«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Tecnologia Terminator.
Una amenaça per a la seguretat alimentària mundial.

per Ricarda A. Steinbrecher i Pat Roy Mooney.

Amb el darrer producte estrella de la seva tecnologia, Monsanto desmenteix la seva pretensió d'acabar amb la fam en el món. Molt al contrari, aquesta tecnologia amenaça amb socavar les bases més profundes de l'agricultura tradicional, això és, la pràctica de guardar llavors d'un any rera altre. Més encara, aquest «còctel genètico» augmentarà el risc que noves toxines i al·lèrgens s'introdueixin en la cadena alimentària.

El 1860, cinc anys abans que Abbé Gregor Mendel publiqués el seu obscur volum sobre la genètica dels pèsols, iniciant allò que s'anomenaria la millora de plantes «moderna», un tal Major Hallett, F.L.S., de Brighton, estigué advertint els pagesos i els venedors de llavors que qualsevol abús en l'utilització de les seves llavors seleccionades per a cereals «seria tractat amb severitat¹». Però les seves llavors no podien patentar-se i era poc el que ell podia fer per a evitar que els pagesos compressin les seves varietats de blat, les conreuessin, seleccionessin les millors llavors per a la següent temporada i desenvolupessin les seves pròpies varietats, especialment adaptades als sòls, orografia i climatologia locals.

No fou fins 1908 que George Shull donà amb allò que Major Hallett realment volia, un arma biològica per a evitar que els pagesos guardessin i desenvolupessin les seves pròpies llavors. S'anomenà «hibridació», un meravillós eufemisme que feu pensar els pagesos que creuant dues plantes llunyanament emparentades, podria crear-se un «vigor híbrid» capaç de millorar les collites, fins el punt de fer que l'esterilitat de la llavor resultant -la qual cosa significa que no pugui ser replantada- sigui rendible econòmicament². Avui en dia, pràcticament cada espiga de blat conreada des de Califòrnia a Kazajastan, és un híbrid controlat per una de les poques multinacionals de llavors que dominen el mercat.

Exactament 90 anys després de la revelació de Shull, Monsanto, una de les majors i més poderoses d'aquestes companyies, està lluitant pel control de la tecnologia més important en el monopoli de les llavors des de l'aparició dels híbrids. Però a diferència del que va esdevenir-se el 1860, aquesta forma de control de la vida pot ser patentada. El 3 de març, el Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) i una poc coneguda empresa de llavors de cotó, anomenada Delta and Pine Land Company, adquiriren la patent estadounidenca 5.723.765 ó Sistema de Protecció Tecnològica (TPS). Als pocs dies, la resta del món conegué la TPS com Tecnologia Terminator. El seu objectiu declarat és introduir plantes que produiran llavors que s'autodestruiràn, això és, llavors suicides. La Tecnologia Terminator expressa l'idea central de l'enginyeria genètica en conreus alimentaris i posa llum sobre els grans interesos que hi ha darrera de la campanya corporativa pel control i possessió de la vida.

La tecnologia Terminator arriba per acabar amb el patiment de les multinacionals que han estat incapaces d'apartar els pagesos d'una tradició de 12.000 anys d'antiguitat guardant i millorant llavors. Els pagesos compren la llavor un cop i després fan la seva feina. El despatx de detectius Patents and Pinkerton ha estat contractat per a impedir que els pagesos actuin d'aquesta forma. Terminator malgrat això, proporciona una «patent» biològica incorporada mitjançant la manipulació dels gens. Les petites comunitats pageses, especialment les del Tercer Món, depenen de la seva pròpia reproducció de plantes, donat que ni les companyies ni els organismes oficials mostren molt interès o capacitat per a dessenvolupar llavors o plantes adaptades a les dificultats del seu entorn. Els híbrids i la tecnologia Terminator amb les seves llavors mortes, obliguen els pagesos a comprar llavors noves cada temporada. Terminator també impedeix la conservació de la biodiversitat agrícola que porten a terme aquestes comunitats. No hi ha res a conservar. És la «bomba de neutrons» de l'agricultura.

