Holland i Barret, una de els principals cadenes de «botigues d'aliments sans» del Regne Unit, ha eliminat dels seus catàlegs diversos productes arràn de la dita campanya i algunes empreses japoneses han acceptat aturar la comercialització d'aliments processats que es fabricaren amb tomàquets modificats genèticament.

Alhora, com indica Mae Wan Ho en aquest mateix exemplar, s'ha produit un increment massiu de la popularitat dels aliments biològics, que cada vegada són considerats per més gent com l'únic refugi segur davant la biotecnologia. I no menys de 220.000 consumidors dels EE.UU. van demostrar al Departament d'Agricultura, amb les seves cartes de protesta per incloure aliments modificats genèticament sota l'etiqueta de biològics, que estan disposats a assegurar-se que el terme «biològic» no sigui usurpat per empreses com Monsanto. [Vegi's R. Cummings en aquest número].

No hi ha gaire dubte que la gent senzilla, independent, refusa la manipulació genètica de la vida i, tanmateix, les llicències per aquests experiments es distribueixen com confetti per part dels governs. A l'abril d'enguany, hi havia 332 centres d'experimentació en el Regne Unit, el 70% dels quals estava sota control de sols quatre empreses: Monsanto, Agrevo/BGS, Novartis/Hilleshog i Sharp's International Seeds Ltd. El que és cert és que, fins ara, no s'ha refusat cap petició d'enginyeria genètica que s'ha presentat al comité d'experts del govern britànic.

En efecte, s'ha permés que un petit nombre de grans empreses que, per definició, es preocupen més que res dels beneficis a curt termini, apostin i juguin amb la nostra pròpia existència sobre la Terra. La seva retòrica pot ser molt convincent. Monsanto, per exemple, s'afanya a dir-nos que són «plenament conscients d'allò que passa pel cap del consumidor abans de fer una compra». Sovint «han subministrat més informació que la necessària» sobre el tema, ens indiquen.

Tanmateix, la mateixa empresa fa tot el que pot per impedir qualsevol forma d'etiquetat que pugui informar els consumidors que el producte que compra pot estar modificat genèticament. L'empresa també ens diu que creu que els aliments han de produir-se amb menys pesticides i herbicides i, per contra, en el seu informe de 1994 als accionistes assenyala que «encara queda aproximadament un 90% de les terres de conreu del món aptes per a agricultura biològica, sense incorporar aquesta tecnologia. Per als fabricants d'herbicides, aquest potencial verge, significa grans oportunitats per al creixement de les vendes».

Robin Page, director de Countryside Restoration Trust, és lògicament escèptic: «ja hem sentit aquest argument», assenyala. «Els productes quimics a base de DDT havien d'ajudar a alimentar el món; en comptes d'això, van crear una catàtrofe ambiental. El BSE va ser un altre producte d'alta tecnologia que portava una barreja de despulles ramaderes i productes quimics organofosforats. Ara que veiem que un altre producte científic es descriu som a «sense riscos», tenim bones raons per pensar que portarà grans riscos».

Una altra veu influent de l'oposició és la de Florianne Koechlin que, paradoxalment, prové de l'imperi Geigy Pharmaceuticals.Diu que l'«enginyeria genètica és com un avió Jumbo amb fre de bicicleta». Koechlin ajudà a organitzar les peticions per a un referèndum a Suïssa sobre el tema. La campanya va ser un èxit, fins que la companyia suïssa de biotecnologia, Novartis, decidí donar-li un cop de porta amenaçant, entre d'altres coses, d'abandonar el pais i emigrar a d'altres llocs on se seguíssin politiques més comprensives.

El sector de la biotecnologia s'ufana en assenyalar que l'oposició pública a l'enginyeria genètica és fonamentalment visceral i que la ciència està al costat de la industria. Però, donat que la gran majoria de recursos dedicats a la investigació sobre el tema prové de la mateixa industria, seria ingenu suposar que aquesta investigació és del tot objectiva. No es pot esperar que cap institució finacii una investigació que la desacrediti. En aquesta revista es mostren molts exemples de «troballes» errònies. No podem creure empreses com Monsanto quan diuen que «estem segurs (...) que les llavors i les plantes produïdes per la biotecnologia són aptes per al consum humà, pels animals domèstics i per l'entorn».

Però fins i tot quan la ciència planteja seriosos dubtes sobre la seguretat d'experiments concrets, se l'ignora del tot, menys quan les seves troballes coincideixen amb els interessos de la industria. Per exemple, una investigació suïssa sobre una varietat de blat de moro modificada genèticament, dissenyada per Novartis com a verí per a larva del perforadors del blat de moro, ha demostrat que pot matar tant insectes beneficiosos com nocius, fet que altera tota la cadena alimentària. I, tot i així, la Unió Europea ha declarat que la llicència concedida al blat de moro modificat genèticament sols podrà retirar-se si s'aporten noves proves científiques que questionin la seva seguretat. Però aquestes proves, com assenyala el doctor Ian Taylor de Greenpeace, són precisament les que els científics suïssos han aportat. Potser per a la UE la investigació sols pot qualificar-se com a cientifica si serveix per promoure els interessos de la industria biotecnològica.

