«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Hormones de creixement boví.

per Paul Kingsnorth.

La combinació, habitual a Monsanto, de mala ciència, reclams enganyosos, silenciament i eliminació dels oponents i de les informacions perjudicials, es més que evident en el cas del primer producte manipulat genèticament que s'ha comercialitzat: l'hormona de creixement bovina, o la somatotropina bovina.

L'hormona recombinant de creixement boví (rBGH, segons les sigles en anglès, també coneguda com Bovine Somatrotopin, o BST), és una còpia obtinguda per enginyeria genètica, d'una hormona que produeixen naturalment les vaques. La rBGH està ideada per a que les vaques produeixin més llet de la que produirien naturalment. Funciona alterant l'expressió del gen dels transportadors de glucosa de la glàndula mamària, múscul i greix de la vaca. El gen facilita el trasvasament de glucosa a la glàndula mamària, la qual cosa fa que produeixi més llet.

S'espera que les vaques a les que s'injecta diàriament una dosi de la rBGH –comercialitzada amb la marca Posilac– incrementin la seva producció entre un 10 i 20 per cent. Malgrat això, els problemes i els efectes secundaris associats a l'ús de la rBGH són nombrosíssims. Són tants els seus perills reals i potencials que està prohibida a Canadà, l'Unió Europea i altres països, malgrat dels esforços de Monsanto per guanyar-se l'apertura d'aquests mercats. Tot i així, la rBGH s'ha utilitzat en altres països –principalment als EE.UU.– durant varis anys. I és d'allí d'on ens estan arribant les males notícies.

Qui es beneficia?.

La U.S. Food and Drug Administration (FDA) -organisme regulador d'aliments i medicaments estadounidenc-, declarà a la rBGH oficialment «segura» el 1993, i Monsanto començà a vendre Posilac als ramaders el febrer de l'any següent¹. En els EE.UU. hi ha dos beneficis obvis del seu ús a gran escala: un ingrés anual estimat de Monsanto d'entre 300 i 500 milions de dòlars, i un increment estimat d'un 12% en el suministrament de llet del pais². Ja des dels 50, les granges de làctics americanes han produït de forma sistemàtica més llet de la que pot consumir la nació, i el Govern Federal ha estat comprant els excedents cada any per a evitar que el preu es desplomés. En el període de 1980-85, els governs dels EE.UU. gastaren una mitjana de 2.100 milions de dòlars cada any en la compra de l'excedent lactic³. Ningú necessita als EE.UU. la llet extra que la rBGH pot donar.

Es més, els animals tractats amb l'hormona estan sotmesos a un tremend estrès. Normalment unes 12 setmanes després de que la vedella és una vaca produeix llet a expenses de la seva salut. La vaca perd pes, és estèril i és més susceptible a les malalties. Eventualment, la producció de llet disminueix i el seu cos comença a recuperar-se. L'injección de rBGH suposa que el ramader pot posposar aquesta recuperació entre altres 8 o 12 setmanes, incrementant substancialment la producció de llet de la vaca, però també fent que sigui més susceptible a les malalties⁴.

Per a una major comprensió dels efectes perjudicials potencials del rBGH en les vaques, no cal més que veure l'etiqueta de advertència que el FDA exigeix que Monsanto inclogui en cada remesa de Posilac. L'etiqueta destaca 21 problemes de salut associats a l'ús de Posilac, que inclouen ovaris cístics, desordres uterins, disminució del temps de gestació i pes de naixement de les vedelles, increment de la taxa de bessons i retenció de placenta⁵.

Potencialment el problema més seriós, de totes formes, és l'increment del risc de mastitis o inflamació de les mamelles. Una vaca amb mastitis produeix llet amb pus. Les empreses làctiques no acceptaran llet que tingui un nombre de cèl·lules somàtiques anormalment alt (per exemple: una alta proporció de pus), i la mastitis pot ser, així, una clara font de pèrdua d'ingressos dels ramaders. Molts intenten tallar el problema amb l'ús d'antibiòtics, però es sospita que els residus d'antibiòtics en la llet causen problemes en els humans que la beuen, i també contribueixen al desenvolupament de resistència a antibiòtics entre les bactèries⁶.