Llavors híbrides.

Després del redescobriment de les Lleis de Mendel, el 1900, els productors de llavors amb mentalitat monetària, seguiren estratègies que obligarien els pagesos a comprar noves llavors cada temporada, gastant uns diners que van costar molt de guanyar. Encara que el concepte d'hibridació es desenvolupà amb George Shull el 1908, el primer blat híbrid no fou comercialitzat fins 1924 per Henry A. Wallace. Dos anys més tard, Wallace creà Pioneer Hi-Bred, la major companyia de llavors del món, i encara ara controlada en gran mesura per la mateixa família. Wallace arribà a convertir-se en Secretari d'Agricultura dels Estats Units i finalment (1941) en Vicepresident dels Estats Units. Wallace va convertir la seva defensa apassionada dels híbrids en un indiscutible encara que no molt científic, «Auto de Fe», per argumentar que el «vigor híbrid» havia convertit el blat en el conreu estrella que és avui.

En oposició a això, més recentment, reputats científics econòmics i crítics com Jean-Pierre Berlan de l'INRA francès (Institut Nacional d'Investigació Agrícola), Richard C. Lewontin de Harvard, i Jack R. Kloppenburg de l'Universitat de Wisconsin, han qüestionat aquesta idea, insistint en què si els programes convencionals de millora del blat haguyessin tingut la mateixa inversió en investigació, haurien produït sempre millors resultats que els híbrids. D'acord amb aquests crítics, l'única aventatge dels híbrids resideix en la seva rendibilitat per a les companyies.

Com funcionen els híbrids.

Les llavors híbrides són la primera generació (conegudes com F1) descendent de dues línies parentals diferents, dins de la mateixa espècie. Les llavors incorporen i expressen la característica genètica desitjada de cada ascendent, únicament en la següent generació. Les llavors extretes d'una F1 híbrida poden o bé ser estèrils o, més comunament, no expressar les característiques genètiques desitjades que es trobaven en la F1. Els pagesos en els sistemes agrícoles industrialitzats, rarament intenten replantar un híbrid, perquè les recol·lectores i màquines de processat d'aliments exigeixen que la producció sigui molt uniforme. Per altra banda, els pagesos pobres de països com Brasil, van a utilitzar un F2 (segona generació) de llavors híbrides, com una font de material de millora per a barrejar amb les seves varietats tradicionals. D'aquesta manera, els hàbils milloradors locals, en la seva majoria dones, ja estiguin a Brasil, Burundi o Bangladesh, aïllen característiques genètiques útils i les adapten al seu mercat local. Els conreus híbrids més comuns són: blat, cotó, girasol i sorgo.

Fins fa poc, els cereals de gra petit com l'arròs, el blat, l'ordi, la civada, el sègol i les lleguminoses com la soja, no responien a aquesta hibridació comercial. Això ja està canviant. Les iniciatives públiques de millora de llavors, dirigides per governs com el xinès, i institucions com la Fundació Rockefeller i l'Universitat de Cornell, ha desenvolupat híbrids comercials d'arròs. Les multinacionals de llavors segueixen avançant. Més recentment gegants com Monsanto i Novartis s'han desfet en elogis sobre les possibilitats del blat híbrid de primera generació. Essent el blat el conreu més extès del planeta, aconseguir el monopoli del seu híbrid seria un gran negoci per a les companyies de llavors³.

Tecnologia Terminator: Una arma biològica contra els pagesos i la seguretat alimentària.

Terminator no només assegura que els pagesos no puguin tornar a plantar amb èxit llavors de la seva collita, sinó que a més a més és la plataforma que utilitzen les companyies per a poder vendre les característiques genètiques de la seva propietat -gens patentats de tolerància als herbicides o de resistència als insectes- i per a tenir els pagesos enganxats a les seves llavors i a l'utilització de productes químics. La tecnologia Terminator és una garantia que, inclús, els innovadors pagesos brasilenys hauran de comprar l'accès a aquestes característiques cada any.

