Punt Diari. Diumenge, 25 d'agost del 1996.

Stefan Lanka és un viròleg alemany de 32 anys d'edat que dissenteix completament de la versió oficial sobre la SIDA, ja que nega l'existència del virus VIH, el presumpte causant de la malaltia. Lanka, biòleg molecular i doctorat en virologia per la Universitat de Constança, sosté que el virus en qüestió mai no ha estat aïllat, que els tests que s'utilitzen per detectar els seropositius s'han elaborat a partir d'una informació errònia i que els tractaments que s'apliquen als malalts són un verí. El doctor Lanka té, a l'Estat espanyol, el suport de l'associació C.O.B.R.A.

-Quina és la seva teoria sobre la SIDA?

-«A final dels anys 70, van sorgir crits d'alarma sobre diverses malalties lligades a una forma de vida d'una part dels homosexuals. Alguns homosexuals van patir malalties molt importants a causa d'un ús excessiu d'antibiòtics com a preventius i del consum de productes químics com a estimulants sexuals. Tots ells provocaven molts efectes secundaris. El doctor Michael Gottlieb va publicar un article on es parlava de cinc casos de joves homosexuals que havien mort per una pulmonia estranya. A partir d'aquest article, l'agència EIS (Servei d'Informació Epidemiològica) del CDC (Centre per al Control de Malaties) d'Atlanta va llançar un seguit de males interpretacions conceptuals que van servir de base per implantar la SIDA. Per exemple, van presentar aquests joves com a sans i això era fals perquè tots ells havien estat tractats amb sulfonamides i havien consumit estimulants. A això, s'hi va sumar l'interès per part de molts polítics de frenar el moviment d'alliberament homosexual i de tapar els efectes de les sufonamides per evitar les denúncies contra els laboratoris reclamant grans sumes de diners».

-Com argumenta que el virus de la SIDA no existeix?

-«Un virus no és una entitat viva, no pot dividir-se per si mateixa sinó que necessita estar dins d'una cèl·lula. És una unitat molt estable i per tant fàcil de caracteritzar, definir i aïllar. El VIH no ha estat mai aïllat i les quatre fotografies bàsiques per demostrar la seva existència -el virus infectant cèl·lules, el virus sol, les seves proteïnes i el seu àcid nucleic- no han estat mai publicades. El que s'ha presentat són fotografies de partícules intracel·lulars».

-Què assenyalen, doncs, els tests que s'usen per saber si una persona és o no seropositiva?

-«La informació que s'ha utilitzat per fer els tests és errònia. Els tests busquen uns anticossos que apareixen davant d'unes determinades proteïnes i només aquelles persones que les hagin rebut de l'exterior o les hagin generat en una situació excepcional d'estrès en generen. Això explica perquè en els homosexuals només apareixen en una minoria, aquells que porten una vida molt activa, prenent sufonamides i estimulants».

-Els medicaments que se subministren, són efectius?

-«Aquest és el gran drama, ja que el primer medicament oficial contra la SIDA és l'AZT Retrovir, un producte que es va inventar l'any 64 contra el càncer. Va resultar tan tòxic que no es va arribar a aplicar a persones. I ara s'aplica a tots els etiquetats de SIDA. Aquest medicament és un verí perquè impedeix la divisió cel·lular i, per tant, és un producte que ataca la sang i la medul·la òssia. És immunodepressor i en canvi s'està subministrant per tractar una malaltia que es diu síndrome d'immunodeficiència».

-Si el virus de la SIDA no existeix, quin és l'origen de la malaltia?

-«Les malalties que originalment es van posar sota el nom de la SIDA eren aquelles que apareixien en grups minoritaris de la població, que tenien una vida molt destructiva i que tenien greus problemes de salut. Des del 1981 fins al 1983, van ser la pneumònia i sarcoma de Kaposi les que van permetre de posar l'etiqueta de SIDA. El 83 es va ampliar a dotze malalties; el 85, amb sis; el 87, amb vuit i el 93, amb tres més. Ara hi ha 29 malalties, totes elles existents abans del 81, ficades dins el sac».