Si les garanties oficials són tan poc satisfactòries, on pot dirigir-se el consumidor per obtenir informació fiable? Com il·lustra Peter Montague en el seu article sobre l'acomiadament dels dos periodistes de la FoxTV Florida, «culpables» d'investigar la participació de Monsanto en BGH, els mitjans de comunicació semblen incapaços de proporcionar aquest servei. Les empreses com Monsanto exerceixen una influencia determinant sobre allò que nosaltres, el públic, podem veure o llegir, amb anuncis a televisió i premsa i amb altres mitjans.

Fins i tot els governs són controlats per aquestes empreses, de manera preocupant i creixent. Igualment, depenen principalment de la ciència generada per la mateixa industria per formar els seus punts de vista sobre biotecnologia i, en qualsevol cas, tendeixen a estar obsessionats pels indicadors econòmics a curt termini, a expenses de consideracions més importants sobre la salut ambiental o el benestar humà. En nom de la «inversió interna», les nacions ofereixen condicions especials al comerç i subsidis de tot tipus per atraure les companyies Transnacionals (CTNs) al seu territori. Avui en dia, una de les prioritats bàsiques dels governs de tot el món, ja siguin d'esquerres o de dretes, és que les grans empreses estiguin contentes. Com a resultat, es passen per palt «irregularitats» que fan aquestes empreses. Per exemple, encara que Monsanto havia estat assenyalada el 1994 per la Environmental Protection Agency com a part responsable de l'estat de molt llocs tipus Superfund (llocs sotmesoss a un impacte ambiental inacceptable), l'empresa asegurà als seus accionistes que «no s'espera que es vegi afectada la liquidesa de Monsanto, ni la seva posició financeraa ni la seva rendibilitat».

Almenys en el tema de els regulacions, Monsanto era molt honrada abans. Admitia que «(...) en molts casos, nosaltres i alguns altres, perfilavem les regles d'aquesta nova ciència i anavem colze a colze, en particular pel que fa a les aplicacions en plantes i animals». Per tant, sorpren poc que, en resposta a l'atac del príncep Carles, qui considera que la seva actuació afecta «un regne que és de Déu i sols Seu», Monsanto publiqués que «encara que ell és un home intel·ligent i perfectament capaç de decidir si vol menjar aquests aliments..., aquest camp és territori de les agències reguladores».

Com Gorelick i altres asenyalen en aquest número, la porta de comunicació entre gran industria i les agències normatives funciona tan suaument que no es poden distingir una de l'altra.

Està clar que ens falta democràcia. Malgrat la resistència clara de l'opinió pública en general, s'ha permés el pas de l'enginyeria genètica a tota màquina, pràcticament sense obstacles. Com a resultat, un nombre cada cop més gran de gent ha decidit resoldre les coses per si mateixes. Molesta amb la perspectiva de deixar mans lliures a empreses prepotents, s'està preparant per execir l'acció directa, cosa que els representants polítics, lamentablement, no han aconseguit fer en el seu nom.

John Vidal, en un article al periòdic The Guardian sobre el professor sense antecedents de desobediència civil, Patrick Whitefield, mostra que no es tracta d'un moviment marginal, sinó que hi estan implicats ciutadans «respectables» i respectuosos amb la llei. Un altre exemple similar és el del moviment civil del Regne Unit contra la construcció de carreteres, que ha aconseguit reduir la inversió estatal en les mateixes de 23.000 milions de lliures a 6.000.«Després d'assabentar-se que cinc dones havien arrencat plantes modificades genèticament d'un camp experimental de Monsanto, Whitefield cridà un grup de Manchester anomenat Genetix Snowball i s'oferí per realitzar el mateix. Fent això s'arriscava a ser portat als tribunals, ser obligat a pagar una multa i ser fitxat com a delinqüent. Durant els dies següents, un treballador comunitari de Maanchester, un advocat galès i almenys unes 250 persones més (inclós el cap de televisió Antony Worrall-Thomson), trucaren per telèfon per recolzar o unir-se a l'acció directa no violenta contra les plantes transgèniques»

Des dels Lincolnshire Loppers, que arrancaren les plantes trnasgèniques de blat Spring en una exposició, fins als Kenilworth Croppers, que destruiren un panel de blat modificat a l'exposició Royal Agricultural; des de la descontaminació d'un conreu experimental de soja per a oli vora Conventry a la destrucció d'un assaig d'AgrEvo de colza resistent a l'herbicida «basta» a Austràlia, realitzada per «Mares contra l'enginyeria genètica»; des de la descontaminació de 30 tones de llavors de blat de moro transgènic a l'Estat francès per 120 membres de l'associació d'agricultors Confédération Paysane a les concentracions massives davant la seu central de Monsanto a Missouri... El clar missatge és que la gent «normal» no està disposada a permetre que els seus representants tirin a mar l'estabilitat dels éssers vius.

