«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Bufetejant la resistència.

per Andrew Rowell.

El passat mes de setembre, cinc dones de la campanya GenetiX Snowball van comparèixer als tribunals acusades de danys i perjudicis. GenetiX Snowball (GS) és una campanya civil no violenta amb l'objectiu d'augmentar la resitència a les biotecnologies i promoure un diàleg amb el govern, ja que aquest no s'ha preguntat si la gent vol aquesta tecnologia irreversible i no prou provada.

«Una de els coses més importants de la campanya és l'acció directa» sosté l'advocada de 39 anys, Katherine Tulip, de GS. «Crec en la necessitat d'aquesta campanya, doncs el govern no està escoltant altres opinions i ha renunciat a la seva responsabilitat. Els organismes reguladors que s'han constituit, com l'ACRE, són totalment inadequats i els únics que sembla que exerceixin un control són les multinacionals que, com era d'esperar, avantposen els seus benficis a la salut de les persones i el medi ambient. Els organismes reguladors es neguen a acceptar la seva responsabilitat davant els riscos de la manipulació genètica. S'ha deixat en mans privades tots la responsabilitat».

Altres creuen que el govern, havent fracassat davant els OMG (organismes manipulats genèticament) està forçant els ciutadans a entrar en acció. «Hi ha moments i temes a la Història on el Parlament és inadequat i cal deixar actuar el poble. En el cas de l'enginyeria genètica hem arribat a un d'aquests moments», destaca Alan Simpson, diputat del Parlament.

Al juliol, cinc dones participaren en la primera acció contra un terreny d'experimentació de Monsanto, a Oxfordshire. Portaven trajos protectors i arrancaren un nombre simbòlic de plantes. Una de les dones, Katherien Tulip, n'escollí 64, el mateix nombre d'assajos experimentals que es realitzaven al pais. Una altra, Zoë, n'arrancà sols una, doncs es tractava de la seva primera acció. Ara, totes les dones s'enfronten a danys que podrien arribar a milions de lliures esterlines.

«L'estratègia de Monsanto és senzillament silenciar les persones que protesten contra ells», diu K. Tulip. «Crec que és la tipica SLAPP¹». SLAPP són les sigles en anglès dels «Judicis estratègics contra la participació pública», dissenyats per fer callar la gent amb denuncies per difamació, injuries o conspiració, no tant per guanyar el cas sinó per dur les victimes fins a tal punt que quedin arruinades econòmicament o destrossades emocionalment i així no puguin continuar la seva causa. Segons el professor de la Universitat de Denver (Colorado), qui fou qui va forjar el terme, «els SLAPP envien un missatge clar: aquest és el preu que s'ha de pagar per expressar una opinió política²».

L'estratègia de SLAPPs funciona millor quan els ecomanifestants tenen molt a perdre, casa o carrera professional, i ha estat utilitzada per a que l'Anglaterra central no s'involucrés en les accions contra carreteres. Va ser posada en pràctica per primera vegada per McDonalds en el famós cas Mclibelo. Pel que fa a Monsanto, l'acció és una intimidació estratègica legal per frenar les campanyes contra les plantacions d'OMG.

«Demandant-no per danys, volen fer-nos callar i desanimar altres persones que vulguin participar. Però a la gent no li agrada que una gran empresa com Monsanto talli les ales a un grup petit de gent. Crec que els sortirà malalment -i em ve a la memòria el cas de McLibelo-. Nosaltres som David i Monsanto Goliat³».

Monsanto està fent una estratègia a dues bandes per aconseguir posar els OMG damunt la taula dels europeus. D'una banda porta a terme accions legals intimidatòries i, de l'altra, han organitzat una campanya de publicitat i de relacions públiques sense precedents per atraure esl consumidors cap a la biotecnologia.

