Mala collita per a la biotecnologia.
Quina pena!. El debat que semblava que restaria tancat en els espais escollits per la indústria -Parlament Europeu, cercles d'alts càrrecs, centres institucionals d'investigació1- ha arribat a l'opinió pública. Les multinacionals no parlen ara de crisi, ni de gestió de crisi. La resposta de la societat civil focalitzada cap a la indústria i no cap a la bondat o maldat del producte és ara, segons les mateixes multinacionals, un «seriós problema».
L'intent
de Monsanto d'eliminar el número de The Ecologist, Monsanto Files,
dedicat exclusivament als seus claveguerams (Illacrua 61) fou el
precedent d'una sèrie d'escàndols que, focalitzats en el
Regne Unit, han aconseguit canviar l'eix del debat per centrar-lo en els
interessos comercials dels gegants de la biotecnologia.
Un dels mes greus arribaria el passat mes de febrer també al Regne Unit. El protagonista d'aquesta història era el Dr. Putzsai, un investigador de 68 anys amb més de 35 anys d'experiència que, l'agost passat, fou expulsat de l'Institut Roweet d'Aberdeen (Escòcia) acusat de poc rigor científic en els seus resultats quan va fer públic en un programa de la televisió britànica que rates alimentades amb patates modificades genèticament havien desenvolupat canvis significatius en el seu sistema immunològic. Sis mesos més tard, 23 investigadors de tretze nacionalitats diferents signaven un manifest on, després d'avaluar el treball de Putzsai, afirmaven que «no presentava errades i que els seus resultats eren certs2».
L'escàndol hauria quedat com una simple disputa interna dins el món científic si no fos perquè varen sortir a la llum noves dades clarament explicatives del que havia succeït. Una, que les manipulacions genètiques emprades per Monsanto amb la soja transgènica per fer-la resistent al seu propi herbicida Roundup són les mateixes que Putzsai duia a terme al seu laboratori. I dues, les aportacions de prop de 225.000 dòlars de Monsanto a l'Institut Roswett per finançar les seves investigacions.
Aquests fets tendrien un ample ressò en els mitjans de comunicació britànics i obririen un debat que, lluny de centrar-se purament en els aliments, recercaria en un dels punts febles de les grans multinacionals: el pur interès crematístic de les seves accions.
Els
Monsanto Files, amb el ràpid suport de tot el moviment ecologista
europeu (cal recordar que la seva traducció al castellà va
esgotar 25.000 exemplars en qüestió de setmanes), van obrir
la llàntia màgica dels interessos comercials de les grans
corporacions. De fet, es calcula que el volum de negoci per a l'any 2000
s'aproxima als mil milions de dòlars -multinacionals com Novartis
han tancat l'any amb gairebé 3.800 milions de beneficis-, uns interessos
que han obert una seriosa escletxa entre la societat civil i les grans
multinacionals, cosa que ha permès una visió global del debat
sobre els aliments transgènics en la qual s'afegeixen variables
com el monopoli dels conreus, l'explotació del Sud, les campanyes
de neteja d'imatge (Illacrua 57) vers el menyspreu a les opinions
de la societat.
L'explotació del Sud.
L'estratègia econòmica de les multinacionals ha consistit a experimentar els cultius transgènics en altres zones del planeta on la legislació sobre aquesta temàtica és quasi inexistent. Això ha permès que empreses com Monsanto, Calgene, Plant Genetic System, ICI, Dow Elancos, DuPont, Novartis o Asgrow utilitzin estats com Mali, Kenya, Índia, Burkina Faso, Bolivia, Guatemala, Costa d'Ivori, Nigèria, Pakistan, Síria, Tailàndia o Malaisia com a camps d'experimentació de productes transgènics. A més, l'actual possibilitat de patentar una llavor aconseguida transgènicament, fa que els camperols que hagin incorporat aquests cultius es vegin obligats a pagar per aquestes a la multinacional. Actualment, només la dependència tecnològica del Sud cap al Nord arran de les patents i el Gatt/94 es calcula que arriba a 102 milions de dòlars, una dada a què caldrà afegir la dependència tecnoagrícola del Sud cap al Nord.
La darrera d'aquestes grans patents és la tecnologia genètica anomenada Terminator, una modificació genètica a les llavors que fa que es tornin estèrils i l'agricultor no pugui seleccionar i guardar-ne les millors per a l'any següent. Un autèntic atemptat econòmic i cultural a les tradicions agrícoles de molts camperols, acostumats a guardar llavors i compartir-les amb altres comunitats.
