«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Roundup: l'herbicida més venut del món.

per Joseph Mendelson III.

Un dels principals arguments que Monsanto al·lega en pro de la biotecnologia és que es reduirà l'utilització dels herbicides; malgrat això, les seves prioritats han estat desenvolupar conreus resistents al Roundup, per així augmentar encara més les vendes d'aquest herbicida.

Aquesta passada primavera Monsanto va llançar una campanya publicitària d'un milió de lliures esterlines en el Regne Unit per a promocionar les aventatges dels aliments modificats genèticament. Actualment Monsanto i les seves empreses filials poseeixen la meitat de les patents dels 36 aliments manipulats genèticament que estan comercialitzant-se en els EE.UU. Un element central de la campanya de publicitat és l'afirmació que els aliments modificats reduiran significativament l'ús de pesticides i herbicides¹. Com proclama la companyia «creiem que els aliments han de conreuar-se amb menys pesticides i herbicides». En aquest bombardeig publicitari, Monsanto no menciona que són el major productor de productes químics de l'agricultura i que està utilitzant l'enginyeria genètica per a incrementar de forma espectacular, que no disminuir, l'ús d'herbicides en els conreus. Monsanto ha muntat el seu imperi com empresa sobre un dels seus productes químics: el glifosat. El glifosat fou introduït fa quasi 25 anys, es comercialitza principalment com l'herbicida Roundup i és el producte agroquímic fonamental de Monsanto. Las vendes del glifosat assoleixen 1.200 milions de dòlars USA l'any². S'estima que en els EE.UU. s'utilitzen entre 19 i 26 milions de lliures (una lliura són 454 grams) de glifosat a l'any³. El 1994 fou utilitzat per a tractar quasi 800.000 acres (un acre són 0,405 hectàrees) en el Regne Unit⁴. Enregistrat en els EE.UU. des de 1974, el glifosat és un herbicida d'ampli espectre que s'usa per acabar amb les males herbes en les collites. S'utilitza en una gran varietat d'herbes anuals, bianuals i perennes, jonces, males herbes de fulla ampla, mates llenyoses i conreus comercials. És el vuitè herbicida més usat en l'agricultura dels EE.UU. i el segon herbicida en usos no agrícoles⁵. Aquest producte estrella de Monsanto creix sorprenentment al voltant d'un 20% any rera any. Aquest creixement continuat ha dut a dir a un analista de l'indústria que «El Roundup domina el món⁶».

Malgrat això, hi ha una barrera natural a aquests significatius augments en l'ús del Roundup. Obviament, l'ús de massa herbicida en un conreu no només destruiria les males herbes sino també el propi conreu. La solució que dóna Monsanto a aquest dilema ha estat crear conreus que siguin resistents a aquest herbicida. Els pagesos podran utilitzar ara grans quantitats de Roundup en els seus conreus resistents sense témer destruir-los. Monsanto guanya per partida doble doncs podrà vendre els seus conreus resistents i, a més a més, grans quantitats de Roundup. Mentre que les vendes creixents de Roundup suposen un incentiu per a Monsanto, l'ús en augment d'aquest producte químic representa grans riscs ecològics i per la salut. Malgrat que la publicitat afirma que Roundup no és perillós per a les persones, animals domèstics i fauna en general i que és benigne pel medi ambient, se sap que causa una sèrie de problemes seriosos per la salut. En una ampla revisió d'articles científics, realitzada per la National Coalition for Alternatives to Pesticides (CNAP) -Coal·lició Nacional per una Alternativa als Pesticides-, es descriuen una sèrie de problemes mediambientals i sobre la salut humana relacionats amb l'ús d'herbicides⁷. En concret, els resultats d'assaigs orals i sobre la pell realitzats amb aquest herbicida situaren el glifosat en la Categoria Tòxica III (cautela) a més a més d'altres proves que suggeriren que el glifosat pot causar reaccions tòxiques en els mamífers (que inclouen convulsions i inclús aturades respiratòries⁸).

Malgrat tot, hom pensa que els greus problemes tòxics vinculats amb el Roundup no provenen del seu component actiu, el glifosat, sino més aviat d'uns components «inerts» no catalogats i que estan concebuts per a fer que el Roundup operi més fácilment i sigui més eficient. El Roundup consta d'un 99,04% d'aquests components «inerts», dels quals molts han estat identificats; entre ells es troba el surfactant conegut com POEA, àcids orgànics relacionats amb el glifosat, isopropilamina i aigua.

Segons estudis científics, la dosi letal del POEA és tres cops més petita que la del propi glifosat⁹. Estudis realitzats per investigadors japonesos amb persones enverinades trobaren que aquest component «inert» causa greu toxicitat en els pacients. Els símptomes d'enverinament greu inclouen dolor gastrointestinal, vòmits, endollament dels pulmons, pneumònia, obnubilació de la consciència, destrucció dels glòbuls vermells¹⁰. Un altre component «inert» del Roundup, la isopropilamina, és extremadament destructiva pel teixit de la membrana mucosa i per les vies respiratòries superiors¹¹. Finalment els investigadors japonesos estimaren que l'ingestió d'una mica més de 200 mililitres de Roundup és mortal¹².

Estudis posteriors de laboratori han demostrat que aquells productes que contenen glifosat causen danys genètics i té efectes en la reproducció d'una gran varietat d'organismes¹³.

Les anàlisis del CNAP així mateix revelen que el Roundup pot causar una sèrie d'impactes adversos sobre el medi ambient. Per posar un cas, encara que es diu que el Roundup s'inactiva ràpidament en el sòl, és més precís afirmar que és absorbit pels components del sòl. Així doncs, el glifosat roman actiu en els sòls i els seus residus es poden trobar en els enciams, pastanagues i ordi plantat un any després del tractament amb glifosat¹⁴. El glifosat té efectes mediambientals perjudicials. S'ha descobert que el glifosat mata insectes beneficiosos tals com les vespes parasitàries, les marietes i altres¹⁵. També s'ha demostrat que el Roundup afecta els cucs de terra i fongs beneficiosos, inhibeix el fixament de nitrògen, a més a més d'incrementar la vulnerabilitat dels conreus a les malalties¹⁶.

Malgrat l'enorme quantitat de perills del Roundup, l'anunci de Monsanto continua presentant al Roundup com un producte benigne i inclús beneficiós pel medi ambient. Alguns funcionaris de l'Administració dels EE.UU. han iniciat diligències davant aquestes greus tergiversacions. Per exemple, el 1991 el Fiscal General de l'Estat de Nova York va qüestionar l'ús del llenguatge que Monsanto utilitza en els seus anuncis del Roundup, en concret els termes «biodegradable» i «inocu pel medi ambiente». L'Estat va aconseguir recentment que Monsanto deixés d'utilitzar aquests termes i pagués 50.000 dòlars per a prosseguir l'acció legal.

Els conreus resistents a herbicides de Monsanto.

Aquests petits contratemps legals de Monsanto no han paralitzt la seva campanya per a comercialitzar plantes resistents a herbicides. Ja han produït i comercialitzat soja, colça i blat resistentent al Roundup-Ready i tenen plans per a introduir remolatxa, blat i patates resistents al Roundup. Aquests conreus provoquen nous motius de preocupació respecte els seus efectes sobre la salut i el medi ambient que van més enllà dels informes de la CNAP. Aquests productes permeten que l'empresa multinacional exerceixi un control encara més aferrissat sobre els pagesos del món.

Així, els conreus resistents al Roundup-Ready permetran els pagesos utilitzar el Roundup d'una forma més massiva i més indiscriminada. Mentre que en el passat els camps es fumigaven amb el Roundup en situacions d'emergència anteriors a la sembra, els pagesos ara podran utilitzar el Roundup amb els conreus de l'enginyeria genètica durant tota l'època de creixement. Això no sols crea evidents problemes de contaminació d'aigües, aire i aliments, sinó que produeix també problemes de resistència als herbicides. Durant els darrers anys l'aparició de resistències als herbicides en les plantes s'ha tornat un fet comú. Com va remarcar un investigador, «Amb els conreus del Roundup-Ready existeix la possibilitat que un pagès planti soja Roundup-Ready un any i al següent any blat Roundup-Ready. Fumigar els camps només i exclusivament amb Roundup durant uns quants anys suposa ser propens a l'aparició de resistències a aquest herbicida¹⁷». L'aparició de resistències al Roundup a les males herbes suposa un major benefici econòmic per a Monsanto. Significa que els pagesos necessitaran seguir incrementant les seves compres de Roundup, doncs les dosis prèvies utilitzades ja no seran efectives.

Un altre impacte devastador d'aquests conreus resistents als herbicides podria ser la contaminació genètica de les males herbes amb aquesta característica de resistència al Roundup. El pla d'introducció pel 2002 del blat Roundup-Ready s'ha topat amb el rebuig de molts pagesos que lamenten que aquest blat pugui creuar-se amb males herbes com la «goat grass» fent-les immunes a l'herbicida. Els pagesos estan, així mateix, preocupats doncs no podran controlar el blat silvestre que creix des d'aquestes llavors resistents a l'herbicida¹⁸. No està clar com es veuran afectades altres espècies beneficioses per l'introducció generalitzada d'aquests conreus transgènics. Investigadors francesos, per exemple, han descobert que algunes varietats de la colza transgènica poden perjudicar les abelles, el pol·linitzador més efectiu d'un pagès, destruint la seva habilitat natural per a reconéixer l'olor de les flors¹⁹.

Finalment, l'introducció d'aquests productes ha permès Monsanto exercir un control més directe sobre els pagesos. Quan un pagès compra un sac de llavors Roundup-Ready paga un «cànon de tecnologia», i signa un contracte pel qual se li prohibeix utilitzar cap de les llavors obtingudes en aquesta collita per la següent temporada. El cànon de llicència del cotó Roundup Ready és de 5 dòlars USA per acre per a les varietats comunes de Texes, 8 dòlars USA per acre per a les varietats que s'utilitzen en el «cinturó del cotó» (Cotton belt) i de 40 dòlars USA per acre per a aquelles varietats «stacked» (resistent al Roundup i que conté gens Bt de la bactèria Bacillus thurengiensis²⁰).

El cotó resistent al Roundup.

Ni tan sols l'intensa campanya de relacions públiques de Monsanto ha estat capaç d'ocultar la gran quantitat d'errades que han sorgit al voltant dels conreus de l'enginyeria genètica. L'exemple més flagrant fou el cas del cotó Roundup-Ready que es va topar amb problemes pels seus desastrosos resultats en la primera temporada de sembra. El juliol del 1997 els pagesos del Delta del Mississippi començaren a denunciar que el cotó Roundup-Ready no estava creixent correctament i que els capolls de cotó queien prematurament o bé tenien malformacions²¹. L'octubre del 1997 al menys 19 pagesos en el Comtat de Coahoma, Estat de Mississippi, havien presentat queixes davant el State Department of Agriculture (Departament d'Agricultura de l'Estat²²). «En resumits comptes, pràcticament tothom que ha plantat aquestes llavors ha tingut algun problema» digué Steve Cox, advocat que representa a alguns dels pagesos afectats. «Els problemes als quals ens hem enfrontat han anat des de capolls de cotó amb malformacions fins la pèrdua total de la collita²³». També hi ha hagut queixes de pagesos d'altres estats com Arkanses, Louisiana, Tennessee i Texes²⁴.

Monsanto ha intentat justificar els fracassos en la collita culpabilitzant la primavera freda i plujosa i el calorós i sec estiu de la temporada, a més a més de la possible errada en el tractament dels conreus amb Roundup per part dels pagesos²⁵. Com un pagès va declarar «Ens donaren la culpa a nosaltres i a Déu pel mal temps, però ells no assumeixen la seva part de culpa. Monsanto té 10.000 empleats però cap d'ells em va trucar per a preguntar per la difícil situació en la qual em trobo²⁶». Alguns experts del govern federal dels EE.UU. afirmen que Monsanto es va donar molta pressa en comercialitzar la nova llavor sense esperar el tradicional periode de prova de tres anys. Un director d'investigació de l'U.S. Department of Agriculture and Commerce (Ministeri d'Agricultura i Comerç), tractant de fer proves sobre el producte, estigué buscant una lliura (454 grams) d'aquestes llavors (suficients per a una dècima part d'un acre) però li digueren des de la companyia que no podien escatimar ni una lliura²⁷.

