«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Amagant al públic les informacions compromeses.

per Steven Gorelick.

Pot ser que obtenir el segell d'aprovació del govern per als aliments genèticament manipulats no sigui suficient si el públic sap que existeixen estudis que evidencien seriosos problemes per al medi ambient i la salut. Encara que els mitjans informatius, manejats per les grans empreses, no estiguin predisposats a publicar articles sobre els perills de la biotecnologia donat que hi ha tants detalls sobre el vestuari de Monica Lewinsky que la gent encara no coneix, la informació potencialment molesta ha de ser celosament guardada.

Com Jennifer Ferrara ens informa en aquesta revista, va caldre una filtració d'informació de l'estudi de la Universitat de Vermont, encomanat per Monsanto, per a que sortíssin a la llum les dades sobre els greus trastorns de salut i problemes reproductius de les vaques tractades amb rBGH. Ni tan sols una investigació de l'Oficina General de Comptabilitat dels EEUU va poder obtenir dades crucials de la Universitat de Vermont i Monsanto¹.

Tres científics britànics que analitzaren per a Monsanto la rBGH van descobrir que aquesta hormona produia un increment de bacteries i pus a la llet molt més alt que el difós per Monsanto a partir de les mateixes dades. Segons els científics, Monsanto va tractar d'impedir la publicació de la seva investigació².

Poc temps després que el personal del centre de Tòxics i Ètica (CETOS) acabés el llibre «Contra el grà» (una anàlisi dels perills de la biotecnologia en l'agricultura), l'editor va rebre una carta del Consell General de Monsanto on es deia que el capítol del llibre titulat «Gens en les seves mongetes» era difamatòri i potencialment calumniós. L'editor, per temor a un judici, va aturar l'edició i comunicà a Monsanto que el llibre no seria publicat³.

Quan una cooperativa lletera d'Iowa va decidir anunciar públicament que no acceptaria llet de vaca tractada amb rBGH, Monsanto va presentar una demanda per evitar que ho fés. Una empresa de gelats i llet a Waco, Texas, també va ser demandada per etiquetar els seus productes de la mateixa manera⁴. Els advocats de Monsanto també van enviar cartes a 2000 minoristes advertint que no anuncièssin públicament que llur llet no conté l'hormona i van enviar un memoràndum legal de 30 fulls amb un missatge similar a 4000 més empreses d'alimentació i cooperatives lleteres⁵.

A la sessió legislativa de 1998 a Vermont, Monsanto envià una carta als polítics amenaçant demandar l'estat si una proposta d'etiquetar voluntàriament els productes pel que fa a la rBGH. El governador Howard Dean cambià la seva opinió a favor de la llei i amenaçà amb vetar-la⁶.

L'empresa també neteja la seva imatge dedicant una part dels milions que guanaya a fomentar programes de matemàtiques i ciències, esdeveniments culturals i projectes d'assistència social. Aquestes donacions són un petit cost que assumeix l'empresa per millorar la seva imatge pública i, a més, li permeten controlar opinions dissidents, com va passar, per exemple, quan el jardí botànic de Missouri (beneficiari d'una subvenció de 3 milions per a la construcció d'un Centre d'Investigació de Monsanto) va retirar de al seva hemeroteca la revista ambientalista Confluence. Quina ofensa havia fet la publicació? Manifestar que Monsanto tenia «pèssims antecedents mediambientals⁷».

¹Christiansen, Andrew, «Recombinant Bovine Groth Hormone: Alarming Tests, Unfounded Approval», document diponible a Vermont Rural, 15 Barre ST. Montpelier, VT 05602 USA.
²«The rBGH Scandals».
³Pàgina web de CETOS: http://www.cetos.org. CETOS ha trobat un altre editor, Common Courage Press, que és prou important com per afrontar les amnenaces judicials de Monsanto, i el llibre serà finalment publicat.
⁴Rosenfeld, Steven P, «Monsanto: Dairies Battle Over Free Speech», The Times-Argus (Montpelier, VT), feb. 22, 1994.
⁵Steyer, Robert, «BST Has the Mail Moving on Ads: Monsanto Writes Warning Letters», St. Louis Post-Dispatch, feb.24, 1994.
⁶«Carrying Monsanto's Water», article de vermont Rural, estiu de 1998. El governador dean canvià d'opinió una altra vegada dient que estava fart de «ballar-li l'aigua» (expressió anglesa) a Monsanto i va convertir la proposat en llei.
⁷Berger, Jerry, «Garden Flap», St. Louis Post-Dispatch, 28 de gener de 1998.

Fa just una setmana, tres representants de Monsanto van donar un cop de puny a la taula de l'oficina de l'editor del periòdic The Guardian, amb una contundència verbal que rarament utilitzen els visitants del diari.

Els representants nordamericans de Monsanto estaven preocupats pel tractament que el periòdic feia sobre els desenvolupaments en biotecnologia, ja que, segons deien, tenia un enfocament molt negatiu.

Que l'enfocament era anti-ciència i anti-tecnologia. On estaven les opinions positives sobre els beneficis que l'enginyeria genètica podia portar al món? I perquè no es reconeixien els riscos comercials que assumiren en ser els pioners de la tecnologia i les subsegüents investigacions que l'empresa continuà promovent?. Per què hi havia tan poca consideració sobre la manera en què Monsanto havia admés que hi havia una altra versió de la història i sobre el fet que l'empresa proporcionés al públic les dades dels critics en les seves campanyes de publicitat multimilionàries?

Monsanto no es talla en prendre l'avançada. Quan els destacats avenços en enginyeria genètica es desenvoluparen als anys 80, l'empresa oferí ràpidament als periodistes especialitzats en ciència viatges pagats a la seva seu central a St. Louis, Missoury.

(D'un article de Bill O'Neill, editor d'Online Guardian sobre l'ús militar de l'enginyeria genètica).