Mirko Beljanski ha mort.
Sylvie Simón.

Mirko deia sempre: «si no puc treballar, la vida no m'interessa». Era com aquells animals que es troben a gust en el seu medi però que son incapaços de sobreviure en una altra part. Quan se l'impedí accedir al seu laboratori caigué malalt. Se l'assassinà moralment. Se'l privà de la seva raó de viure. Dotze dies abans de la seva mort decidí detenir tots els tractaments. Exigí quedar-se a casa amb els seus. Tingué una hemorràgia a la llengua; l'havien prohibit divulgar els seus treballs, ni tan sols li estava permès parlar d'ells. Malgrat això, deixà instruccions per a realitzar un programa d'investigació per a uns 15 anys més. Ens deixà els seus descobriments, especialment les molècules d'acció selectiva. Avui es sap que es poden diferenciar les cèlules canceroses per a tractar les normals sense destruir-les. Mirko fou el primer en demostrar que un ARN, si es posiciona en sentit invers pot bloquejar la síntesi.

Els seus productes estan a disposició de tot el mon. Un dia es reconeixerà la seva labor.

Mirko era molt generós, donà la seva vida a la ciència. No soportava veure el sofriment. Ajudant a la gent ha deixat la seva pròpia vida. La seva generositat l'ha conduït a desenvolupar conceptes molt innovadors que pertanyen avui al patrimoni de l'humanitat. Tenim ara la responsabilitat de fer conéixer els seus treballs.

Beljanski, servi nascut a Iugoslàvia, fou acollit a l'Estat francès. Obtingué beques i l'Institut Pasteur li obrí les seves portes. Trobà allí als millors investigadors internacionals. Els seus treballs i els seus descobriments haurien permès a altres esperar un dia el premi Nobel, però no podia sospitar el revers de la moneda. Les mesquines enveges dels seus col·legues, els interesos, les humiliacions que se l'infrigiren, els crèdits d'investigació que se li negaren i, sobre tot, el crim perfecte del qual anava a ser víctima 50 anys més tard. Alguns diaris de bona reputació, copiant-se els uns als altres, han escrito que «morí d'un càncer malgrat que pretenia haver trobat un remei contra el càncer». Es parla així de nombrosos canceròlegs o de membres de les seves famílies que moren d'un càncer?. Existeixen malgrat tot molts. Certament morí d'una leucèmia mieloide aguda, pero s'ha de saber que aquesta malaltia es desencadenà després que els poders públics el tractessin com un criminal perillós. El seu arrest fou ridícul i tràgic.

Abans d'aquest episodi kafkià, Beljanski hauria pogut anar-se de l'Estat francès, altres ho han fet en similars circumstàncies. Però ell es negà a fer-ho, no volgué renegar del seu pais d'adopció, esperant ingenuament un canvi de situació.

Ha estat assassinat per conflictes d'interesos, lluites de poder, la covardia i la corrupció que regnen en el mon científic; crim perfecte com a càstig a la seva audàcia. Havia gosat demostrar que Jacques Monod s'havia equivocat i que era possible pasar de l'ARN a l'ADN i obtenir àcids nucleïcs a partir de proteïnes. Un descobriment major que esfonsava un dogma i desencadenà l'odi dels mandarins.

A l'estiu del 1998, el biòleg decidí abandonar la seva lluita. Una decissió del jutge Tarelli l'emmordasava.

Se'l prohibia pendre la paraula i respondre als atacs dels seus detractors. En setembre no pogué expresar-se davant els nombrosos malalts que s'havien reunit per a donar-li el seu agraiment. Com confinar-se en el silenci sense alterar la seva salut física i psíquica?.

No parlà però el seu cos s'expressà i la seva leucèmia rebrotà mentre es negava a pendre qualsevol medicament, inclosos els seus.

Malgrat els seus esforços, el jutge d'instrucció no pogué provar el fonament del seu arrest i de la requisació dels seus productes. No pogué provar la toxicitat al·legada d'aquests productes que han obtingut un visat de comercialització als Estats Units. Tampoc pogué provar l'enriquiment personal ni el frau financer. Aleshores, qué queda en els dossiers?. Actualment no es pot enjuiciar a aquell que ha posat a punt les substàncies incriminades; podem preguntar-nos si es continuarà perseguint als que les recomanen i als que les utilitzen.

Arrivant el cas, aprofitant de la desaparició de l'investigador molest i contestatari, els poders públics podrien acceptar, a la fi, «pensar» a part de l'opinió dels experts depenents o incapaços; podrien aleshores, al menys en aquest camp, retrobar la confiança perduda del poble francès.

El càncer i la sida representen un mercat farmacèutic mundial inesgotable i en continua expansió i és evident que els «lobbies» implicats s'activen per acaparar el mercat, fent cas omís de qualsevol moral, de qualsevol consideració ètica, arribant inclús a accelerar la mort dels malalts que podrien ser tractats d'altra forma.

Si els productes per la sida o el càncer de Beljanski fossin explotats com ho són la resta del mercat, el seu preu de cost, que ja és inferior al dels medicaments clàssics, seria encara més reduït i el seu reembossament seria menyspreable pel pressupost de la Seguretat Social.

Els malalts reclamen una resposta dels poders públics que garantitzi les nostres llibertats, i la familia no pot més que desitjar una rehabilitació oficial, dura perspectiva per aquells que han pres les seves decissions irreflexives o arbitràries, però pobre consolació per a una vida confiscada.

Font: Vous et Votre Santé, número 66, desembre del 1998.
Vous et Votre Sante. 44, boulevard de Magenta, 75010. París. Telèfon: +33 1 40 18 70 50.

Article publicat en el número 55 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries.