Entrevista amb Robert Maver.
Per què les xifres de la SIDA no tenen sentit.

per Jim Trabluse, de Rethinking AIDS.

Aquesta és una transcripció, cortesia de Kathleen Goss (veure el seu anàlisi a «Diari d'un dissident de la SIDA»), de l'entrevista d'audio que vaig realizar a Robert Maver. L'informació és molt útil i, com no tots vosaltres haveu sol·licitat la cinta, la reprodueixo aquí. El Dr. Maver té una informació sorprenent sobre l'aspecte estadístic de l'hipòtesi del VIH/SIDA, que és l'única àrea que sosté a la poc convincent ciència en aquest assumpte.

Estem entrevistant al Dr. Robert Maver, FSA, MAA. Bob Maver és un dels fundadors del nostre Grup. Prové Vostè del món empresarial, no?

Correcte. El meu càrrec era de Vicepresident i Actuari de Grup en una companyia d'assegurances líder.

Per aquells que no coneixem aquest fosc però impressionant camp, què és un actuari?, i, quina classe d'aprenentatge es requereix per a convertir-se en un?

L'actuari és una professió relativament menor, encara que important per la indústria d'assegurances. Els actuaris són els que realitzen el treball estadístic i el fons estadístic per a projectar quant i quan sovint succeiran determinats aconteixements, -per exemple, la probabilitat de quedar-se invàlid, la probabilitat de morir, sent la probabilitat de viure lo oposat a aquelles-. Estem ficats en el disseny de pòlisses, en el dissenyo de productes d'assegurança, i, lo més important, els hi posem preu.

Permetim esclarir això. Un actuari calcula riscos per a tases de mortalitat per a varis propòsits. És correcte?

Si, i tenim que relacionar tot això amb el món financer. Ens concerneix molt el valor actual del risc futur.

Per lo que comprenc, a un CPA li porta entre dos i tres anys graduar-se, i aleshores té que passar una sèrie d'exàmens que porten, crec, dos caps de setmana complerts ó quelcom així. Quin és l'aprenentatge d'un actuari -simplement per a principiants, nivell primari-?

És, d'alguna manera, rigurós. Passem una sèrie de deu exàmens per aconseguir una designació professional de la FSA; sigles de la Fellow in the Society of Actuaries [Membres de la Societat d'Actuaris]. Els deu exàmens comencen amb matemàtiques bastant tradicionals; per exemple, el primer exàmen és de càlcul, el segon és de probabilitat i estadística, el tercer és d'anàlisi numèric i teoria de l'interès. Despré, entrem en les matemàtiques més esotèriques de la indústria de l'assegurança, on de nou estem combinant els conceptes de valor actual que li són familiars al món financer -el valor actual dels tipus de interès en el futur, per exemple-, pero això ho combinem amb lo que anomenem contingències de la vida, la probabilitat de viure ó morir en un any determinat. Podria dir que a l'actuari li du probablement vuit anys de promig, potser més, el passar aquesta sèrie d'exàmens.

Si jo fos un epidemiòleg del CDC, quants anys d'aprenentatge tindria?, i seria tan rigurós com l'aprenentatge de l'actuari?

Centers Disease Control (CDC).Actualment, hauria de tenir un títol de Doctor en Medicina, si fos un dels millors epidemiòlegs del CDC; el teu historial podria estar més especialitzt, específicament en l'àrea d'epidemiologia, per suposat, i les estadístiques que tenen que veure amb ella. Però, podria dir que tindries un grau de llicenciat en quatra anys, com un actuari; els meus estigueren ocupats en matemàtiques aplicades. Malgrat això, haruia de dir que un epidemiòleg del CDC tindria uns altres quatre anys d'educació, per suposat, per obtenir el nivell de Doctor en Medicina.

I els actuaris realitzen això: artimètica, càlculs, complexes anàlisis de base de dades informatitzada, tot, amb la idea de destinar primes en dòlars per a diversos estudis d'estadístiques de risc. Això és -té que tenir un càlcul de probabilitat molt fi al final-, no és cert?

Correcte.

Per lo tant, Vostè està realment en el món. Ara, professionalment. Vostè és un d'aquests actuaris, y a més a més les seves credencials empresarials l'han conduït al capdamunt d'un departament d'actuaris de la Mutual Benefit Life. I, la Mutua Benefit Life és una de les deu primeres del pais en tamany?

