«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

L'inevitable retorn a una agricultura sana.

per Mae-Wan Ho.

Ni la biotecnologia, ni l'agricultura industrial de gran escala podran alimentar el món, ja que sols l'agricultura a petita escala, ecològica i amb poca maquinària, pot realment fer-ho. Afortunadament existeixen indicis d'un canvi en aquesta direcció.

Una iniciativa molt important, que potser no ha tingut l'atenció que es mereix, és la de guardar llavors¹. Fa molts anys, més de 750.000 petits agricultors indis van realitzar una marxa contra la OMC i contra la patent de llavors. Des de llavors, un gran nombre d'agricultors de l'Índia han tornat a conreuar les varietats indígenes de secà amb mètodes tradicionals a Madhya Pradesh². Vandana Shiva, a Nova Delhi, ha tingut un paper important en el moviment de dones camperoles «Navdanya» (Llavors de Llibertat), guardant i recuperant llegums seques i cereals autòctons valuosos que havien estat desplaçats i marginats per la «Revolució Verda». A Brasil, cents de comunitats rurals del nordest han organitzat bancs comunitaris de llavors per recuperar les varietats tradicionals autòctones i promoure el desenvolupament agrícola sostenible, amb poc o gens recolzament del govern.

El control de les multinacionals amenaça la biodiversitat en l'agricultura i el dret dels pagesos de guardar i vendre les llavors i de sembrar les que vulguin. Això afecta sobretot als petits camperols de conreus ecològics, que han plantat varietats autòctones durants centenars i milers d'anys, cadascuna de les quals te característiques especials adaptades a condicions locals i a propòsits específics buscats.

Els moviments per enmagatzemar llavors han crescut arreu del món i s'han extés a Europai als EE.UU.; actualment, són més importants que mai arràn de la fusió de la multinacional de llavors Cargill amb Monsanto, un ent amb elevat poder. Avui, aquesta multinacional està en molt bona posició per decidir que sols les llavors genèticament modificades puguin utilitzar-se d'ara endavant.

A més, les comunitats agrícoles de moltes àrees del Tercer Món han estat regenerant i revitalitzant les terres agricoles degradades amb moltes formes d'agricultura ecològica sostenible i recuperant la biodiversitat de l'Agricultura, que és la clau per a la seguretat alimentària³. Des del començament de la dècada dels 90, un conjunt d'organitzacions no governamentals han unit forces per formar la Xaraxa Llatinoamericana d'Agroecologia i Desenvolupament, des d'on es promouen tècniques agroecològiques coherents amb la complexitat dels mètodes de conreu locals. La producció s'ha triplicat o quadruplicat sols en un any. La implantació a gran escala de l'aagricultura biodinàmica i sostenible està tenint èxit a Filipines. Estudis successius han ressaltat la productivitat i la sostenibilitat de l'agricultura tradicional, tant en el Tercer Món com en el Nord.

A 20 països del Tercer mön, més de 2 milions de families estan practicant l'agricultura sostenible a 4-5 milions d'hectàrees, amb una producció de dos a tres cops major, igualant o superant la producció de l'agricultura intensiva amb agroquimics; i això s'ha esdevingut sols en un periode de 5 a 10 anys⁴. Una marxa enrera vers els esquemes de producció de les coorporacions portaria aquests camperols de nou a l'endeutament creixent i la pobresa, sense dir res sobre els desastrosos efectes en els sòls i el medi ambient.

La recent experiència de Cuba és molt instructiva⁵. El bloqueig econòmic imposat pels EE.UU. des de la dècada dels 70 comportà una manca d'agroquimics i, per tant, un conreu ecològic a gran escala. Van decidir mantenir un terç dels 11 milions d'hectàrees per agricultura amb agroquimics, un altre terç amb agricultura totalment ecològica i, la resta, meitat amb agroquimics i metitat ecològic. La producció per hectàrea conreuada ecològicament va ser igual a la de la conreuada amb agroquimics, mentre que la dels camps amb la tècnica mixta va ser sols la meitat de les primeres. Aquesta és l'evidència més clara que l'agricultura ecològica pot funcionar a gran escala.

¹Vegi's Ho, M-W (1998) «Genetic Engineering -Dream or Nigthmare? The Brave New World or Bad Science and Big Business», 2a edició, capítol 9, Gateway Books, Bath, UK.
²Neelithanam, R. Neelithanam, J. i Samiti, S.S (1998) «Return of the Native Seeds», The Ecologist, volum 28, número 1, pàgines 29-33.
³Ho, M-W (1996) «Promeses i perills dels aliments genèticament modificats», a Ho, M-W (1998) «Genetic Engineering -Dream or Nigthmare? The Brave New World or Bad Science and Big Business», 2a edició, capítol 9, Gateway Books, Bath, UK.
⁴Pretty, 1995. 1998 op. cit. 15.
⁵Vazquez Vega, I. H. (1998), «Situación de la Agricultura Biològica en Cuba», manuscrit i comunicació personal, cerimònia de Premis Vida Sana, 9 de juny, Barcelona.

«I són ells els que ens acusen de ser ecoterroristes».