Silencis d'Estat.

L'episodi de la Síndrome de l'Oli Tòxic (SOT) és un d'aquests temes que demostren l'impotència dels medis de comunicació. Malgrat les tones de paper, brolls de tinta i riuades de comentaris i opinions vessades, l'empremta en l'opinió pública és d'incredulitat. Mancava quelcom. Allò que es sap no ho explica tot. Com en l'intent del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 o, per posar un exemple exterior, l'assassinat del president nordamericà John F. Kennedy. En els tres casos manquen respostes (i a més a més ho sembla). Potser perquè en tots ells la expressió «raó d'Estat» està al mig.

Per allò que jo sé, a més a més existeixen raons per a recelar de la veritat oficial. Per què aquesta obsessió prematura per part de polítics i clínics en tancar files al voltant de l'oli de colza desnaturalitzat com agent mòrbid si mai no passà de ser un sospitós? Jo, com periodista que va investigar la síndrome, aquesta obsessió la he viscut en dues ocasions excepcionals.

La primera tingué com a protagonista a l'OMS, Organització Mundial de la Salut, i a un dels seus més destacats representants: el científic Gastón Vettorazi. En el seu despatx oficial de Ginebra, l'especialista en pesticides estava convençut que la malaltia tenia el seu origen en un producte organofosforat; que era impensable que les anilines haguessin precipitat una epidèmia d'aquesta naturalesa i que tenia en considerable estima els treballs de camp de l'heterodoxe doctor Antonio Muro. Aquestes afirmacions les realitzà Gastón Vettorazi en una entrevista previament establerta, sense la discreció de l'«off the record», gravada i fotografiada.

Doncs bé, acte seguit, quan als pocs dies la conversa aparegué publicada a la revista CAMBIO 16, el funcionari internacional feu arribar un inqualificable télex desmentint-se.

Segons el cable transmès des de la seu suïssa de l'OMS, ell no havia dit tals coses. Encara que en realitat (està gravat) Vettorazi havia manifestat això i molt més. Per exemple: que l'informe emès per l'Oficina per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut sobre la síndrome era un autèntic disbara donat que, malgrat reconéixer que no s'havia pogut reproduir la malaltia en laboratori, assenyalava a l'oli como el vehícle de la mateixa.

La segona té una referència radicalment diferent: el Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID), el servei secret militar depenent directament de la Presidència del Govern. Funcionaris d'aquest organisme de l'Estat sol·licitaren la meva col·laboració per a realitzar un informe sobre l'intoxicació. Era la segona vegada que homes de l'«espionatge» abordaven el tema (temps enrrere el tingué sobre la seva taula el general Andrés Casinello, en aquell moment màxim responsable dels serveis d'informació de la Guàrdia Civil i persona de confiança de la Moncloa).

Però si Casinello no donà llum verda per a investigar-ho (en realitat feu molt més: va prohibir les pesquisicions), els homes del CESID sí. Durant prop d'un any un equip sota comandament de dos oficials va revisar el cas. El seu resultat, contingut en un informe de set folis elevat al màxim responsable del CESID, general Emilio Alonso Manglano, fou preocupant: la tesi de l'oli no es sostenia; contrariament existien dades que apuntaven cap a un assaig de guerra química com detonant de l'epidèmia. Però aquest gravíssim informe mai no veié la llum. Ni tan sols en el judici.

Valguin aquestes dues mostres per a insinuar l'inestable equilibri sobre el que s'assenta la veritat oficial del SOT. D'ací l'utilitat del treball com el present, que pretén evitar que l'epidèmia que provocà 700 morts i més de 30.000 malalts passi a l'història com un misteri enbolicat en un enigma.

Desgraciadament, avui, quinze anys després d'aquells tràgics esdeveniments, l'únic cert és la seva tràgica collita de mort, dolor i desolació. El demés, inclosa la reproducció artificial de la malaltia i la troballa d'un remei eficaç pels afectats, són paraules. Hi cab major drama?

La questió, doncs, segueix sent: Per què no s'investigà en altres direccions quan es comprovà que el frau de l'oli no explicava el problema?

Artícle publicat en el número 43 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).