«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

«Monsanto: Quina vergonya!».

per Freida Morris.

S'esdevingué un 18 de juliol, una calurosa i animada tarda de dissabte. Els manifestants es reuniren a la zona de els oficines centrals de Monsanto, a Creve Coeur, un suburbi de St. Louis. mentre el termòmetre marcava gairebé els 40º, els manifestants desfilaaven amb punys gegants, màscares, braçalets negres al braç i pancartes per dir al món i a l'empresa de biotecnologia agrícola més gran del món: «Monsanto: Quina vergonya!».

Els manifestants van venir de diverses parts dels EE.UU. i també de Japó, l'ìndia, Mèxic, el Regne Unit i Bèlgica. Un cop al local de la companyia, van trobar un grup d'agents de seguretat de l'empresa, amb cara de pocs amics, i un cartell que posava «Benvinguts». Ràpidament, els manifestants van treure el cartell i van deixar clar que la seva flama no seria apagada ni la seva protesta silenciada.

La manifestació formava part del «Primer Encontre sobre Biodevastació», una conferència organitzada per tres grups estadounidencs. Gateway Green Aliance, Pure Food Campaing i l'Institut Edmonds. Centrada en enginyeria genètica, la conferència va ser cooparticipada per altres entitats; de l'industrial Workers of the World a la Societat Vegetariana de St. Louis; de Sierra Club i Greenpeace a les germanes de Loreto i el forn local de Lichhalter.

L'acció a Monsanto havia estat convocada com «una excursió a un lloc destacat en biotecnologia».

Don Fitz, de Gateway Greens de St. Louis, encapçalà la marxa amb una màscara de porc i una levita decorada amb un cartell que posava: «Agent de relacions públiques de Monsanto: la meva és l'única veritat que has d'escoltar». Aproximadament 150 manifestants envoltaren el terreny de l'empresa corejant consignes contra ella, refugiant-se sovint a l'ombra dels arbres propers. Els manifestants feren una llarga llista de reclamacions abarcant-ho tot, des de la manca d'etiquetatge dels aliments manipulats genèticament («Si estàn tan orgullosos d'això, perquè no els etiqueten?»), fins la compra recent per Monsanto de l'empresa que desenvolupà una tecnologia per esterilitzar les llavors, que priva al pagès del dret ancestral de guardar les llavors («Acabem amb el Terminator»).

Hi havia un ambient d'alegria entre els participants que marxaven sota un sol de justícia, duent pancartes fetes per ells, cridant consignes, animant als automobilistes que passaven a tocar les botzines en el seu suport. Els manifestants xuclaven gel i menjaven gelats per a refrescar-se. Es treien fotos enfront el cartell de Monsanto i reien malgrat la calor. Hope Sand de RAFI (Rural Advancement Foundation International) digué després de l'acció: «Estar allí, cridant a Monsanto, li feia a hom sentir-se bé».

Després de mitja hora, l'activista Beth Burrows de l'Institut Edmonds demanà a la gent que es reunís a l'ombra per escoltar els discursos. També els demanà que contestèssin les seves al·locucions dient a cor: «Monsanto: quina vergonya!». I així ho feren, corejant-ho després de cadascuna de les següents afirmacions:

«Aquesta gran empresa no representa el que hauria d'haver estat el somni americà», començà. I la multitut respongué: «Monsanto: quina vergonya!».

«Aquest somni no consistia en robar les llavors i plantes de la gent».

«El somni no tenia res a veure amb els milions de tones de pol·lució que Monsanto va vertir al riu Mississippi. Aquest somni no era sobre l'Agent Taronja que Monsanto produí, ni sobre les dioxines sobre les que la seva investigació ens va mentir, ni sobre cap dels productes que Monsanto ha produït».

«El somni no era injectar a vaques l'hormona de creixement recombinant, que ningú volia, ni era sobre la tecnologia destructora que fou dissenyada per a matar les llavors per assegurar-se el lucre; no era sobre un món amb collites preparades per a ésser fumigades amb Roundup».

«No havia de ser un somni d'investigacions falses, ni d'empreses de televisió i editors de llibres pressionats per a mentir, mentir i mentir».