Aquesta no és la primera vegada que l'empresa ha fet servir aquesta estratègia. Monsanto té un historial agressiu dirigit als seus crítics i a tots els qui no veuen amb bons ulls els seus productes a Nordamèrica. L'acció legal de Monsanto ha marcat les pautes per a que d'altres el segueixin. A l'agost, dues dones van ser multades en un judici a Devon amb 605.000 lliures esterlines, acusades de danys en realitzar una acció contra l'Institut Nacional de Botànica i Agricultura (NIAB). Però sols el temps dirà si aquesta tàctica de Monsanto funcionarà. Si es tracta de silenciar els crítics, pot ser que els surti malament, com en el cas de McLibelo. Encara que McDonalds guanyà el cas, les seves relacions públiques perderen la batalla. I pot ser que la guerra de les relacions públiques sigui la que determini si els consumidors europeus s'empassaran o no els OMG.

¹K.Tulip, entrevista amb l'autor, el 8 d'agost del 1998.
²C. Dold, SLAPP BACK!, Buzzworm, juliol-agost, volum IV, número 4, 1992.
³K. Tulip, entrevista amb l'autor, el 8 d'agost del 1998.

Vaig ser demandada el passat hivern per la industria agroquímica Monsanto per distribuir un anunci a GENESIS, una llista de correu electrònic que existeix a Alemanya relacionada amb els nous aliments.

Vaig rebre un missatge d'activistes de Greenpeace a Dusseldorf on m'anunciaven que estaven preparant una manifestació contra Monsanto (Alemanya, 25 de novembre de 1996) per protestar contra la importació de RR-soja, la soja manipulada genèticament. Era la primera vegada que s'importava al mercat europeu un organisme creat per enginyeria genètica. Vaig decidir enviar el comunicat a la llista d'adreces. Dos dies després, vaig rebre una carta de l'advocat alemany reprsentant de Monsanto afirmant que jo havia distribuït un programa a internet anomenant Monsanto «empresa de verins, gens i i estafes» (l'eslògan era dels activistes de Greenpeace).

Monsanto al·legava que havia ofés la companyia amb la paraula estafa i havia posat en perill la seva credibilitat. Em van donar tres dies per signar una declaració prometent que mai més no diria que «Monsanto era l'empresa de les estafes». Cada vegada que repetís aquesta frase, hauria de pagar a Monsanto 100.000 marcs alemanys.

Vaig enviar a l'advocat de Monsanto un fax negant-me a signar aquesta declaració. En primer lloc perquè jo no era l'autor de l'eslògan i, en segon lloc, perquè les opinions expressades estaven protegides per la constitució d'Alemanya.

Monsanto va demanar a un tribunal de Dusseldorf una ressolució que li prohibís dir o escriure aquesta frase. El Tribunal va fallar preliminarment resolent que, si jo repetia la frase, havia de pagar 500.000 marcs alemanys o passar sis mesos a la presó.

Monsanto s'agafava al fet que l'eslògan s'havia distribuit per internet i que així qualsevol que hi estés connectat podia llegir la frase. Però la llista de correu GENESIS tenia sols 24 memebres i no es podia arribar directament a ella des d'internet. Com accedir Monsanto a l'eslògan? Durant el judici es revela que les relacions públiques de Monsnato a Nova York són a càrrec de Young&Rubicam. Un assessor d'aquesta empresa que estava subscrit a GENESIS va rebre l'eslògan als EEUU. Des d'allà el missatge va viatjar a la filial de Frankfurt, d'on es va enviar un fax a Monsanto-Alemanya a Dusseldorf.

En el judici, aquest assessor declarà que va llegir una explicació de com subscriure's a GENESIS en una de les meves pàgines web i va presentar una còpia de l'esementada pàgina. Però tothom podué comprovar que la pàgina era sobre GENTECH, no sobre GENESIS:

El 8 de gener de 1997, totes les informacions van ser refusades. Vaig guanyar i Monsanto ha de pagar els costos del judici.

Werner reisberger, Shoellmannstr. 20, D-44807. Bochum. Alemanya.