La mateixa determinació tenen un nombre creixent de persones, decidides a alliberar el món de la possibilitat d'infeccions d'«aliments Frankenstein», un terme que l'acció directa de les organitzacions està assentant. Com assenyalà un dels participants de l'ocupació de Norfolk, «ara sembla que els accions d'aquest tipus són la única manera de retornar el geni a la seva ampolla». Segons advertí un altre grup escocès d'activistes, «les empreses de biotecnologia han de comprendre que hauran de ser responsables dels seus actes».

No sorprén que aquestes manifestacions de resistència pública hagin generat el refús dels polítics tradicionals. Per exemple, el congressista Bill McCollum comdemnà l'acció civil com un «terrorisme en nom de la Mare Natura», mentre que el congressista Riggs descrigué els activistes com a «terroristes implicats en una conspiració criminal». Alguns diarris anglesos s'han queixat del fet que un gran nombre d'activistes han gaudit de beques d'estudis finançades pel govern. Però, quin millor ús podrien fer els estudiants de les seves beques que el de garantir que el món sigui viable per a les futures generacions?

Aquesta gent entussiasta, vells o joves, mares o àvies, estudiants o cientifics, és acusada de gamberrisme, vandalisme i terrorisme. Però, davant de tot el panorama, hauriem de preguntar-nos qui són realment els terroristes.

Els consumidors de tot el món reclamen el dret d'escollir menjar o no aliments que contenen materials modificats genèticament o que s'han produit utilitzant l'enginyeria genètica. Informe rera informe es revela la força de l'opinió dels consumidors. Una enquesta oficial de la Unió Europea mostrà un recolzament flagrant de l'etiquetat dels aliments modificats, amb els següents percentatges a favor: Àustria, 72%; Bèlgica, 74%; Grècia, 81%; Dinamarca, 85%; Finlàndia, 82%; Estat francès, 78%; Alemanya, 72%; Irlanda, 61%; Itàlia, 67%; Luxemburg, 67%; Portugal, 62%; Estat espanyol, 69%; Suècia, 81%; Regne Unit, 82%¹. Als EE.UU., un estudi finançat pel gegant de l'agroquimica Novartis mostrà que un 93% dels enquestats volia que s'etiquetèssin com tals els aliments modificats genèticament². prospeccions realitzades al Canadà, Austràlia i altres països industrialitzats, han donat resultat similars.

Referències:

¹Comissió Europea Eurobaròmetre, «Opinions europees sobre la moderna biotecnologia», Direcció General XII de la Unió Europea, número 46 de gener del 1997.
²Estudis de Novartis, resultats divulgats a la Primera Conferència de la Protecció de Collites i les seves Implicacions per al Subministrament d'Aliments, patrocinada per la Universitat de Tufts i la Foundation for Nutritional Advancement, febrer del 1997.

La directora d'afers públics i governamentals de Monsanto, Anne Foster, va indicar que el telèfon d'atenció urgent de l'empresa per als OMGs va haver d'atendre 2.717 trucades arràn de la publicitat del darrer mes i que no totes eren agradables. «No estavem prou preparats per enfrontar-nos a l'hostilitat d'algunes trucades: algunes eren vidriol pur». La campanya de Monsanto també va donar lloc a la presentació de queixes davant l'Advertising Standards Authority.

Ara, l'empresa dóna pressa als minoristes per a que intensifiquin els esforços per «educar» els preocupats consumidors.

Segons Foster: «L'oposició als OMGs no és solament molt efectiva, sinó que resulta, alhora, agresiva, dura i molt hostil. Nosaltres no disposem ni de tendes, ni de marques, ni de productes que ens permetin informar als consumidors sobre què són els OMGs. hem de realitzar publicitat per estimular el debat. Però pensem que ara els correspon a empreses com mark&Spencer, Safeway, Sainsbury i Tesco fer la seva part de treball».

Va explicar també que als EE.UU. no hi va haver reacció davant els OMGs, però que al Regne Unit la gent opina que és un dels més controvertits processos que mai han afectat al sector de l'alimentació.

«A Amèrica, la Food and Drug Administration s'ha implicat en l'afer, però al Regne Unit l'opinió pública no confia en els organismes reguladors, pels nombrosos escàndols que s'han produit en el sector alimentari. Allò que el govern diu no fa el mateix efecte al Regne Unit».

Procedència: The Grocer, 25 de juliol del 1998.