Preocupat amb els efectes potencials del rBGH, l'U.S. National Farmers Union (N.F.U.), establí una línia de telèfon el 1994 per a que els ramaders informessin sobre qualsevol problema associat amb el Posilac. Cents de ramaders trucaren. John Shumway, ramader de l'estat de Nova York, digué que hagué de reemplaçar 50 vaques com resultat de males reaccions al Posilac. Les pèrdues estimades per l'ús de rBGH ascendiren a uns 100.000 dòlars⁷. Melvin Van Heel, de Minnesota, digué que les seves vaques, tractades amb rBGH, patiren mastitis, avortamens i ferides ulceroses. «Vaig obtenir més llet, però no crec que valgués la pena», digué. Un ramader de Michigan, Steve Schulte, digué que les seves despeses de veterinari disminuiren molt quan deixà d'usar el rBGH. A Florida, Al Cole, va perdre vuit vaques i hagué de sacrificar unes altres 15. Altres tres donaren a llum vedells deformes⁸.

La NFU té una gravació de moltes més queixes com aquestes. Tal és el descontentament, que molts masovers de tots els EE.UU. estan deixant d'usar l'hormona. El 1995, la NFU informà que «en algunes àrees del pais d'un 60 a un 90% dels ramaders que utilitzaven el BGH han deixat de fer-ho⁹».

Així doncs, queda clar que només Monsanto es beneficia de la venda d'aquest producte inútil.

Els perills per a la salut humana.

Inclús deixant de cantó els problemes de salut causats per residus d'antibiòtics a la llet –utilitzats per a tractar a les vaques que pateixen mastitis– els efectes del rBGH en els humans poden ser devastadors. Els estudis científics més preocupants són els que relacionen el rBGH amb el càncer.

Quan a la vaca se l'injecta el rBGH, la seva presència a la sang estimula la producció d'una altra hormona, anomenada en anglès Insuline-like Growth Factor 1(IGF-1) -Factor de creixement 1 tipus insulina-, una hormona-proteïca que produeixen naturalment tant vaques com humans. L'ús de rBGH incrementa els nivells d'IGF-1 en la llet de les vaques. Donat que l'IGF-1 és actiu en els humans –causant que les cèl·lules es divideixin– alguns científics pensen que una ingesta de llet tractada amb alts nivells de rBGH, podria donar pas a una divisió i un creixement incontrolats de cèl·lules en els humans, en altres paraules: càncer¹⁰.

Monsanto, naturalment, ha negat incessantment que els nivells d'IGF-1 en llet tractada amb rBGH sigui diferent als de la llet de les vaques no tractades amb l'hormona recombinant. Segons una publicació del 1994 a «The Lancet», investigadors de Monsanto afirmaven que «no hi ha proves que el contingut hormonal de la llet de vaques tractades amb rBGH sigui de cap forma diferent al del que donen les vaques que no han seguit el tractament¹¹». En un número posterior de la mateixa revista un investigador britànic va declarar que, ja el 1993, Monsanto havia admès que el nivell d'IGF-1 a la llet s'incrementava al voltant a 5 cops quan s'usava rBGH¹².

Des d'aleshores, s'han realitzat diferents estudis en els que s'alerta sobre els perills d'un excès d'IGF-1. Dos investigadors britànics informaren el 1994 que l'IGF-1 induïa divisió de cèl·lules humanes¹³. A l'any seguent, un altre estudi descobrí que l'IGF-1 promovia el creixement de tumors cancerígens en animals de laboratori, prevenint la mort natural de les cèl·lules¹⁴.

El 1996, el professor Samuel Epstein de l'Universitat d'Illinois, Xicago, realitzà un detallat estudi dels efectes produïts per alts nivells d'IGF-1 en els humans. Els resultats d'Epstein revelen que les concentracions d'IGF-1 que hi ha en la llet de les vaques tractades amb rBGH, poden provocar càncer de mama i còlon entre les persones bevedores de llet. La conclusió d'Epstein fou contundent: «amb la complicitat de la FDA, tota la nació està sent sotmesa a un experiment a gran escala que suposa l'adulteració d'un aliment bàsic molt antic per un producte biotecnològic pobrement caracteritzat i sense etiquetat... que poseeix grans perills potencials per a tota la població estadounidenca¹⁵».

Dos estudis publicats a principis d'aquest any semblen donar suport a les troballes del Professor Epstein. Un estudi realitzat per American Women i publicat a «The Lancet» el maig revela que la probabilitat de contraure càncer de pit entre les dones premenopàusiques augmenta 7 cops en aquelles que tenen nivells alts d'IGF-1 en la seva sang¹⁶. Un altre estudi publicat a «Science» el gener va demostrar que el risc de patir càncer de pròstata es multiplica per quatre entre els homes amb alts nivells d'IGF-1 a la sang¹⁷.

«Segur que ja has estat a sobre d'alguna hormona de creixement».