L'errada del cotó transgènic de Monsanto els feu veure's envoltats en dificultats legals. Al principi Monsanto solucionà els litigis de 55 pagesos amb 5 milions de dòlars U.S.A.²⁸. Però el 12 de juny del 1998 el Consell de l'Arbitratge de Llavors de l'Estat de Mississippi determinà que el cotó transgènic de Monsanto «no s'havia comportat com estava descrit en l'etiquetatge de les llavors²⁹». En canvi, recomanaven Monsanto i les seves empreses filials (les companyies Delta and Pine Land i Paymaster Technology) pagar els pagesos (que no participaren del primer conveni amb Monsanto) més de 1,9 milions de dòlars U.S.A.³⁰. Aquesta decisió no era jurídicament vinculant i Monsanto es va negar a pagar pels danys³¹. La companyia planeja presentar una petició per a que el Consell reconsideri la seva postura³². Pagesos d'Arkansas han presentat queixes similars al Consell d'Arbitratge de Llavors d'Arkanses³³.

Amb posterioritat al primer any de fracassos, Monsanto hagué d'anunciar que retirava del mercat cinc varietats de cotó Roundup-Ready degut a la baixa qualitat d'aquestes³⁴. Malgrat això, la companyia continua comercialitzant el seu cotó transgènic. El 1998 Monsanto va vendre permisos per a plantar 800.000 acres amb el seu cotó Roundup-Ready³⁵.

Per a que voldran l'espantaocells si ja estem suficientment espantats amb els seus pesticides.

La soja resistent al Roundup.

Els conreus resistents a herbicides de Monsanto han trobat una aferrissada oposició per part de les ONGs. En la tardor del 1996 els productors de gra dels EE.UU. començaren a exportar soja Roundup-Ready a Europa i altres països. La Comissió Europea va aprobar aquestes importacions malgrat que les disposicions sobre l'etiquetatge dels aliments transgènics no s'havien acabat a l'Unió Europea. Això va desencadenar protestes i bloqueigs en els ports europeus per part de Greenpeace, Friends of the Earth i altres ONGs, impulsant, alhora, la reivindicació dels consumidors que exigeixen un etiquetatge obligatori de la soja transgènica. Fins l'actualitat la polèmica continua, essent obligatori l'etiquetatge de l'Unió Europea només per aquells productes on els gens transgènics siguin detectats³⁶. Malgrat tots aquests problemes, estava a les estanteries de 85 companyies distribuidores de llavors dels EE.UU. a la primavera del 1998³⁷. A nivell mundial s'espera que la soja transgènica es planti en 30 milions d'acres³⁸. Els estudis de mercat indiquen que la soja s'està plantant en 25 milions d'acres, quasi el triple dels 9 milions d'acres conreuats el passat any, la qual cosa representa un terç de la producció total de 70 milions d'acres³⁹.

La remolatxa resistent al Roundup.

A la Gran Bretanya, les ONGs han estat lluitant també contra l'introducció de remolatxa resistent als herbicides. El desembre del 1997, l'Institut Nacional de Botànica Agrícola de Gran Bretanya va anunciar que la remolatxa Roundup-Ready podria introduir-se al mercat cap a l'any 2001. El proper obstacle normatiu és la necessària aprovació pel Ministeri d'Agricultura de la seva comercialització. Com aquesta autorització penja d'un fil, l'organització Genetic Concern està oposant-se tenaçment a les proves que actualment s'estan duent a terme a Irlanda amb la remolatxa Roundup-Ready. Els activistes han recorregut els permisos de l'Agència de Protecció del Medi Ambient d'Irlanda, emesos l'1 de maig del 1997, permetent Monsanto dur a terme proves de camp amb aquestes remolatxes en el comtat de Carlow⁴⁰. El desafiament legal ha posat de manifest el fracàs del govern irlandès per a realitzar un procediment net en la concessió de permisos per a dur a terme les proves de camp i no acomplir amb el «risc real zero» pel que fa als efectes negatius sobre la salut humana i el medi ambient de l'alliberament intencionat de la remolatxa transgènica. La demanda se centra en l'aplicació de la Directiva del Consell Europeu sobre l'alliberament intencionat al medi ambient d'O.M.G. (organismes modificats genèticament) del 1990, la Llei irlandesa de l'Agència de Protecció Ambiental del 1993 i la Normativa de Modificació Genètica del 1994. Pel moment el veredicte està a l'espera en el Tribunal Suprem d'Irlanda.

La colza resistent al Roundup.

Els conreus resistents a l'herbicida no acompleixen les disposicions del govern de Canadà. Les plantacions de colza resistent al Roundup representen la cinquena part dels conreus de tot el pais, el 1997⁴¹. Sembrada a Nova Zelanda per la companyia canadenca de llavors Zeneca, la llavor es va plantar a 600.000 acres l'any passat i s'espera que es planti ara a 2 milions d'acres⁴². No obstant això, a la primavera del 1997 dues varietats de la colça Roundup-Ready hagueren de ser retirades per Monsanto Canadà (el titular de la llicència era la companyia de llavors Limagrain) després que uns assaigos de qualitat demostressin que la llavor contenia material genètic que no havia rebut l'autorització plena per part del Govern⁴³. Es retiraren fins a 60.000 sacs de llavors venudes a Manitoba, Saskatchewan i Alberta. Dos pagesos d'Alberta que n'havien sembrat i llaurat reberen de Monsanto Canadà una compensació econòmica de quantia no revelada⁴⁴.

L'incident hauria d'haver servit per a que el Govern de Canadà recordés que el principi de precaució és el que hauria de prevaldre en quant a la regulació de les collites transgèniques. Malgrat aquesta tremenda errada, que va poder ser catastròfica, el Comité Asessor de la Cànola/Llavor de colza de Canadà Occidental va aprovar l'inscripció de deu noves varietats de cànola el febrer del 1998. Cinc d'aquestes són varietats Roundup-Ready, incloent dues conreades a l'Argentina⁴⁵.

Blat de moro resistent al Roundup?.

1998 és el primer any pel blat de moro Roundup-Ready, amb unes expectatives de 750.000 acres plantats als EE.UU.⁴⁶. La majoria de les llavors es produïren a Sud-Amèrica, principalment a Argentina i Xile⁴⁷. Com amb altres conreus Roundup-Ready, l'introducció del blat de moro ha començat a crear polèmica a l'Unió Europea i també a la pròpia indústria. L'octubre del 1997 la major companyia estadounidenca productora de llavors de blat de moro, Pioneer Hy-Brid, va afirmar que no se sumaria a la tecnologia del Roundup-Ready doncs les restriccions proposades per Monsanto i els seus preus no compensaven els pagesos⁴⁸.

Aquest mateix mes, el gegant químic francès Rhone-Poulenc va presentar una demanda contra DeKalb Genetics i Monsanto en relació amb els drets dels gens del blat de moro Roundup-Ready⁴⁹. Segons Rhone Poulenc, quan va vendre els seus gens de blat de moro tolerants al Roundup a DeKalb el 1994 per a que els incorporessin a certes varietats de blat de moro, no se'ls va permetre transmetre o vendre els gens a cap altra companyia. Rhone Poulenc va al·legar que aquesta transmissió il·legal tingué lloc durant els acords de llicència entre DeKalb i Monsanto i que el blat de moro Roundup-Ready violaba dos patents⁵⁰. El mal ús, al·legat, de la seva tecnologia patentada es posà de manifest quan es va revisar la documentació aportada per Monsanto per a sol·licitar dues peticions d'inscripció de blat de moro de Monsanto davant el Ministeri d'Agricultura dels EE.UU. La situació es va tornar encara més confusa el 11 de maig del 1998 quan Monsanto va anunciar un acord per a comprar DeKalb, una empresa puntera de llavors híbrides de blat de moro als EE.UU. La compra està sometent-se a un exàmen «anti-trust» en el Ministeri de Justícia dels EE.UU.⁵¹.

Per si aquestes batalles legals no fossin suficients, els pagesos que estan utilitzant el blat de moro Roundup-Ready s'enfronten a un dilema pel que fa a la seva exportació. L'importació del blat de moro Roundup-Ready no ha estat totalment aprovada a l'Unió Europea⁵². Aquesta resistència dels consumidors ha dut al vicepresident dels EE.UU., Gore, i a altres funcionaris del Ministeri d'Agricultura a fer campanya per a Monsanto, advertint que al voltant de 250 milions de dòlars en exportacions es poden posar en perill si el blat de moro transgènic no és aprovat per l'U.E.⁵³. L'Estat francès ha pres mesures per a evitar l'amenaça d'una batalla comercial davant l'O.M.C. (Organització Mundial del Comerç) al anunciar que donaria el vist i plau per a l'importació de blat de moro a Europa⁵⁴.

Malgrat enfrontar-se amb el rotund fracàs a les collites, la virulenta oposició pública, els impactes sobre la salut i el medi ambient i nombroses preguntes científiques no resoltes, Monsanto segueix embestint amb les seves noves collites lucratives. Es necessitarà la voluntat combinada dels activistes, el públic i els responsables en política internacional per aturar el desenvolupament d'aquesta perillosa nova tecnologia.

¹AGROW World Crop Protection News, «Monsanto Campaigns for GM Food in UK» (June 12, 1998), pàgina 11.
²Geenpeace «GlyphosateFact Sheet», http://www.greenpeace.org/usa/reports/biodiversity/glvp.html (July 27, 1998).
³Aspelin, A.L. Pesticides industry sales and usage: 1992 and 1993 Market estimates. U.S. EPA, Office of Prevention, Pesticides and Toxic Substances. Office of Pesticides Programs. Biological and Economic Analysis Division, Washington DC (June 1994), pàgina 15.
⁴Greenpeace «GlyphosateFact Sheet».
⁵Cox, Carolyn, «Glyphosate, Part 1: Toxicology», Journal of Pesticides Reform, 15:3 (Fall 1995) pàgina 15.
⁶Hamilton, Martha A., «Monsanto's Green Thumb; from Agricultural Roots, firm has Blossomed - and So Has A Spinoff», Washington Post (December 7, 1997) pàgina H2.
⁷Cox, Carolyn, «Glyphosate, Part 1: Toxicology», Journal of Pesticides Reform, 15:4 (Winter 1995) pàgines 14-20.
⁸Ibid, pàgina 16.
⁹Martínez, T.T. and Brown, K., «Oral and pulmonary toxicology of the surfactant used in Roundup herbicide». Proc. West. Pharmacology Soc., 34: pàgines 43-46 (1991).
¹⁰Sawada, Y.Y., Nagai, M., Ueyama and Yamamoto, I. «Probable toxicity of surface-active agent in commercial herbicide containing glyphosate». Lancet 1 (8580):229 (1988).
¹¹Sigma Chemical Co., Aldrich Chemical Co. and Fluka Chemical Co. Material safety data sheet: isopropylamine. St. Louis, MO, Milwakee, WI, and Ronkonkona, NY (1994).
¹²Ibid.
¹³Cox, Op. Cit 7, pàgines 18-19.
¹⁴US EPA. Office of Pesticide Programs. Special Review and Registration Division. Registration eligibility decision (RED) Glyphosate. Washington, DC (September 1993).
¹⁵Hassan, S.A., et al. Results of the fourth joint pesticide testing programme carried out by the IOBC/WPRS. Working group «Pesticides and Beneficial Organism», J. Appl. Ent. 105: pàgines 321-329 (1988).
¹⁶Cox,, Op. Cit 7, pàgines 18-19.
¹⁷Stroud, Jerri. «Chemical-Resistant weeds Are Multiplying In State», St. Louis Post-Dispatch, February 15, 1998 at E8.
¹⁸«Biotechtakes aimat wheat; innovative wheat», Successful Farming, (April 1998), pàgina 40.
¹⁹Nikiforuk, Andrew. «The Bad Seed», Canadian Bussiness (October).
²⁰Steyer, Robert, «New Monsanto Cotton Going On Sal; Genetically Engineered Seed Sold By Licences», (December 17, 1996) pàgina 9C.
²¹Myerson, Allen R., «Breeding seeds of Discontent; Cotton Growers Say Strain Cuts yield», New York Times (November 19, 1997) pàgina D1.
²²«Mississippi Farmers File Complaints Over Genetically Altered Cotton Seed», Chattanooga Free Press (October 6, 1997), pàgina B2.
²³Ibid.
²⁴Ibid.
²⁵Song, Kyung M., «Monsanto Looks Into Cotton Crop; Some Plant Distressed On Mississippi Delta Farms», St. Louis Post-Dispatch (August 7, 1997), pàgina 1C.
²⁶Lambrecht, Bill., «Many Farmers Finding Altered Cotton Lacking», St. Louis Post-Dispatch (April 12, 1998) pàgina E1.
²⁷New York Times (November 19, 1997).
²⁸«Monsanto Cited in Crop Losses», New York Times (June 16, 1998), pàgina D4.
²⁹Steyer, Robert. «Monsanto Refuses To Pay $1.94 Million To Farmers», St. Louis Post-Dispatch (June 20, 1998) pàgina 3.
³⁰New York Times (June 16, 1998).
³¹St. Louis Dispatch (June 20, 1998).
³²Ibid.
³³Ibid.
³⁴«Monsanto Withdraws 5 Types of Cotton Seed», Bloomberg News (February 21, 1998) pàgina 3.
³⁵Op. Cit. 31.
³⁶Council Regulation EC 1139/98, Official Journal 1159 (June 1998) pàgina 4.
³⁷Successful Farming, (april 1998).
³⁸PR Newswire (May 11, 1998).
³⁹Chemical Market Reporter, (June 8, 1998).
⁴⁰Mary Carolan, «Judgment Reserved in Challenge to EPA's Consent to Beet Trials», Irish Times, (July 16, 1998).
⁴¹«Europe Falling Behind in GMO Race», Arable Farming, (March 24, 1998) pàgina 19.
⁴²Steyer, Robert, «Farmers Are Warning To Altered Seed», St. Louis Post-Dispatch (March 29, 1998) pàgina G1.
⁴³«Monsanto Recalls GM Seed in Regulation Scare», Farming News, (May 2, 1997).
⁴⁴Canadian Bussiness, October 1997.
⁴⁵«Proven Seed Breaks Into Round up Ready Market», Canadian Corporate Newswire (February 25, 1998).
⁴⁶PR Newswire (May 11, 1998).
⁴⁷DEKALB Earns its wings as South American Seed Flies into the US». PR Newswire (March 31, 1998).
⁴⁸New York Times (November 19, 1997).
⁴⁹«Get Ready for Roundup Ready», Food Ingredient News, (December 1997).
⁵⁰«Rhone-Poulenc Taking Corn to Court», Chemical Bussiness Newsbase (January 30, 1998).
⁵¹«Monsanto/DeKalb Deal Under Review», AGROW World Crop Protection News, (June 12, 1998) pàgina 5.
⁵²Fuhrig, Frank, «Transgenic Revolution/Genetically Engineered Crop Have Become Commonplace», State Journal-Register (Springfield, IL) (July 12, 1998).
⁵³O'Sullivan, Kevin, «Battle-Lines Are Drawn Over GM Foods», Irish Times (May 19, 1998), pàgina 4.
⁵⁴«France backs Two Varieties of Gene Corn: Delays Rapeseed», Reuters (July 31, 1998).

