«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

L'empresa Frankenstein:
La fusió de Monsanto amb American Home Products.

per Andrew Kimbrell.

Les dues parts d'aquesta fusió han demostrat que són indiferents a les preocupacions socials i ecològiques. La seva fusió sols pot donar lloc a una empresa més poderosa que serà molt dificil de controlar.

El primer dia de juny de 1998, American Home Products (AHP) i Monsanto van anunciar que es fussionarien per formar una gegant megaempresa per valor d'uns 96.000 milions de dòlars¹. Amb un preu de venda de 33.000 milions de dòlars, Monsanto esdevé l'empresa més gran que ha existit mai en la industria farmacèutica i la fusió és la sisèna més gran de la història². S'espera que la nova empresa, encara sense nom, obtingui 23.000 milions de dòlars en vendes aquest any³.

Encara que AHP és gairebé el doble més gran que Monsanto -el 1997 guanyà 14.000 milions de dòlars i Monsanto en guanyà 7.500-, les dues empreses sostenen que no es tracta d'una compra sinó d'«una fusió a parts iguals⁴». Se suposa que l'empresa resultant tindrà la seva base a Madison, New Jersey, on ha estat fins ara el centre d'AHP, i serà codirigida per John Stafford, d'AHP, i per Robert Shapiro, de Monsanto⁵.

Monsanto és una empresa de renom entre el públic pel seu agressiu markèting i els seus múltiples escàndols i controversies. A l'èxit financer de Monsanto se li ajunta la seva iresponsabilitat com empresa. Des de la seva promoció de l'«agent taronja», hormones per al creixement del bestiar, l'herbicida Roundup, conreus de manipulació genètica i la tecnologia Terminator, Monsanto ha esdevingut la bèstia negra per a bona part de la comunitat internacional de l'agricultura sostenible i la defensa del medi ambient.

AHP, en canvi, no ha guanyat la fama de Monsanto, malgrat que també té la seva propia combinació d'èxit mercantil i mal comportament ecosocial. AHP és la sisèna companyia farmacèutica més gran del món i es manté sobretot gràcies a les vendes de fàrmacs com Advil, Robitussin i Permarin. Tanmatiex, l'empresa ha anat expandit recentment el seu imperi per incloure la industria de les «cièncis de la vida». Monsanto és solsament la darrera d'una sèrie de compres d'AHP en aquest camp. El 1994, el directiu Stafford s'obrí camí en el sector agrícola mitjançant una opa hostil a American Cyanamid, la tercera empresa més gran de plaguicides dels EEUU, per 9.700 milions de dòlars⁶. Dos anys després, AHP augmentà la seva producció farmacològica comprant el Genetic Institute per 1.300 milions de dòlars. El 1997, Stafford establí la presència d'AHP en la industria de la salut animal comprant l'empresa Solvay, S.A., amb seu a Bèlgica, els productes de la qual inclouen fàrmacs per a gallines i porcs⁷.

AHP s'expandí significativament gràcies a la fusió amb Monsanto. Abans de ser comprada, Monsanto acabava de completar la seva propia sèrie de fusions en el camp de les «ciències de la vida». Així, el mes anterior, comprà la participació majoritària de l'empresa Dekalb Genetics, la segona de llavors més gran dels EE.UU.⁸. Prèviament, havia comprat Calgene Inc. i Delta & Pine Land, dues empreses productores d'aliments manipulats genèticament.

El nou conglomerat d'AHP i Monsanto suposa la possibilitat i la intenció de produir una quantitat sense precedents d'aliments, fàrmacs i altres productes manipulats genèticament. És per aquesta capacitat que la fusió ha despertat l'atenció dels mitjants de comunicació. Sobta, però, que no hi hagi hagut prou informació a l'abast del públic sobre el munt de problemes legals i d'errades en els productes per a la salut humana que ha tingut AHP.