El mercat objectiu de la Tecnologia Terminator és explícitament el dels pagesos del Sud. Així es reflexa en els comunicats de la companyia presentant la patent, en els que Delta and Pine anuncia a bombo i platerets que el seu Sistema de Protecció Tecnològica farà que per a les empreses sigui segur econòmicament vendre les seves varietats d'alta tecnologia a Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica. La companyia ha calculat inclús que 4 ó 5 milions d'hectàrees seran plantades amb llavors Terminator en pocs anys. Aquesta és una superfície de terra quasi igual al Sud d'Àsia. Encara que la Tecnologia Terminator sols s'ha provat amb cotó i tabac, els seus dissenyadors estan convençuts que pot aplicar-se a qualsevol espècie. Delta and Pine ha suggerit específicament que els conreadors d'arròs i blat de països com Índia, Xina i Pakistan són un mercat prioritari. Segons la companyia, el valor de la Tecnologia Terminator podria arribar fins a 4 dòlars per hectàrea en un mercat d'èlit com el de les plantes de jardí. La patent podria valer mil milions de dòlars⁴.

-«La pràctica secular de guardar llavor d'una collita per l'altra és una gran desaventatge pels pagesos del Tercer Món que inadvertidament queden atrapats en l'ús de varietats obsoletes, al pendre el «camí fàcil» i no plantar varietats noves més productives»-. Dr. Harry B. Collins, Delta and Pine Land Co., Vicepresident de Technology Transfer (12 de juny del 1998)⁵.

Com funciona la Tecnologia Terminator.

La Tecnologia Terminator és la principal aplicació d'una patent genèrica, pel «control de l'expressió dels gens de les plantes». El Terminator és bàsicament un mecanisme suïcida genèticament dissenyat que es pot activar per un estímul exterior específic. Com a resultat, les llavors de la següent generació s'autodestrueixen per autoenverinament. L'agent desencadenant més utilitzat és l'antibiòtic tetraciclina aplicat a les llavors. La versió principal del Terminator consisteix en un conjunt de 3 gens nous insertats dins d'una planta; una altra versió reparteix aquests 2 o 3 gens entre dos plantes que es creuarien per pol·linització. El resultat final sempre és que la següent generació produeix una llavor morta.

La Tecnologia Terminator és el Cavall de Troia per a extendre els conreus d'enginyeria genètica al Sud. A manca de reglamentacions «efectives» sobre patents, les empreses poden comercialitzar els seus productes i forçar la constant recuperació de les seves inversions. A manca d'una legislació adequada en bioseguretat, pot persuadir-se els països d'acceptar Terminator amb la presumpció que aquesta tecnologia és segura i que les característiques transgèniques no poden sobreviure en una segona generació, ni tan sols amb pol·linització creuada. Aquesta presumpció està mancada de fonament. Com succeeix sempre en enginyeria genètica, els efectes directes i indirectes del Terminator són impredibles i comporten tots els riscs inherents d'aquesta tecnologia. El còctel de gens de Terminator augmenta els riscs que noves toxines i al·lèrgens apareguin en el nostre menjar i en el pinso per animals. Encara més alarmant és la possibilitat que els propis gens del Terminator contaminin la base genètica agrícola dels conreus veïns i de la malesa i espècies silvestres emparentades, posant en marxa una bomba de rellotgeria. El silenciament del gen productor del verí o una errada en el mecanisme d'activació del mateix possibilita l'esmentada contaminació.

Entre un 15 i un 20% de l'abastiment mundial d'aliments, és produït pels pagesos pobres que guarden les llavors. Aquests pagesos alimenten al menys a 1.400 milions de persones. Terminator «protegeix» les companyies arriscant la vida de la població. Donat que aquesta tecnologia no té absolutament cap benefici agronòmic, no hi ha raó per arriscar la seguretat alimentària dels pobres jugant amb l'enginyeria genètica en el camp. Tant si les seves conseqüències es produeixen a curt o llarg termini, Terminator és un arma biològica contra els pagesos i la seguretat alimentària.

