Just quan semblava que el Congrés Mundial de la SIDA de juliol a Sudàfrica anava a ser el primer en donar als crítics del VIH=SIDA la oportunitat de ser escoltats, l'Índia convocà una cimera de reavaluació de la SIDA amb ple dret als dies 30 i 31 de gener del 2000. L'encontre rivalitzà amb el congrés colombià del 1997 (Rethinking AIDS, febrer-març 1998) en termen d'assistència, supor oficial i publicitat favorable. Titulat el «Congrés Internacional sobre la Validesa dels Programes VIH/SIDA, Incloent els Mètodes de Detecció», aquest esdeveniment, autoritzat pel govern, va atraure a 100 persones i tingué lloc a l'Institut de Salut Pública de Nagpur, Maharastra, a l'Índia central. Un quadre de periodistes, provinents dels medis de comunicació més importants del pais, cobriren l'esdeveniment amb correcció, fent-lo destacar, segons el Dr. Roberto Giraldo, que asistí en qualitat de representant del Consell del Grup «Rethinking AIDS».

Giraldo donà conferències sobre l'inexactitut dels tests del VIH i sobre les causes no relacionades amb VIH de la SIDA, tals com drogues/fàrmacs i malnutrició. Uns altres dos membres del Grup «Rethinking AIDS» es desplaçaren per a participar: el metge-investigador francès Etienne de Harven (Rethinking AIDS, novembre-desembre 1998), que donà una conferència sobre la purificació i l'aïllament del VIH; i el metge alemany Claus Kohnlein, que parlà sobre la toxicitat de les medicacions anti-VIH. La majoria dels asistents foren metges i cientifics medics de l'Índia, entre ells, els representants indús de l'Organització Mundial de la Salut.

«El nostre coincideix amb un congrés de la SIDA ortodoxe a Nagpur, organitzat per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de l'Índia», digué Giraldo. «No obstant, el nostre encontre dominà les primeres planes dels diaris i les notícies de ràdio i televisió més importants». Els diaris i revistes publicaren titulars com els que segueixen en les seves primeres planes i portades: «Opinions divergents sobre la causa de la SIDA provoquen la controvèrsia»: «Les opinions dogmàtiques d'Occident reptades al congrés de la SIDA»; «Els investigadors esfonsen mites sobre la SIDA»; «L'hipòtesi que el VIH causa la SIDA és un engany: Dr. de Harven»; «SIDA: mite virulent»; «No és el VIH el que causa la SIDA?»; «L'OMS adopta una postura defensiva davant la contesa dels paladins anti-VIH».

Els tres participants internacionals (Giraldo, de Harven i Kohnlein) participaren en dues conferèncias de premsa; a la primera asistiren uns 15 periodistes de les publicacions principals; a la segona asistiren uns cinquanta. Els periodistes mostraren un viu interès pels metges dissidents i els tractaren amb gran deferència.

Els seus articles aparegueren en tots els diaris de major tirada, i constituiren el que els periodistes occidentals més importants rares vegades elaboren: històries exactes i penetrants sobre la SIDA i els crítics del model VIH. Un mes després de l'encontre de Nagpur, els diaris i revistes encara publicaven articles sobre el congrés.

El congrés fou notable tant pel gran nombre de cientifics i metges que dubtaven del model VIH com per les actituds dels que no tenien dubtes. «La majoria dels conferenciants i membres de l'audiència donaven suport o simpatitzaven amb els nostres punts de vista», afirma Giraldo. «La defensa del model VIH=SIDA sorgí dels representants de l'OMS, el director de l'Institut Nacional de Virologia de l'Índia i les autoritats sanitàries de Nagpur. Això ens procurà alguns moments candents. Però l'esperit de la professionalitat va dur, inclús en les conteses més tenses, a un final amistós. Que jo sàpiga, als Estats Units mai no s'ha donat un intercanvi tan lliure d'idees, en el qual haguin participat funcionaris del govern i investigadors financiats per l'indústria».

El 7 de febrer, Giraldo donà una conferència en el Centre de l'Universitat de Nerhu per a Medicina Social i Salut Comunitària, a Nova Delhi, per invitació de la catedràtica d'epidemiologia Dra. Ritu Priya, una de les participants en el congrés. Des de 1994 ha publicat articles en els que critica els programes oficials de la SIDA a l'Índia, que deriven exclusivament del model VIH=SIDA ortodoxe.

El congrés sorgí dels esforços del dietista Shantilal Kothari, president de l'Acadèmia per la Millora de la Nutrició, el qual l'any passat creà el Club de la Gent, amb 200 VIH-positius, per a persones que han estat diagnosticades «VIH-positives» o de SIDA. Des de la seva llar en Nagpur, Kothari persuadí durant anys als diaris més importants del pais per a que publiquessin molts dels seus assaigs, en els que questionava el model «VIH-causa-SIDA». Les seves reiterades peticions als funcionaris indús, suggerint la reavaluació del model VIH=SIDA, també foren infructuoses. Malgrat arribar en sobres caramullats de documents cientifics que donaven suport a la seva perspectiva, cap funcionari mai no expressà la voluntat de considerar la possibilitat que altres factors, a part del VIH, puguin explicar la SIDA, o que potser el VIH no tigui la culpa de no res.

Això canvià quan Kothari es declarà en vaga de fam per cridar l'atenció de les autoritats. El 10 d'agost del 1999, un representant del Ministeri de Salut i Benestar Familiar de l'Índia li demanà que organitzés un congrés internacional amb experts i científics d'ambdós fronts del debat VIH/SIDA. El Ministeri proporcionà l'indret i va prometre que els seus funcionaris participarien i donarien a les opinions alternatives de la SIDA una vista justa. L'opinió de Giraldo és que les autoritats asistiren i consideraren amb seriositat todes les perspectives exposades en el congrés. Per a obtenir un inform complert, les actas del congrés oficial o més informació, contactar amb «Rethinking AIDS».

Font: Rethinking AIDS, volum 8, número 4, abril del 2000.

Nota: El grup de «Reappraising AIDS» ha reprès el nom que tenia en els seus origens: «Rethinking AIDS».

Artícle publicat en el número 60 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.).