Carta de Mbeki, President de Sudàfrica, a Clinton, Blair, Schroeder, Kofi Annan i altres dirigents.

Thabo Mbeki, President de Sudāfrica.Thabo Mbeki, President de Sudàfrica.

3 d'abril del 2000.

Es per a mi un honor expresar-li les salutacions del nostre govern així com les meves pròpies i informar-li respecte d'algunes gestions que estem fent per a respondre a l'epidèmia de VIH/SIDA.

UNAIDS.Com sap, algunes organitzacions internacionals, com ONUSIDA, estàn informant que l'Àfrica subSahariana pateix les dues terceres parts de l'incidència del VIH/SIDA. Aquests informes indiquen que el nostre propi pais es troba entre els més afectats.

Responent a aquests informes, el 1988 el nostre govern decidí incrementar radicalment els nostres esforços per a combatre la SIDA. (Segueix una sèrie de detalls sobre aquests esforços).

Al finals de l'any passat, intervenint en el nostre Parlament Nacional, vaig informar que havia demanat a la nostra Ministressa de Salut interesar-se en diferents controversies que tenen lloc entre els científics sobre el VIH/SIDA i sobre un determinat medicament.

En resposta a això, entre altres coses el Ministeri està organitzant un panel internacional de científics que discuteixi aquestes qüestions de la manera més transparent possible.

(Segueix una sèrie de dades dels organismes internacionals oficials que el porten a formular).

Entre ells observa que en un d'ells, Sapa AFP, del 13 de maig del 1999, el Dr. Coll Seck afirma que «a Sudàfrica, l'infecció per VIH ha augmentat molt en els darrers 5 anys i si l'epidèmia continúa expandint-se a aquest ritme, l'esperança de vida descendirà a 47 anys l'any 2005». «Interessant», comenta el president en un parèntesi, «aquests cinc anys als que es refereix Coll Seck coincideixen estretament amb el periode del nostre alliberament de l'Apartheid i la minoria blanca el 1994»).

Després de l'exposició de les dades oficials, el president prosegueix:

En conseqüència, en tant que africans, tenim que enfrontar-nos a una catàstrofe que és específicament africana perquè:

És obvi que, encara que podem i debem treure lliçons d'Occident respecte del greu problema VIH/SIDA, seria absurd i il·lògic fer una simple superposició a Àfrica de l'experiència occidental.

Procedir així constituiria una criminal traició a la nostra responsabilitat respecte el nostre propi poble. Per aquesta raó vaig parlar com ho vaig fer en el Parlament, de la manera que Li he indicat.

Estic convençut que la nostra tasca urgent és respondre a l'amenaça específica a la qual ens enfrontem en tant que africans. No esquivarem aquesta obligació amb la comoditat de recitar un catecisme que molt bé pot ser una resposta correcta a la manifestació específica de la SIDA a Occident.

No condemnarem a mort al nostre poble abandonant la recerca de respostes específiques i plenament orientades a l'incidència específicament africana del VIH/SIDA.

Faig aquests comentaris perquè la nostra recerca d'aquestes respostes específiques i plenament orientades està sent estridentment condemnada per alguna gent en el nostre pais i en la resta del Món presentant-la com un abandó criminal de la lluita contra el VIH/SIDA.

Em preocupen molt profondament alguns aspectes d'aquesta campanya orquestrada.

Es suggereix, per exemple, que hi ha alguns científics que «són perillosos i estàn desacreditats», i amb els quals ningú, inclosos nosaltres, tindria que comunicar-se o interactuar.

En un periode anterior de l'història humana, serien heretges als que hauria de cremar a la foguera!.

No fa molt, en el nostre propi pais les persones eren assassinades, torturades i empresonades, i prohibida la seva menció tant en privat com en públic, perquè l'autoritat establerta creia que els seus punts de vista eren perillosos i estaven desacreditats.

Ara se'ns demana que fem precissament el mateix que va fer la tirania racista de l'apartheid perquè, es diu, existeix una visió científica que és recolçada per la majoria, i contra la que està prohibit dissentir.

Els científics als que es suposa que hem de posar en quarentena científica inclouen Premis Nobel, membres de Acadèmia de Ciències, i Professors Emèrits de vàries disciplines de medicina!.

Científics, en nom de la ciència, sol·liciten que cooperem amb ells en congelar el discurs científic sobre el VIH/SIDA en el punt concret que aquest discurs assolí a Occident el 1984.

Persones que en un altre tema lluitarien decididament per a defendre els decissivament importants drets de llibertat de pensamient i llibertat d'expressió, respecte el tema VIH/SIDA ocupen la primera línia en la campanya d'intimidació i terrorisme intel·lectual, al·legant que l'única llibertat que tenim és estar d'acord amb el que aquestes mateixes persones decreten que són veritats científiques demostrades.

Algunes propugnen aquestes extraordinàries proposicions amb un fervor religiós encegat por un alt grau de fanatisme, la qual cosa és veritablement preocupant. Pot no estar llunyà el dia en què de nou veiem cremar llibres i immolar en el foc als seus autors per aquells que creuen que tenen el deure d'efectuar una creuada sagrada contra els infidels.

El més extrany de tot això és que sembla que tots Nosaltres estem disposats a servir a la causa d'aquests fanàtics decidint estar quiets i esperar.

Pot ser que aquests comentaris siguin demesurats. Si ho fossin, seria perquè en un passat molt recent hem tingut que tenir els nostres ulls fixes en la molt real cara de la tirania.

Em resulta molt encoratjador que tots nosaltres, en tant que africans, podem comptar amb el Seu suport decidit en aquesta lluita comú per salvar al nostre continent i els seus pobles de la mort per SIDA.

Si us plau, accepti la Seva Excelència la seguretat de la meva resposta.
 

Thabo Mbeki.


(Aquesta carta fou filtrada als Estats Units el dia 19 d'abril del 2000, el mateix dia en que el Washington Post la criticava en primera pàgina).

Signa ara la petició de suport al President Thabo Mbeki!.
Thabo Mbeki.


free-news.org