En el temps que vaig traballar per a ells, estaven entre les quinze primeres. Havia catorze bilions de dòlars d'actius.

I, essencialment, el departament d'actuaris estava capacitat per a decidir sobre l'assignació de primes. Els executius usen aquesta informació per arrivar a una conclusió, és cert?

Si, i la meva àrea específica de responsabilitat era l'aspecte de l'assegurança grupal, amb el que els lectors estaràn familiaritzats; són els beneficis que obtenen dels seus empresaris.

Així que està Vostè tractant amb això com un executiu en aquests assumptes, i arriva la SIDA. I té que fer lo que tots els bons actuaris fan. Té que anar i examinar les xifres i decidir quins són els riscos per la companyia d'assegurances, assegurar aquestes coses, ó inclús afrontar la contingència que pugui succeir. És correcte?

És una excel·lent descripció. Realment va captar la nostra atenció a meitat dels 80.

I estigué obtenint projeccions -en el moment en el que recopilava informació, aquesta era que anava a haver un milió de morts en un lapse de cinc ó deu anys, i el seu departament era responsable d'anar i descobrir allò que realment estava succeïnt, quin era el risc, i lo que els anaven a constar les persones que estaven aleshores en les seves pòlisses d'assegurances. Correcte?

Això és correcte.

Bé, així és com es veié involucrat en l'assumpte, no és cert? Començà a mirar les xifres. Perquè no es pren uns minuts i ens explica exactament quin fou l'ordre de successió dels aconteixements, així els nostres oients profans poden tenir una idea de on s'estava ficant?

La Societat d'Actuaris estableix varis models per ajudar a l'actuari en pràctiques en una companyia. Estableixen aquests models per ajudar-li a projectar per a la seva propia companyia quin anirà a ser l'impacte de les reclamacions per SIDA en el futur. Cad model que vaig examinar suggeria que teniem una terrible, terrible catàstrofe, una epidèmia terrible en les nostres mans -una que anava a extendre's molt més enllà de la població inicial de risc-; una que hauria de dur-nos a reexaminar totes les nostres regles sobre assegurances; i una que realment pintava un quadre tenebrista del sector d'actuaris, en el sentit que un tindria potser que fer, d'immediat, ajustaments en els tipus, implicant increments de primes, per a preparar-nos per tal epidèmia.

Deixa'm interrompre-li aquí breument. Això significa que les implicacions eren que aquestes companyies d'assegurances tenien que fer, una de dues -o incrementar les seves reserves i retallar els beneficis, ó incrementar les seves primes i desfer-se de clients- en el cas que tot això succeís. O inclús arrscar-se a la fallida si no tinguessin el capital suficient, al tenir massa reclamacions per SIDA. És correcte?

Si. Bé, especialment entre les files del punt de vista del grup assegurador. La naturalesa d'un contracte d'un grup assegurador és que es té que renovar cada any. Es té que establir anualment el tipus que s'estima correcte pel futur. No és un contracte vitalici. Per tant realment estàvem considerant decisions com, «Hi ha àrees del pais on no podrem subscriure per més temps certs productes, degut a la difussió prevista?».

I això també tingué un efecte polític colateral inesperat, no és així?, en lo concernent a la comunitat gai.

Oh, absolutament, absolutament. Inicialment, per suposat, allí era on estava l'epidèmia quan començavem a observar-la, i un tenia que ser molt acurat amb tota classe de lleis relacionades amb les assegurances, dissenyades per a protegir als nostres assegurats. Hi ha certes classes d'assegurances que pots o no pots fer, per a definir millor el risc. Però, tornant a la seva pregunta original. Essencialment, allò que vaig trobar quant vaig examinar aquests models fou que les dades que teniem no eren ni molt menys conseqüents amb els models als que estava mirant. Això és, els models feien preveure un nombre de casos de sida per l'any 1988, i jo al revisar-los el 1989 vaig poder veure lo bo que era el model, i francament, el model era dolentíssim.

«Dolentíssim» significa un deu per cent d'errada, un cinc per cent? Què tipus d'aproximació hauria de tenir un bon model?

Bé, contestaré la pregunta de la següent manera. El model es desviava en més d'un cinquanta per cent. No tenim que entrar aquí en gradacions ajustades, sobre allò que és un bon model i allò que no ho és. Sabem que fou un mal model.