I, segons l'oradora recitava la seva lletania de crims empresarials, els assistents acompanyaven cada malifeta amb el seu cor de «quina vergonya». Al final es demanà un moment de silenci per a meditar o orar per la rehabilitació de Monsanto, i després d'això, l'oradora cedí el megàfon a una altra llarga sèrie d'oradors.

Els organitzadors Don Fitz, Mark Quercus i Tammy Shea digueren que la marxa era la culminació d'anys d'esforç per a exposar la vergonyosa negligència de Monsanto amb la seguretat, el medi ambient i la salut humana. Després distribuiren pamflets ridiculitzant el lema de Monsanto (Menjar, salut i esperança) amb la frase: «Monsanto ha contaminat el nostre MENJAR amb els PCBs i està amenaçant la SALUT del medi ambient amb collites genèticament manipulades, amb l'ESPERANÇA de majors beneficis. Monsanto és una vergonya per la nostra ciutat. Monsanto és la vergonya de St. Louis, de Missouri, dels Estats Units i del món».

Vandana Shiva digué als manifestants que les empreses com Monsanto tenen objectius contradictoris. Diuen que crear collites resistents als insectes redueix la necessitat de plaguicides, però en la majoria dels casos la manipulació genètica ha creat collites tolerants als plaguicides, la qual cosa afavoreix la venda de cada cop més plaguicides.

Brian Tokar, de l'Institut per l'Ecologia Social de Vermont, exposà una breu història de Monsanto, preguntant després a la gent si aquesta és una empresa a la qual se li pot confiar el futur del nostre menjar i la nostra salut.

Molts manifestants japonesos (alguns representant associacions de consumidors amb milions de membres), preneren el microfon per a expressar la seva preocupació sobre la soja resistent al Roundup («Roundup-Ready») creada per Monsanto. Demanaren als pagesos que no la conreessin, alhora que es comprometeren a no consumir-la.

Representants de pagesos nordamericans, de partits verds europeus i mexicans i d'altres moltes organitzacions també s'expressaren queixant-se de Monsanto i les seves polítiques empresarials.

Al concloure la marxa, un petit grup que deia donar suport a Monsanto també es va manifestar. El grup s'autodenominava «Concerned Residents about Cows and Kids» (CRACK) [Nota del traductor: entre altres coses, «crack» significa en anglès acudit o xanxa]. El grup expressà el seu suport a l'enginyeria genètica. Una dona del grup digué estar molt contenta per l'introducció de gens de peix en els tomàquets: «Em resulta difícil que els meus fills mengin proteïnes, i estem pressionant per a que en els supermercats hi hagi només articles manipulats genèticament». Mentre els assistents reien sorollosament, una altra «partidària» va respondre a les acusacions a Monsanto de cercar el gen responsable de guanyar diners, donant suport a les esmentades investigacions, i fent veure que «aquest és el gen de Wall Street: et fa gras, blanc i home. Què podria ser més americà que això?».

Un altre membre del CRACK urgí als presents a no deixar-se enganyar per la por al menjar genèticament manipulat i llegí un comunicat de premsa que deia: «Frankestein no és més que un llibre». Després afegí: «Així com l'èxit del Programa d'Àtoms per la Pau produí un gran increment en reactors i armes nuclears, mantenint als EE.UU. forts, els Gens per la Pau poden fer el mateix. El que és bo per Monsanto, és bo pels EE.UU.».

Al dia següent, el «Saint Louis Post Dispatch» informà que, sorprenentment, una estació de ràdio local, «KMOX Ràdio, prengué seriosament el que digué el grup CRACK, i informà en dos reportatges que en la manifestació havia persones a favor de Monsanto». En el diari també s'incloien declaracions del portaveu de Monsanto, Gary Barton, dient que «no hi ha perill que la concentració pugui transformar-se en un moviment polític de gran magnitud: Quanta gent hi hagué, potser 120? Nosaltres tenim 2.000 científics treballant en el centre d'investigació que Monsanto té a Chesterfield».

El diari informava en una altra secció que el president de Monsanto, Robert B. Saphiro, que és el més ben pagat de St. Louis, «rebé de Monsanto 51,2 milions de dolars en efectiu i incentius en accions durant el passat any».

El fet que la Gateway Green Alliance, que fou el principal organitzador de la marxa, estigui totalment integrat per voluntaris no fou esmentat en cap lloc.