L'aplicació més generalitzada de l'enginyeria genètica a l'agricultura és la resistència a herbicides, és a dir, l'obtenció de plantes per a conreus que siguin resistents als herbicides. La soja i el cotó Roundup-Ready de Monsanto són exemples d'aquesta aplicació. La seva introducció en els sistemes agraris del Tercer Món, durà aparellat un augment de l'ús dels agro-químics, incrementant-se així els problemes mediambientals. Destruirà també la biodiversitat, que és el sosteniment i el mitjà de vida de les dones rurals. Allò que per a Monsanto són males herbes, per a les dones del Tercer Món és alimentació, pinso i medecines.

En l'agricultura de l'Índia les dones usen 150 espècies de plantes tant per alimentar-se, pel pinso dels animals i per a l'assistència mèdica. A Bengala Occidental, 124 espècies de males herbes recol·lectades dels camps d'arròs tenen una gran importància econòmica pels pagesos. A la regió Expana de Veracruz, a Mèxic, els pagesos utilitzen al voltant de 435 espècies de plantes silvestres i animals, de les quals 229 són comestibles.

L'expansió de conreus de Roundup-Ready destrossaran la diversitat. A més a més, afebleix la conservació de la superfície del sòl i la barreja de collites, de manera que s'arriba a una erosió ràpida del sòl. De forma contrària als mites de Monsanto, els conreus Roundup-Ready són una recepta per a l'erosió del sòl i no un procediment per a la seva conservació.

Vandana Shiva.

L'ingestió per Roundup provoca una intoxicació greu els símptomes de la qual són dolor gastrointestinal, vòmits, inflament dels pulmons, pneumònia, obnubilació de la consciència i destrucció de glòbuls rojos. Es té constància de casos d'irritació als ulls i a la pell en treballadors que barrejaven, carregaven o aplicaven el glifosat. El sistema de seguiment d'incidents amb pesticides de l'EPA ha detectat 109 casos d'exposició al glifosat entre 1966 i 1980, quan encara no s'utilitzava amplament el Roundup. Els efectes descrits foren irritació als ulls i la pell, nàusees, vertigen, mal de cap, diarrea, visió borrosa, febre i feblesa¹.

Una sèrie de suïcidis i intents de suicidis, quan s'utilitzava l'herbicida Roundup i que s'esdevingueren al Japó durant els anys 80, ha permès als científics fixar la dosi letal del Roundup en 170 grams. Aquest herbicida és 100 cops més tòxic pels peixos que per a les persones. També es tòxic pels cucs de terra, les bactèries i fongs beneficiosos del sòl. Els científics han descrit una sèrie d'efectes fisiològics directes que el Roundup provoca sobre els peixos i la fauna salvatge, a més a més d'efectes secundaris com la defoliació dels boscos. La transformació de la mol·lècula de glifosat en N-nitrosoglifosat i altres compostos relacionats ha augmentat la preocupació pel possible caràcter carcinògen d'aquests productes derivats del Roundup².

Un estudi realitzat el 1993 per l'Escola de Salut Pública de Berkeley a l'Universitat de Califòrnia demostra que el glifosat és la causa principal de les malalties associades als pesticides entre els jardiners, i la tercera causa entre els pagesos³. Una revisió d'articles científics realitzada el 1996 per membres d'un grup de treball sobre les activitats forestals de l'Estat de Vermont -aquest grup ha pressionat amb èxit per aconseguir que la Legislació de l'Estat de Vermont recollís una prohibició generalitzada de l'ús dels herbicides a les activitats forestals- revela evidències actualitzades de danys pulmonars, palpitacions, nàusees, problemes de fertilitat, anomalies cromosòmiques i molts altres efectes sobre la salut a causa de l'exposició a l'herbicida Roundup⁴.

Brian Tokar.

¹Carolyn Cox, «Glyphosate Fact Sheet», Journal of Pesticide Reform, Volume 11, número 2, spring 1991.
²Ibid.
³Carolyn Cox, «Glyphosate, Part 2: Human Exposure and Ecological Effects», Journal of Pesticide Reform, Volume 15, número 4, fall 1995.
⁴Sylvia Knight, «Glyphosate, Roundup and Other Herbicides -An Annotated Bibliography», Vermont Citizens' Forest Roundtable, January 1996.