Fou un mal model; no hi ha dubte sobre això. Però si observés una variació d'un cinc o un sis per cent, no seria necessariament un mal model, Veritat?

No, no. Estaria bé.

Malgrat tot, estem parlant d'un cinquanta per cent. Ara, qui va dissenyar els models? Foren actuaris, fou el CDC, ó foren les dades que es proporcionaren i amb les que vostès treballaren?

Les dades vingueren del CDC. En alguns casos foren actuaris que prengueren aquestes dades tractant d'extrapolar-los, projectant-los cap el futur. Malgrat això, havia certes assumpcions bàsiques que els actuaris no estaven ben equipats per a canviar, podriem dir. Et donaré un exemple d'una assumpció crítica que vaig trobar quant vaig examinar els models -i per suposat lo que fas quant t'enfrontes a un model que no reprodueix la realitat és mirar i veure, quines assumpcions s'havien fet?, i és possible que algunes d'aquestes assumpcions siguin, de fet, incorrectes? Potser hagi llocs on ni tan sols es percatessin que han fet assumpcions. La primera cosa que vaig advertir, l'asumpció que tots els models utilitzats per a futures reclamacions per SIDA, era que el 50% de les persones que tenien el VIH, el virus que s'al·lega causa la SIDA, es convertirien en casos de SIDA en període de deu anys. Aquesta és una assumpció, una assumpció crítica -qualsevol que tingués el VIH, no ja en un cert grup de risc, qualsevol amb el VIH va a desenvolupar SIDA en deu anys. Vaig decidir investigar en què estava basat això. Segurament hauria d'haver una població que havia sigut estudiada per arrivar a aquesta classe d'assumpció, i de fet hi era. Malgrat tot, la població que havia estat estudiada era una de San Francisco, amb el denominador comú de patir tots l'hepatitis B.

En serio! Les projeccions se realitzaren sobre una població molt limitada i específica.

Si. I per si fos poc, era una població d'homes homosexuals que tenien l'hepatitis B, tenien varies malalties venèrees, tenien citomegalovirus, virus Epistein-Barr, un cúmul complert de problemes, a més a més del VIH; considerem-ho així. I la qüestió immediata que vingué a la meva ment fou, és aquest un model raonable per a tota la població que contreu el VIH, o un model per a una població que té clarament molts, molts altres riscos?

Aleshores, quin fou el següent pas?, després d'entendre això.

El meu següent pas fou el procurar-me alguna educació en el camp mèdic, com quines foren les raons per les que decidim que el VIH causava SIDA. Aquesta fou una altra assumpció que per a mi s'havia pres bastant ràpidament. Em vaig percatar que considerant el grup que fou estudiat, d'homes amb VIH que a més a més desenvolupaven SIDA als tres anys, un podia plantejar la qüestió, què passa amb tots els altres virus que també estaven presents? Per què hem decidit que és el VIH? Aquesta es va tornar la qüestió crítica, perque em va conduir a una sèrie d'articles i fòrums bastant interessants, i tot apuntava a la conclusió que suggerir que el VIH conduiria sempre a la SIDA era una hipòtesi, en el millor dels casos, poc convincent.

Fue aleshores -a l'informar-se sobre el Grup, o al ajudar a formar el Grup- cuant es va trobar amb Duesberg i escoltà d'altres dissidents?

Si, de fet el primer article que vaig llegir fou un de Peter Duesberg a Cancer Research, allà per -crec que el publicà el 1987. Contenia molts arguments que tenien sentit, en termes de mantenir una ment oberta respecte a qüestionar com el VIH és, de fet, la causa de la SIDA.

Deixa'm adelantar-me una mica. L'efecte net en termes de beneficis, en termes de la companyia per la que treballava, Què fou lo que va pasar a arrel d'això? ¿Fou capaç de reduir el pànic en la sala de juntes i canviar les seves reserves i demés? Pot descriure el procés? o resultà tan controvertit que l'indisposà amb alguns dels seus col·legues?

Bé, és certament una noció controvertida suggerir que el VIH no és la causa. Malgrat tot, no és controvertit en absolut suggerir que el VIH es només una petita porció del quadre de la SIDA. Vaig suposar que l'essència de la meva investigació estava en furgar en la base de dades del CDC, introduir-me en els registres de l'ordinador, on ells llisten, en cada cas de SIDA que s'hagi enregistrat amb el CDC en els Estats Units, pot ser que fins 50 dades que descriuen aquest cas. Allò que si vaig poder fer a arrel d'això fou tranquil·litzar a la companyia amb el fet que l'epidèmia està molt, estrictament limitada a certs grups d'alt risc, especialment grups relacionats amb l'abús de drogues.