AHO està actualment enredada en un gran escàndol pels devsatadors impactes sobre la salut humana dels seus fàrmacs anti-obesitat Fenfluramine i Redux. Aquestes drogues, que es retiraren del mercat la tardor passada a petició de la FDA (Administració per a Aliments i Fàrmacs dels EEUU), eren utilitzades aproximadament per 6 milions de ciutadans del país, sobretot dones. Fenfluramine és la meitat del tan popular «fen-phen» (còctel d'aprimament) i la droga Dexfenfluramine o Redux, relacionada amb ella, ha estat dissenyada per alterar la quimica cerebral i així reduir la gana. Un estudi de la Clínica Mayo, publicat el 1997, relaciona aquestes drogues amb greus danys a les vàlvules cardiaques. Un informe de 1996, publicat al New England Journal of Medecine, suggeria una relació, poc freqüent però de vegades mortal, entre aquestes drogues i una malaltia pulmonar anomenada hipertensió pulmonar primària⁹.

LA FDA ha citat informes d'anormalitats en les vàlvules cardiàques en el 32% de les persones que utilitzaven els fàrmacs i els metges de les quals havien transmés les dades a l'agència. No se sap quants milers de dones han pogut enmalaltir per aquesta causa. Inicialment, la FDA va donar llum verda a la permanència de Redux en el mercat, sota l'única condició que AHP portés a terme un estudi de fase IV sobre la seguretat a llarg termini del fàrmac. Quan el fàrmac va ser eliminat del mercat, l'estudi encara havia de començar. Des que les drogues han estat retirades del mercat, una onada de demandes individuals i accions legals col·lectives han estat arxivades. AHP és el principal acusat en aquestes denuncies, que són qualificades com a «casos d'un moment¹⁰» per Paul Rheingold, directiu del grup que porta els litigis pel «fen-phen» a l'American Trial Lawyers Association, l'associació americana d'advocats.

AHP també s'enfronta ara a milers de denucies i processos judicials interposats per dones que van utilitzar l'anticonceptiu Norplant, el primer realment nou i d'importància després de la píldora. Va ser comecialitzat als EE.UU. el 1991 i s'anunciava com un mètode de protecció segur, efectiu i sense problemes. Consisteix en sis tubs petits com els mistos que, recoberts de silicona i implantants, van deixant anar al torrent sanguini una homona que evita l'embaràs durant uns 5 anys. Quasi 1 milió de dones van provar el Norplant als anys 90. Ara, més de 50.000 dones han portat a judici als Laboratoris Wyth-Ayerst, una divisió d'AHP, perquè no van ser convenientment avisades dels efectes secundaris: augment de pes, continuu fluix menstrual, pèrdues o creixement del cabell, problemes ovàrics, anèmia, acné, forts mals de cap, pèrdues de visió i problemes per evaquar.

Seguint-li el rastre a American House, trobem un altre desastre relacionat també amb anticonceptius femenins: el Dalkon Shield (Escut Dalkon). Aquest anticonceptiu, usat per més de 4 milions de dones a principis dels anys 70, va ser produit per AH Robbins and Company. Quan va ser definitivament associat a malalties inflamatòries, a danys permaments en els òrgans reproductors i a infertilitat, es van presentar cents de milers de denuncies individuals i col·lectives. L'empresa es declarà en fallida el 1985, però llavors va ser comprada per AHP.

A més dels seus problemes legals a causa dels efectes secundaris sobre la salut humana, AHP també ha de fer front als defensors dels drets dels animals. Grups de diversos punts dels EE.UU. estan atacant actualment a AHP a causa del procés de producció del fàrmac Permarin. Aquest fàrmac és el més receptat als EE.UU., constitueix el 10% de les vendes d'AHP i, sols l'any passat, va facturar per ell 860 milions de dòlars. Es tracta d'una droga a base d'estrògens usada per estabilitzar desequilibris hormonals femenins i tractar la menopausia. Els diferents estrògens que conté s'extreuen de l'orina d'eugues prenyades. D'aqui ve la paraula Premarin: pregnant mare urine, orina d'euga prenyada. Organitzacions de protecció animal asseguren que aquests animals viuen en condicions espantoses i que són tractats amb crueltat¹¹.

Als laboratoris de Wyeth-Ayerst, a Dakota del Nord, s'utilitzen cada any vora 80.000 eugues per al procés de recol·lecció d'estrògens. Wyeth-Ayerst és una empresa filial d'AHP: Segons els informes, els caballs viuen en estables molt petits, on no poden girar-se ni ajeure's cómodament i sovint desenvolupen coixeses. A més, procuren que els eugues sempre estiguin prenyades per a poder extreure el màxim d'hormones. Normalment, se les insemina al cap de set o nou dies després d'haver parit els poltres, dels que se les separa al cap de pocs mesos per tornar a la «producció d'orina». Tots els poltres, tret d'alguns que guarden per a la reproducció, es venen a l'escorxador amb quatre mesos de vida¹².

