En el capítol anterior...
L'oposició en el Regne Unit i a Alemania creix. La multinacional necessitarà més que publicitat per a convèncer la ciutadania.

A l'Estat espanyol...

A la pràctica, la destrucció de la revista «The Ecologist» i la negació de les distribuidores a la seva venda suposen un atemptat contra la llibertat d'expressió i demostren el poder de les grans multinacionals per fer callar les veus crítiques.

Per a Nodo 50 i Ecologistas en Acción l'assumpte ens semblà tan important com per a organitzar una edició en castellà de la revista objecte de la polèmica i la seva publicació en la xarxa.

Allò esdevingut situa en els seus justos termes la controversia entre les multinacionals agroquímiques (avui reconvertides en allò que eufemísticament anomenen «ciències de la vida») i els grups socials més conscienciats (a qui les megacompanyies tenen el desvergonyiment d'intentar desacreditar com a «multinacionals de l'ecologisme»): un combat de Goliat contra David on, a més a més, s'intenta que David es baralli subjecte a terra i amb una mà lligada a l'esquena (perquè la demagògia és ciència només quan parlen Monsanto i les altres megacompanyies).

Les organitzacions que ens hem posat d'acord per a intentar remeiar parcialment el desafur comès contra «The Ecologist» -en el qual hem sentit amenaçada la nostra pròpia democràcia- podem tenir punts de vista diferenciats sobre les noves biotecnologies. Però tots i totes estem d'acord en que avui manquen les condicions tant per a un us segur de les noves biotecnologies com per a un debat ampli, democràtic i racional al respecte; debat la necessitat del qual invoquen hipòcritament sovint qui -com Monsanto- al mateix temps fan el que poden per impedir-ho.