Terminator mostra una altra cara fosca. Com un Cavall de Troia per a altres característiques genètiques, pot usar-se per activar o desactivar qualsevol tret, al menys en teoria, aquesta tecnologia apunta la possibilitat d'un increment de les malalties dels conreus degut al moviment de llavors. Aqustes malalties no tenen perquè aparéixer immediatament, o no aparéixer fins ser activades per condicions o químics específics. Aquesta forma de guerra biològica contra la seguretat alimentària i la economia de la població s'està convertint en un tema estrella en ambients militars⁶.

Terminator coneix el «Monstre».

Tan sols dos mesos després que l'«US Department of Agriculture» (USDA) i Delta and Pine Land anunciessin la concessió de la patent de Terminator, Monsanto va comprar l'empresa. L'anunci del pagament de 1.760 milions de dòlars va aparéixer l'11 de maig, en el mateix moment en que es reunien a Bratislava les parts del Conveni de Biodiversitat. Terminator es va obrir pas fins els debats de la conferència mercès els comentaris de la premsa a les delegacions. A la nit, la delegació dels EE.UU. que no havia dit un mot ni tan sols quan l'USDA fou atacat per la seva relació amb el Terminator, va sortir en defensa de Monsanto. Tenint en compte que l'antic personal de la Casa Blanca durant l'administración Clinton, està en la nòmina del grup de pressió de Monsanto i que Mickey Cantor, el Delegat de Comerç nordamericà en gran part de la Ronda d'Uruguai, està també en la direcció de Monsanto, no sorprèn el zel de la delegació nordamericana.

La tecnologia de llavors ha recorregut un llarg camí des de 1860 i les passions de propietari del Major Hallett. Pocs mesos abans que Major enregistrés la seva llavor seleccionada, l'idea central a l'exposició d'un orador a la fira agrícola de Wisconsin advertia els pagesos i científics que desconfiessin de les noves tecnologies que allunyaven als pagesos dels seus conreus. Encara que allò que més li preocupava era l'ús del motor de vapor en l'agricultura -no estava en contra, només li preocupava a quins interesos servia- l'orador opinava que la funció de la tecnologia agrícola era proporcionar una vida decent als pagesos i alimentar la població. L'administració Clinton faria bé en seguir el consell d'A. Lincoln abans de permetre que Terminator esclavitzi avui els pagesos del món⁷.

Acabar amb Terminator.

Les organitzacions socials i els governs poden detenir la tecnologia Terminator. Existeixen recursos legals mitjançant el dret internacional i dels acords intergovernamentals per a prohibir aquesta tecnologia. Aquestes són algunes de les possibilitats:

1. La patent de l'USDA/Delta està en fase de tramitació en tot el món. La patent pot i ha de ser rebutjada en base a que entra en conflicte amb la moral pública. Terminator és una amenaça per a la seguretat alimentària i destructiu per a la biodiversitat agrícola. En base a això els governs estan totalment legitimats a fer ús, inclús, del controvertit capítol TRIPS de l'OMC i acordar el rebuig de la patent; en fer això els governs acordarien també (segons l'Organització Mundial del Comerç) el no permetre que ningú exploti aquesta tecnologia en el seu territori.
2. S'ha de presionar a l'USDA (amb o sense EE.UU.) per a que rebutgi l'entrega de la patent a la companyia. De fet l'USDA (que sorprengué amb l'anunci de la patent el 3 de març) hauria de demanar al Departament de Patents i Marques Registrades dels EE.UU que revisés la petició i determinés si aquesta entra o no en conflicte amb la moralitat pública.
3. Els més de 100 estats membres del Conveni per a la Prohibició del Desenvolupament, Producció i Emmagatzement d'Armes Tòxiques i Bacteriològiques i per a la seva Destrucció (1972), haurien de demanar l'abolició de la Tecnologia Terminator per ser una forma de guerra biològica econòmica que no només fa la guerra a las comunitats agrícoles, sinó que pot ser manipulada per amenaçar la seguretat alimentària i destruir l'economia d'un pais.
4. En la seva reunió d'octubre del 1998, el Grup de Consulta d'Investigación Agrícola Internacional (CGIAR), la major xarxa mundial d'instituts públics internacionals de millora de plantes, hauria d'haver anunciat la seva oposició al Terminator i la seva negativa a usar-lo. (N de la T. al castellà: Efectivament en la seva reunió del 26-30 d'octubre en Washington el CGIAR va concloure que el Terminator és negatiu pels pagesos pobres i per la biodiversitat agrícola, i conmina a no utilitzar aquesta tecnologia. Més informació a http://www.rafi.org.ca/).
5. En la seva reunió de maig del 1999, el Grup de Treball en Ciència i Tecnologia del Conveni de Biodiversitat, hauria de presentar una resolució declarant que el Terminator és una amenaça per la biodiversitat agrícola i demanar la seva retirada. Una iniciativa semblant reforçarà els esforços nacionals per a prohibir la patent i la tecnologia sota els terminis de l'Acord Mundial de Comerç.