Deixa'm interrompre'l aquí, ara. Peter Duesberg és de l'opinió que, biològicament parlant, les drogues poden causar el dany. Ara vostè està correlacionant estadísticament l'abúso de drogues amb la SIDA, correcte?

Sense objeccions.

Tenim dos aproximacions diferents que verifiquen, o al menys indiquen abús de drogues. Per abús de drogues, ¿s'entén un tipus específic d'abús, ó és qualsevol abús de drogues a llarg termini? Hi ha una alta correlació? És d'u a u, ó quina és?

Bé, en les dades que vaig mirar del CDC, registraren l'abús de drogues intravenoses. Allò que vaig ser capaç de destapar, furgant en les pròpies dades, fou que l'ampla, molt ampla majoria d'aquells casos caracteritzats pel CDC com SIDA heterosexual estàn, en realitat, relacionats en alguna forma amb l'abús de drogues per via intravenosa.

Ja veig. Fou una mica sigilós per parte del CDC el no comunicar-ho d'aquesta manera. O no ho sabien? Addueix realment ignorància sobre la relació amb les drogues?

Sospito que això és difícil de contestar.

Bé, saltem-nos la vertent política. Ara, vostè descobreix això; la seva companyia ja podia realitzar els seus ajustaments. Foren Vostès la primera companyia en fer-ho, ó l'indústria d'assegurances, al complert, descobrí tot això més o menys al mateix temps?

Crec que la indústria està operant sobre la premissa que VIH és igual a SIDA, i això malgrat que la vasta majoria de la població amb VIH no ha desenvolupat la SIDA. El gruix de l'indústria d'assegurances creu que arrivaràn a desenvolupar SIDA -que el VIH és l'equivalent-.

Aleshores aquí és on estàn ara. La seva companyia d'assegurances, en aquell moment, prengué aquesta postura, ó realment disminuiren les seves reserves, ó com sigui que els hi diuen, per a beneficiar-se d'aquesta nova informació que Vostè havia desenvolupat?

No. Les seves reserves no disminuiren. Només utilitzà l'informació per a entendre millor la naturalesa del risc que estàvem assegurant.

Aquí també hi ha un element polític, de no voler inflamar a la comunitat gai, ó a aquells que penssessin que saber aquestes coses era crític. És possible que això formara part de l'equació en el nivell executiu?

Bé, certament un té que ser acurat.

Per a finalitzar, vull preguntar-li lo següent: qué passarà en els propers dos anys? què farà que la veritat surti a la llum?, i, té Vostè alguna esperança en que es produeixi algún tipus de canvi, ó és massa tard per això?

Bé, continuo mantenint esperances d'un canvi, i crec que ocorrerà havent ciència correcta. Crec que tenim que trobar una organizació lo suficientement valenta per a fer estudis que haurien d'haver-se fet fa molts, molts anys. Com exemple hi ha algunes teories viables -una de les quals és la de Peter Duesberg, una altra és la de Bob Root-Bernstein- sobre lo que pot causar la SIDA. Aquestes són teories que es poden provar en models animals, i podria tenir esperances en avançar amb aquests models animals i en tenir aquestes proves fetes, així podriem ja desestimar aquestes teories ó confirmar que, de fet, si, són correctes.

Alguns dels nostres subscriptors, que escoltaràn aquesta cinta, són VIH positius, i realment no tenen cap altre classe de problema de salut, res -de veritat això és tot-. I estàn asustats. Donat que això és completament cert, quina possibilitat tenen de desenvolupar quelcom remotament semblant a la SIDA, simplement per tenir aquest virus i res més?

Per l'investigació que he realitzat, em sembla que és pràcticament impossible. Serien els primers casos enregistrats de SIDA en l'història per tenir només VIH.

Crec que això és realment un fantàstic alivi per les persones que tenen por, i als doctors dels quals els agradaria donar-lis AZT com profilaxi. Gràcies, Robert Maver.

Contacte: Es pot contactar amb Robert Maver en el 11341 Hemlock Court, Overland Park, MO 66210. El seu número de fax és 913-451-1035.

Article publicat en el llibre «Repensar el SIDA». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).


free-news.org