Davant això, no sorprenen les reaccions d'aquest sector, el qual com més va més es troba amb aquests cultius sense haver tingut abans l'oportuna informació. A Karnataka (sud de l'Índia), els pagesos estan cremant totes les plantacions de cotó Bt (amb antibiòtic incorporat) i el ministre d'Agricultura s'ha vist obligat a reconèixer l'ús dels camps indis com a grans laboratoris per a aquest tipus de conreus. Però l'estratègia s'estén també als països de l'Est. A Georgia (exURSS), Monsanto va aprofitar una ajuda de la Unió Europea per a conreus a l'Europa oriental i va promoure el cultiu de les patates New Leaf sense informar que eren transgèniques. La collita no va arribar a un terç del que s'havia promès i va provocar enormes pèrdues entre els camperols. Convé recordar que un dels perills més importants d'aquests cultius és la seva possible mescla amb altres de caràcter tradicional. De fet, el passat febrer la justícia britànica va multar els cultius experimentals de Monsanto amb 17.000 lliures perquè no respectaven la distància mínima entre ells, sis metres, una legislació impensable en altres països hipotecats a l'economia de les mutinacionals. Aquesta és la veritable moral dels qui pretenen eliminar la fam del món cultivant als deserts de l'Àfrica qualsevol tipus de planta resistent a tot mal. La mateixa ètica que en pocs anys es calcula que els permetrà posseir el 80% de la producció agrícola mundial3, i que concentra en 14 empreses, el 90% de les patents sobre els éssers vius.
L'oposició a la societat civil.
Recolzats per les legislacions de lliure comerç internacional, l'estratègia principal de les mutinacionals, agrupades a Europa en el consorci Europa Bio, era convèncer una èlit econòmica, política i científica perquè acceptessin la innocuïtat dels seus productes i s'encarreguessin de transmetre seguretat a l'opinió pública i de pendre decisions sense grans debats públics, referèndums, etc. Uns documents filtrats per Greenpeace i reconeguts com autèntics per Monsanto reconeixen aquesta estratègia i el cansament d'aquestes èlits davant la resposta de la societat civil4. Aquest fet s'evidencia amb la retirada dels productes transgènics de les cadenes de supermercats Marks & Spencer (Regne Unit), Carrefour (Estat francès), Migros (Suïssa), Superquinn (Irlanda), Delhaize (Bèlgica) i Esselunga (Itàlia). Totes aquestes cadenes de supermercats, convençudes prèviament per Monsanto, comercialitzaven productes de la seva marca elaborats amb aliments modificats. Tots ells coneixen les dades i aquestes assenyalen que el percentatge de britànics que considera inacceptables aquest tipus de productes ha pujat del 35% del passat any fins a un 51% en l'actualitat.
Ara per ara, Gran Bretanya i Alemanya són al centre de la polèmica, però Luxemburg, Àustria i Noruega han prohibit la comercialització del blat de moro Bt de Novartis, de la mateixa manera que ho va fer el Consell d'Estat francès. Tot i amb això, la legislació del comerç internacional podria obligar a obrir definitivament el mercat a tots aquests productes, bo i comptar amb el clar rebuig de què parlàvem. El bloqueig dels sis grans productors (Estats Units, Canadà, Japó, Argentina, Austràlia i Xile) durant la recent Cimera de Bioseguretat celebrada a Cartagena de Indias per arribar a un protocol de comercialització i producció, enfrontats als 132 estats restants, fa evident el control que un gros de multinacionals manté sobre institucions com l'Organització Mundial del Comerç, la Fda nord-americana o la Comissió Europea.
L'estratègia del silenci.
Com dèiem al principi, el principal problema de les mutinacionals consisteix a aconseguir reubicar el debat existent cap a àmbits com la salut i el medi ambient en termes de risc assumible i fugir de la polèmica sobre l'honestedat dels seus moviments. Corren forts rumors que assenyalen la negociació d'una moratòria de tres anys oferta per Monsanto, Novartis i Zeneca al govern britànic. D'aquesta manera s'aconseguiria silenciar el problema en un estat clau per tal de garantir l'entrada a la majoria d'estats de la Unió Europea. Mentrestant, els cultius transgènics en estats més benèvols -com l'espanyol, cultivador d'unes 20.000 hectàrees l'any 1998- continuaria, i si es pot esquivar el problema de l'etiquetatge, peça clau de les negociacions de Cartagena de Indias, es calcula que per al 2010 entre un 60 i un 70% dels aliments compostos tindran algun ingredient de procedència transgènica. De fet, els conreus, lluny de frenar-se, han crescut de 2 milions d'hectàrees el 1996 fins 27 el 1998.
La batalla d'Europa sembla perduda des de la perspectiva de l'opinió pública i ara per ara s'intenta recuperar el treball de laboratori sociològic, mentre el comercial no es planteja aturar de cap de les maneres. L'anomenada Microsoft de la biotecnologia, Monsanto, ha reconegut estar en els nivells més baixos de popularitat des que es va intentar l'assalt europeu. I el que és pitjor, la població indentifica cada vegada més les empreses de la biotecnologia amb les actituds prepotents de les grans multinacionals. Una dada inacceptable en els temps que corren del maquillatge verd.
1Segons
un document filtrat a Grain de l'empresa de neteja d'imatge Burson-Marsteller,
aquesta era l'estratègia redactada metòdicament perquè
el consorci de la biotecnologia EuropaBio aconseguís fer-se favorable
l'opinió pública.
2Informació
a http://www.greenpeace.es/trang.htm.
3Ricardo
Aguilar, Los inicios de una nueva era feudal. Butlletí trimestral
Greenpeace, número 48.
4http://www.greenpeace.org/~geneng/monsanto/press.htm.