Pat Roy Mooney ha treballat més de 30 anys amb organismes socials en temes de comerç internacional i desenvolupament, relacionats amb agricultura i biodiversitat i és autor de nombrosos llibres en la matèria. Viu a Winnipeg, Canadà, on és Director Executiu de RAFI (Fundació Internacional pel Desenvolupament Rural).

¹Berlan, Jean-Pierre and Richard C. Lewontin, «Agricultural Genetics and Sterifix Breeding» (1998). Manuscrit sense publicar, pàgines 5 y 6.
²Lewontin, Richard C., y Berlan, Jean-Pierre, «The Political Economy of Agricultural Research: The case of Hybrid Corn» capítol 23, página 625 a Carroll, Ronald, C., Vandermeer, John H., y Rossett, Peter, Agroecology, Mc Graw-Hill Publishing Co.
³Per a més informació sobre el nou impuls als híbrids de cereals, veure el comunicat de RAFI «Seed Industry Consolidation - 1988: Who Owns Whom?» (juliol/agost, 1988) en la pàgina web de RAFI: http://www.rafi.org.ca/.
⁴Freiburg, Bill, «Is Delta and Pine Land's Terminator Gene a Billion Dollar Discover?» a Seeds and Crop Digest, maig-juny 1998.
⁵Collins, Harry B: «New Technologies and Modernizing World Agriculture», un document sense publicar distribuït pel Dr. Collins en un debat sobre el Terminator que tingué lloc el 12 d'octubre del 1998 durant la reunió de la Comissió de Recursos Genètics en Alimentació i Agricultura de la FAO (Roma).
⁶Mercès a la legislació d'Accés a l'Informació aplicada a l'Exercit dels EE.UU., RAFI rebé recentment informació d'un seminari militar titulat «Biotechnology Workshop 20/20» (29-30 maig 1996) que tingué lloc en l'Army War College. El document esbossa un ampli ventall d'usos militars de la biotecnologia, que en opinió dels autors serien factibles cap a l'any 2020.
⁷Abraham Lincoln, «Annual Address by Hon. Abram Lincoln of Illinois delivered at Milwaukee, Sept. 30, 1859», pàgines 287-299 a Transactions of the Wisconsin State Agricultural Society, Carpanter and Hyer (Madison) 1860.

En una planta Terminator, s'inserten 3 gens, cadascú amb un interruptor regulador associat anomenat un «promotor». Al activar-se un d'aquests gens es produeix una proteïna anomenada recombinasa, que actua com una tisora molecular [figura 1b]. La recombinasa talla un «espaiador» que hi ha entre el gen productor de la toxina [figura 1a] i el seu promotor. Mentre està l'«espaiador» actua com una assegurança per a impedir que el gen de la toxina s'activi.