S'han desenvolupat fàrmacs alternatius, amb estrògens sintètics o derivats de plantes per tractar els transtorns de la menopausia. Durant 10 anys, l'empresa Duramed Pharmaceuticals Inc. ha perseguit la FDA per a que aprovés la seva píndola d'estrògens extrets de plantes, una alternativa al Permarin més barata i produïda amb menys crueltat. Per a que aquesta alternativa no debilités les vendes del producte favorit d'AHP, aquesta empresa inicià una agressiva campanya contra les alternatives i reclutà persones influents de Washintong per a que portèssin el seu cas al congrés i a d'altres institucions clau¹³. Aquestes maniobres triomfaren, ja que el 5 de maig del passat any la FDA anuncià que no apovaria formes alternatives al Permarin que poguèssin posar-se a la venda als EE.UU. L'estudi en què es basà aquest dictàmen va ser dirigit per la filial d'AHP, Wyeth-Ayerst¹⁴.

No prou contenta amb danyar animals i humans, l'American Home també emet contaminants al medi. Durant varis anys, l'empresa ha batallat legalment contra varies empreses d'assegurances pel pagament de la neteja de 37 terrenys contaminats amb residus perillosos generats per l'AHP a 11 estats dels EE.UU. i Puerto Rico¹⁵.

Els actuals problemes legals són, en part, la raó per la qual el conglomerat farmacèutic britànic Smith Kline Beecham refusés públicament la fusió amb AHP durant les reunions que han mantingut aquest any. El conjunt de les demandes pendents contra American Home i les seves filials pot costar-li a la companyia fins a 4.000 milions de dòlars¹⁶, tenint en compte els problemes d'AHP, tant els legals com els relacionats amb el medi i el maltractament d'animals, per no dir res de la controversia que rodeja els procesos i els productes de Monsanto, un no pot deixar de preguntar-se si és que la fusió d'ambdues no ha creat l'empresa més irresponsable del món.

¹Nota de premsa de Monsanto, «American Home Products and Monsanto Announce Plan to VCombine to Create $96 Bilion Life Sciences Company», 1 de juny del 1998.
²Orlando Sentinel, «Biggest Drug Merger Ever is Planned; American Home to Buy Monsanto», 2 de juny del 1998, B1.
³Op, cit. 1.
⁴Nota de premsa de Monsanto, «Monsanto and American Home Products Report News Stories Inaccurate», 1 de juny del 1998.
⁵Nota de premsa de Monsanto.
⁶Pàgina «web» d'AHP: http://www.ahp.com/cynamid.htm.
⁷Pàgina «web» d'AHP: http://www.ahp.com/fortdodge.htm.
⁸Martha Hamilton i Juastin Gillis, «American Home to Buy Monsanto», Washigton Post.
⁹Brenda Sapino Jeffreys, «Fat City: The Fen-Phen Feeding Frency», Texas Layer, 9 febrer del 1998.
¹⁰Jim Oliphant, «Race for Pen-Phen Suits in On», Broward Daily Business Review, 30 de setembre del 1997.
¹¹Jennifer Harper, «Animal Lovers Boycott Drug for Menopause; Say Permarin is Cruel to Mares», The Washington Times, 24 de març del 1997.
¹²«Permarin Prescription for Animal Cruelty», http://www.atbeach.com/veggie/articles/permarin.htm.
¹³Jhon Carey, «The Politics of Generics», Business Week, 3 de març del 1997.
¹⁴Declaració de la FDA sobre Permarin alternatiu, 5 de maig del 1997. Contacte amb la FDA: Marian Segal: +301-443-3285, a http://www.meadscape.con/govmt/FDA/1997/may/GenericPermarin.html.
¹⁵Empleats de Wausuau versus American Home Products. «NY CT: State Law Applies regarding Contamination of In-State Sites». Hazardous Wastw Litigation Reportes, 7 de juliol del 1997.
¹⁶Mark Tran, Mark Millner, Lisa Buckingham, «Deal a Day for Wheat Belt's Corn: Monsanto Merger Creates a Life-Sciences Monster», The Guardian (Londres), 6 de juny del 1998.