Si hem de creure Monsanto, els consumidors europeus es resisteixen als aliments biotecnològics en gran part perquè són «menys cientifics» que els seus semblants nordamericans, els quals, suposadament, se senten amb la biotecnologia com a peixos en l'aigua. Potser sí que l'oposició a la biotecnologia s'ha donat en menys mesura als EE.UU. que a Europa, però els americans han estat coherents en dir que no desitgen productes fabricats per enginyeria genètica entre els seus aliments. Aquest sentir l'han creat nombrosos mediambientalistes, activistes de seguretat alimentària, grups d'agricultors i advocats dels consumidors, que han lluitat contra les empreses de biotecnologia agricola i les agències governamentals que promouen de manera efectiva els seus productes. Les enquestes realitzades entre els consumidors americans durant molts anys han revelat que més del 90% desitja que sigui obligatori l'etiquetat d'articles alimentaris produïts amb enginyeria genètica, pressumiblment per a poder evitar-los¹. El primer producte d'enginyeria genètica comercialitzat -el publicitat tomàquet FlavrSavr- va ser un fracàs tan gran que va haver de retirar-se de els lleixes dels mercats a mitjants del 1996. Un altre tomàquet amb els gens alterats, de la marca Endless Summer, no va superar les proves de comercialització². La rBGH de Monsanto mai no va gaudir de molta popularitat entre els ramders i una enquesta assenyalà que més del 85% d'aquests dubtaven si utilitzarien alguna vegada aquest fàrmac per al seu ramat³. També, la idea que els aliments modificats genèticament poguèssin rebre l'etiqueta de «biològics» va ser la principal raó que va fer moure l'opinió pública a enviar 200.000 comentaris -pràcticament tots negatius- [Vegi's S.R. Cummings en aquest número].

Mentre els europeus creguin que l'enginyeria genètica ha estat acceptada aquí, als EE.UU., no tindrem problemes.

Referències:

¹«Hormones in Milk: No Right to Know», Rachel Environment & health Weekly, número 381, 17 de març del 1994.
²«Monsanto and Friend's Biotech Blunders and Disaster», Puer Food Campaign, 860 Higway 61, litlle Maris, MN 55641 USA.
³Steyer, Robert, «Milk Drug Foes Take Stand in Winconsin», St. Louis Post Dispatch, 21 de novembre del 1994.

Al Regne Unit l'oposició ha crescut extraordinàriment en els dos darrers anys. Quatre organismes consultius preceptius del govern -English Nature, Countryside Council for Wales, Scottish Natural heritage i Northern Ireland Environment and Heritage Services- van demanar conjuntament una moratòria fins que acabèssin els projectes d'investigació finançats pel govern sobre els riscos dels conreus modificats genèticament. A ells se'ls ha afegit The Consumers Asociation, Women's Institute, Townswomen's Guild i The Country Landowners. Iceland Frozen Foods, una cadena de tendes del Regne Unit, ha pres la inciativa excloent els productes creats per enginyeria genètica de les seves marques. British Sugars aviat se sumà a la inciativa declarant que no acceptarien sucre fabricat a partir de remolatxa sucrera transgènica. Soil Association, que estableix estàndars pels aliments biològics al Regne Unit, refusa l'enginyeria genètica i també està participant activament a la campanya per aconseguir una moratòria. Els productes biològics han augmentat molt la seva popularitat a Europa i els EE.UU.¹.

Alguns ciutadans han emprés accions legals contra empreses de biotecnologia i contra les agències governamentals pels assajos de conreus modificats genèticament realitzats a Irlanda, Holanda, Alemanya i, recentment, al Regne Unit. Al maig, una coalició de cientifics, professionals de al salut, liders religiosos i txefs dels EE.UU. van interposar una demanda contra la política de la FDA sobre aliments produïts per enginyeria genètica, exigint proves de seguretat i etiquetatge obligatori.

Els grups locals de protesta han crescut com bolets al Regne Unit, com a tot arreu. En molts països del món s'han realitzat, simultàniament, «dies d'acció global». S'han fet manifestacions davant de supermercats i laboratoris. S'han ocupat camps destinats a realitzar assajos experimentals. S'han destruit conreus transgènics subterticiament o oberta, arriscant-se personalment gent de tots els estrats socials². Ciutadans preocupats han escrit inmombrables cartes a membres del parlament i altres representants del govern, així com als supermercats locals.

Aquestes accions resulten crucials per aconseguir incrementar la consciència de l'opinió pública i per enviar als nostres governs el missatge inequívoc d'aturar aquestes operacions o, com a mínim, imposar una moratòria i recolzar un debat ampli i obert.

Mae-Wan Ho.

Referències:

¹«Growth industry», Bibi van der Zee, The Guardian, 30 de juliol del 1998.
²«Trashing the crops», John Vidal, The Guardian, 31 de juliol del 1998.