Un tercer gen ha estat dissenyat per a produir «un repressor» [figura 1c], que evita que el gen de la recombinasa es desactivi fins que la planta, manipulada amb la Tecnologia Terminator, sigui exposada a un estímul exterior específic, tal com un compost químic concret, un xoc tèrmic o un xoc osmòtic. Quan l'estímul escollit s'aplica a la llavor abans de la seva venda, s'interrompeix el funcionament del repressor. Per tant com no hi ha repressió, el gen de la recombinasa s'activa. La recombinasa que es produeix elimina el sistema de seguretat de l'espaiador. Donat que el promotor ha estat escollit per a ser activat en les darreres etapes de maduració de la llavor, serà només aleshores quan s'iniciarà la producció del verí que mata la llavor.
 

Els gens més usats en la Tecnologia Terminator són:
Gen de la toxina	gen R.I.P. (Proteïna Inhibidora del ribosoma)
Promotor	promotor L.E.A. (abundant durant el desenvolupament embrionari tardà)
Espaiador	fragment d'ADN flanquejat per seqüències de reconeixement LOX
Gen de la recombinasa	CRE/LOX, sistema de un bacteriòfag (virus que ataca les bactèries)
Promotor	un promotor que pugui ser reprimit
Gen repressor	sistema reprimible amb tetraciclina (Tn 10 tet)

El «silenciador dels gens» es va descobrir a principis dels 90, quan en un camp de 10.000 petunies manipulades genèticament per a dur un gen que donés a la flor un roig uniforme, moltes de les plantes donaren flors blanques i roses¹. Les plantes són capaces de desactivar gens i els seus promotors si els reconeix com a intrusos o com a duplicats del seu propi ADN². A més a més els gens que han estat desactivats, poden tornar a activar-se generacions més tard. El promotor LEA, utilitzat per a regular el gen de la toxina del Terminator, és molt comú entre les plantes i mostra semblances significatives amb moltes espècies, un cop introduït a la planta, aquesta pot desactivar-lo. Ningú pot dir si això esdevindrà durant la producció comercial d'aquestes plantes. Les llavors d'aquestes plantes seran finalment tractades amb tetraciclina, la seqüència de bloqueig [figura 1a] s'interromprà però no es produeix cap toxina al final del cicle vital de la planta. El pol·len, contenint el gen de la toxina latent però funcional, podria extendre's fins els camps de conreu veïns i boscos.

Un altre escenari probable és que algunes plantes no reaccionin al tractament amb tetraciclina. Considerant l'enorme quantitat d'antibiòtic que és necessària per a impregnar milions de llavors. Qui comprovarà que totes les llavors han absorbit el químic, quan és necessari que passi una generació, per a que es veguin els resultats?. De nou el pol·len es dispersarà amb tots aquests gens nous. Si a sota en la cadena, el repressor passa a una planta, però la toxina i la recombinasa passen a l'altra, totes les llavors produïdes per la segona planta se suicidaran. Inclús si els tres gens romanen junts, podria succeir que altres productes químics tinguessin el mateix efecte que la tetraciclina.

Referències:

¹Veure Steinbecher, R. A., 1996. «From Green to Gene Evolution», The Ecologist, volum 26, número 6, pàgines 273-281. Traduït al castellà i publicat per GAIA número 13, 1998.
²Kumpatla, S. P. i altres, 1998. «Genome intruder scanning and modulation systems and transgene silencing», Trends in Plant Science, 3(3), pàgina 97-104.

Tetraciclina.

La tetraciclina és un antibiòtic d'ampli espectre. S'usa en medicina per a matar les bactèries, però també pot afectar als éssers humans si s'utilitza incorrectament. El sòl està ple de microorganismes vitals, incloses les bactèries, de les que depenen la salut de les plantes. Mentre que les plantes normalment creixeran en estreta relació amb els organismes del sòl, les llavors impregnades amb tetraciclina crearan una zona morta al voltant d'elles, destruïnt el delicat equilibri de la xarxa microbiana del sòl. En conseqüència, els pagesos hauran de recorrer als productes químics per a protegir els seus conreus de malalties i aplicar fertilitzants per a que creixin. Terminator no només reduirà la biodiversitat, també destruirà el sòl.