-Així, de què moren les persones si el VIH no existeix?

-«Les persones que han estat etiquetades amb la SIDA s'estan morint de por, de problemes psicològics i emotius i pels tractaments que segueixen. Les xifres dels morts per la SIDA estan inflades, perque s'hi inclouen aquells que moren de les 29 malalties esmentades».

-I si és veritat que és un muntatge, per què s'ha construït?

-«D'una banda, per tenir controlat el moviment d'alliberament homosexual i eliminar-lo. El paper que antigament havia jugat l'Església per tenir atemorida la població ara el juga la SIDA. A més, hi ha tot un negoci muntat al voltant de la SIDA, multinacionals farmacèutiques que guanyen diners gràcies a ella».

-Què diria a les persones presumptament infectades?

-«Que no tenen una malaltia mortal i prevenir-les contra els medicaments estàndard. Hi ha malalts terminals que es poden recuperar si deixen de pendre'ls i entren en una dinàmica d'optimisme i de tractament no agressiu. Hi ha tractaments de tipus naturals que podrien donar bons resultats si s'abolís la sentència de mort que hi ha al voltant de la SIDA».

El Centre Oncològic i Biològic de Recerca Aplicada (C.O.B.R.A.) és una associació sense ànim de lucre que va començar a funcionar ara fa sis anys amb l'objectiu de donar a conèixer informació sobre enfocaments i tractaments sobre el càncer i la SIDA que segons el seu coordinador, Lluís Botinas, són ignorats i marginats. Aquesta associació, d'àmbit espanyol, té la seva seu a Barcelona i es nodreix exclusivament de les quotes que aporten els seus socis -prop de 400- i de la venda d'informació.

En relació amb el càncer, C.O.B.R.A. informa sobre tractaments que, segons l'opinió de Botinas, suposarien una millor evolució que la que experimenten actualment els malalts i, en molts casos, una solució total. Sostenen que aproximadament un 90% de les persones que moren de càncer podrien salvar-se amb aquests plantejaments.

Respecte de la SIDA, donen suport a la teoria que per ara només comparteixen una minoria de científics, entre ells el viròleg alemany Stefan Lanka, i algunes organitzacions. Afirmen que la SIDA «no és una malaltia que s'ha de tractar sinó un invent sociopolític, econòmic, científic, mèdic, religiós, moralista, mediàtic i racista que cal desmuntar» i fan una crida a aconseguir un any 2000 sense aquesta malaltia. Seguint l'exemple de la revista londinenca Continuum -especialitzada en temes de la SIDA-, aquesta associació té previst de convocar el Premi a qui porti proves que el VIH, en alguna de les seves suposades variants, existeix. Aquest premi -que a Londres ha estat convocat per un miler de lliures esterlines- estarà dotat d'un milió de pessetes, i com que, segons sosté l'associació, quedarà desert, els diners es destinaran a construir una casa de salut on puguin ser cuidades les persones que vulguin deixar els tractaments oficials. Per ara, l'associació treballa en l'elaboració de les bases del concurs.

A mitjà termini, C.O.B.R.A. vol organitzar un debat públic a Catalunya sobre aquesta qüestió amb vista a la celebració, l'estiu de 1998 a Ginebra, de la XII Conferència Internacional sobre la SIDA.

Fora de l'Estat espanyol, aquesta teoria és compartida per l'organització The International Aids Project, la qual ha portat aquest tema al comitè dels drets humans de l'ONU i recull diners per denunciar la multinacional farmacèutica Wellcome. Països com Anglaterra, Alemanya, Holanda, Suècia i el Brasil defensen l'obertura d'un debat sobre aquest afer i la possibilitat de rear una coordinadora d'àmbit internacional.

Més informació a: C.O.B.R.A.