La troballa dels dos primers casos d'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), més coneguda per la malaltia de les «vaques boges», a Galícia i el descobriment que en molts dels casos apareguts a França les vaques no consumiren pinsos amb subproductes càrnics, ha posat d'actualitat el tema de la seguretat alimentària. No estem davant un frau comercial, com políticament s'ha volgut explicar la Síndrome Tòxica a Espanya, en lloc d'acceptar les proves de l'enverinament per organofosforats. Ara es posa en qüestió la política agrària que ha oblidat certs principis i procesos biològics bàsics, permetent una alimentació dels animals antinatural o l'ús de determinades substàncies perjudicials.

Els remugants són vegetarians i els pollatres no mengen ni peix ni als seus parents, però els animals que mengem han estat sotmesos a una alimentació caníbal en forma de farines de despulles animals, que si bé ha permès abaratir el preu final del producte i fer-ho accessible a les butxaques dels ramaders, no han considerat les conseqüències i costos sanitaris que suposa i que ara tenim que pagar entre tots.

L'origen del problema.

Dues teories oficials tracten d'explicar aquesta epidèmia. La primera sosté que a principis dels anys 80, els elaboradors britanics de pinsos amb despulles d'ovelles reduiren la temperatura i eliminaren alguns dissolvents. Com a conseqüència, els prions -una proteïna considerada l'agent causant del mal, que infectava a les ovelles- deixaren de ser inactivats als pinsos i contaminaren massivament al ramat vacú.

El prió és una proteïna normal del cervell, amb formes molt semblantes a les vaques, altres animals i els éssers humans, l'alteració del qual sembla ser la responsable de l'EEB. No existeix material genètic alterat i per tant no pot multiplicar-se com ho fa una bactèria o un virus. En certes condicions adopta una forma anormal molt estable i es va acumulant en el cervell fins provocar la mort. El prió anormal d'una vaca malalta, en un procés molt lent, pot alterar la forma d'un prió normal humà i aquest defecte es propaga a la resta de prions humans.

Segons alguns especialistes, la contaminació humana es dona amb el consum de carne de vacú. Quant més jove sigui aquesta i menys barrejat estigui el múscul amb algún òs, existeix menor risc. Les parts més perilloses de la carn de vacún són el cervell, la medul·la, els ulls i la melsa. Ningú ha parlat de la transmissió per la llet.

La segona teoria oficial afirma que es formà un llinatge de vaques per una mutació en el gen que fabrica el prió i que per això també es pot transmeter genèticament o per contacte amb la placenta, però encara es sap molt poc respecte aquesta hipòtesi.

Ambdues teories no expliquen l'enorme quantitat de vaques que continua sent infectada al Regne Unit i ara a França, després que s'hagi suprimit la font principal de contaminació reconeguda o al haver-se descobert vaques afectades que no han consumit aquest tipus de pinso.

La tercera hipòtesi ubica l'origen de la malaltia a l'ús de plaguicides organofosforats, especialment Phosmet. Si la proteïna prió -que protegeix el cervell de les propietats oxidants de certes substàncies químicas, activables per agents perillosos com la llum ultraviolada- és exposada a petites quantidats de coure i grans de manganès, aquest darrer pren el lloc del coure, que normalment està unit al prió, com a resultat la proteïna s'altera i perd aquella funció protectora.

Doncs bé, durant els anys 80, el Ministeri d'Agricultura britànic obligà a empolvorar als animals al llarg de l'espina dorsal amb un plaguicida organofosforat, en dosis més grans que en altres països i s'ha demostrat recentment que aquest producte químic captura el cure. Al mateix temps, el pinso de vacún fou suministrat barrejat amb gallinassa, procedent d'aus que s'alimentaren alhora de pinsos enriquits amb manganès, amb la finalitat d'augmentar la seva producció d'ous. Aleshores les proteïnes prió en el cervell de les vaques reduiren el seu contingut en coure i aquest fou substituit per manganès.

A França, l'ús del plaguicida fou obligatori a la regió de Bretanya, on es donaren 20 dels casos d'EEB inicials. L'investigador solitari Mark Purdey, ex-granjer de Somerset, malgrat haver estat vilipendiat per les autoritats i el sector industrial (inclús arribaren a cremar la seva casa), des de 1988 ha estudiat l'evolució de l'EEB i sosté que la diseminació de la malaltia a les vaques i la seva versió humana coincideix amb el mapa de l'ús de l'esmentat plaguicida o de productes de característiques similars. Ho ha comprovat a Islàndia, Colorado, Eslovàquia i Sardenya, on s'han donat casos de la forma humana de la malaltia Creutzfeldt-Jakob. No s'ha aconseguit establir una connexió entre el consum de carn infectada i la malaltia, i sí s'ha trobat casos humans de la malaltia en zones agrícoles on es consumeixen enormes quantitats d'organofosforats i fungicides, o productes químics rics en manganès, com a les fàbriques de tints.

De confirmar-se aquesta teoria, es posaria encara més en evidència la gran vulnerabilitat de la cadena alimentària a la contaminació per substàncies de la química orgànica i amb efectes més directes pels éssers humans com mai no s'ha vist abans.

L'epidèmia a l'agricultura ecològica i les seves normes.

Al Regne Unit, el pais més afectat per la malaltia en el ramat vacú (180.000 vaques sacrificades i 80 persones mortes) i recentment a França, s'han donat alguns casos d'EEB en vaques de grangues en fase de conversió a ecològiques, que han adquirit animals provinents de grangues convencionals per a reposició o immediatament després que s'hagi convertit tot el ramat (de carn o de llet) a la mateixa granja.

Això permèt afirmar que mai no ha hagut un cas d'EEB en una vaca nascuda i criada sota maneig ecològic. Aquest fet ha dut a algunes autoritats -per exemple l'actual ministressa Federal d'Agricultura d'Alemània- a recomanar públicament el consum de carn de grangues ecològiques, pera assegurar-se de no contraure la malaltia.

Les Normes de la Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Ecològica (IFOAM), mai no permeteren alimentar als remugants amb farines de carn i òs provinents de despulles o subproductes d'escorxador (Article 5.5.6), com tampoc l'ús de gallinassa o altres excrements dins l'alimentació del remugant. L'alimentació ha de consistir en farratges i pinsos provinents del conreu ecològic, si és possible produits dins la pròpia granja. El sistema de certificació pot autoritzar algunes excepcions amb límits de temps i condicions específiques, i permetre l'ús d'un percentatge d'aliments convencionals, mai no superior al 20% del farratge i del concentrat a remugants, si es demostra l'impossibilitat d'obtindre aliments de procedència ecològica.

El vacú de carn (Article 5.6.1) ha de néixer i criar-se en grangues ecològiques. Es permet una excepció a aquesta regla en els casos de vedelles de fins 7 dies d'edat que haguin rebut calostre i no procedeixin de mercats de ramat. La resta d'animals ha de passar un periode de conversió complert. Al Regne Unit s'exigeix que els animals destinats a carn han d'estar sota maneig ecològic des de les 12 setmanes abans del naixement.

El Reglament de la Unió Europea permet un 10% d'ús de pinso concentrat convencional a la conversió i no admet que aquesta contingui subproductes d'origen animal excepte làctics i farina de peix. Al Regne Unit, degut a la malaltia, la farina de peix fou prohibida a començament dels anys 80 a les normes ecológiques, mentre que per les grangues convencionals aquesta prohibició es feu a la fi dels anys 80.

Després de la crisi de les vaques enbogides, els organismes certificadors britànics han endurit les normes, fins tal punt que la conversió de animals per a carn ja no està permesa. Inclús les vaques adultes que han estat produint llet ecològica durant anys, però que algún cop foren convencionals, a l'hora del seu sacrifici per a carn, no poden ser venudes com provinents de l'agricultura ecològica.

Tot això ha impedit que l'EEB afectés a l'agricultura ecològica.

Es deconeix quasi tot sobre els mecanismes d'evolució, desenvolupament i mort del prió anòmal -inclús es parla de la seva transmissió mitjançant les pastures a on accedeix el ramat-. Per assegurar la seva exclussió de la cadena alimentària i evitar la seva transmisió i persistència, degut a la gran dificultat per aillar-ho o exterminar-ho, per la seva peculiar forma de propagació i capacitat de perdurar dins l'ambient, les accions empresesoficialment giren al voltant de la supressió dels pinsos elaborats amb subproductes animals i l'incineració de les despulles d'escorxador, inclosos els animals afectats i els sospitosos d'estar-ho, als quals no se'ls ha pogut fer proves per a verificar la seva salut.

La substitució de les proteïnes animals per altres vegetals no és un problema tècnic, donat que aquestes farines mai no suposen més del 10% d'un pinso. A més a més, el procés de producció de farines càrniques és senzill i l'indústria es pot dedicar a una altra cosa fàcilment. Però l'incineració suposa un cost econòmic gran i no existeixen tantes incineradores per absorbir la matança. Al Regne Unit, des de la prohibició el 1994 d'aprofitar les despulles, només s'han pogut incinerar unes 110.200 tones d'aquestes i es calcula que pel 2002 només s'haurà eliminat el 60% de les despulles, amb un cost de 180.000 milions de pessetes.

Actualment el Govern espanyol parla de 26.000 milions de pessetes en costos de «mesures immediates» per a controlar l'EEB a Espanya, amb uns 3.500 milions destinats a l'enretirament i destrucció dels materials específics de risc del ramat vacú.

Dins l'UE s'evalúa en 900.000 milions de pessetes l'opció més barata. D'aquests, uns 146.587 milions es destinaràn a pagar el cost del sacrifici i incineració de tot el vacú major de 30 mesos que no sigui sotmès a les proves de detecció de l'EEB, bàsicament perquè no tingui mercat i resulti més car emmagatzemar-ho en forma de canal. A més a més s'ha d'afegir els costos de compensació al ramader.

A les epidèmies de còlera de l'Edat Mitjana, el foc fou la solució utilitzada pels nostres avantpassats. Quan no s'entén quelcom i es considera nociu, avui tot s'extirpa, se li posa el bisturí, s'escombra sota la catifa (en presons) No és reconéixer el fracàs de l'actual orientació mercantilista de la nostra societat?.

Per altre banda es parla que les despulles d'escorzador són molt riques en minerals, sobretot en nitrogen i fòsfor i podrien servir com adobs a l'agricultura.

Però recordem al respecte l'escrit por Wolfgang Schaumann (Lebendige Erde 1/1995 o Biodyn 18:2-3): «Tot pagès o hortolà aficionat hauria abstindre's d'utilitzar tals productes animals per l'adob. No es pot excloure un contacte directe entre l'adob i l'aliment. Qui els utilitza pateix el risc major. S'ha d'assumir que l'absorció per la respiració també pot conduir a l'infecció. Mentres no es tingui coneixements més precisos, seria una negligència suposar una altra cosa. Donat que no es poden vigilar les xarxes de comercialització d'aquests productes i que és gran la temptació d'usar-los degut als seus baixos preus, l'únic que es pot aconsellar és no usar aquests productes en absolut».