El negoci de les hormones.

A part dels riscs per a la salut associats a la rBGH, el seu increment d'ús en el món podria contribuir a la desaparició de les petites granges i a la monopolització de l'agricultura per part de les multinacionals. L'economia bàsica ens diu que l'increment en l'abastiment d'un producte, condueix a una baixada en el seu preu. El govern dels EE.UU. només ha evitat un esfonsament general dels preus de la llet comprant l'excedent. Si un ús generalitzat de la rBGH en qualsevol pais redunda en un increment significatiu de l'abastiment de llet, i si el govern no té la capacitat o la voluntat de comprar qualsevol excedent, la dramàtica baixada de preus resultant posarà als petits ramaders contra la paret i garantirà, com ho han fet molts altres aspectes de la «revolució verda», que les granges grans, intensives i amb alt nivell de tecnologia, siguin les que sobreviuen en un sector del mercat cada cop més competitiu.

Emmordassant les crítiques.

Monsanto respón amb intimidacions, advocats, manipulació dels fets i moltíssim diner en propaganda a qualsevol que s'atreveixi a criticar la seva rBGH. A tot això l'ha ajudat i instigat la FDA, a la que anomenen els crítics, «Monsanto Washington Office».

La primera resposta de l'eix Monsanto/FDA a les preocupacions sobre la rBGH en la llet, (sondejos en els EE.UU. han destacat sistemàticament que més del 70% dels entrevistats no volen beure-la), fou recolçar-se en la llei. El 1994, la FDA advertí als minoristes que no podien etiquetar la llet com llet sense rBGH, prenent, així als consumidors el dret a elegir allò que vulguin beure. La principal raó que donà la FDA d'acord a les seves paraules, fou que «virtualment» no existeix diferència entre la llet rBGH i la llet normal. L'etiquetatge podria per tant discriminar injustament empreses com Monsanto¹⁸.

El responsable oficial de la FDA de desenvolupar aquesta política d'etiquetatge era Michael R. Taylor. Abans d'ingressar en la FDA, era un dels socis del gabinet d'advocats que representaren Monsanto quan demanaren l'aprovació a la FDA del Posilac. Des d'aleshores ha tornat a treballar per a Monsanto¹⁹.

Com a resultat d'aquesta política, la FDA va amenaçar als minoristes amb accions legals si s'atrevien a etiquetar la seva llet com «llet sense BGH». Monsanto mateix tingué dos judicis contra processadors que etiquetaren la seva llet, i vàren enviar advertències a altres per a que no ho fèssin²⁰. Els geladers americans Ben i Jerry els quals sempre han rebutjat la llet tractada amb rBGH, tingueren un judici recentment contra l'Estat d'Illinois, el qual regulà que no podien etiquetar els seus productes com «sense rBGH²¹».

«Li vaig a receptar un tractament d'hormones: li recomano beure tres litres de llet al dia».

Monsanto i els seus aliats inclús han estat utilitzant la Constitució dels EE.UU. per a evitar que els consumidors sàpiguen quina és la llet que beuen. L'abril del 1994 l'Estat de Vermont va aprovar una llei que requeria que els productes que continguin rBGH s'etiquetin clarament. Una coal·lició d'indústries làctiques i Monsanto varen empendre un plet immediatament argumentant que la nova llei era «inconstitucional», en tant que havia violat la primera esmena que assegura el dret constitucional de no estar obligat a revelar informació. Monsanto va guanyar²².

Enfrontada amb una creixent indignació dels consumidors davant les esmentades tàctiques, Monsanto ha abandonat, malgrat saber-li greu, els seus judicis contra minoristes en els EE.UU., i es permet etiquetar la llet com «llet sense rBGH». Però la FDA encara es nega a exigir que els productors etiquetin la seva llet i inclús ara, molta gent no té ni idea de què hi ha realment en la seva llet.

Monsanto ha estat acusada, per altres sectors de la societat, de no ser neta en els mètodes utilitzats i d'encobriment de la veritat sobre la rBGH. El cèlebre cas «Fox TV Episode», on la corporació fou acusada de pressionar per a que un documental sobre el rBGH no sortís en antena, es només un exemple obvi. En el seu llibre «Toxic sludge is good for you» («El llot tòxic és bo per a tu»), John C. Stauber i Sheldon Rampton conten un episodi el 1990 on l'empresa encarregada de la promoció i imatge de la corporació envià un «talp» a una reunió de militants anti-rBGH. El talp que actuà com una preocupada dona de la llar, era de fet una empleada de Burston-Marsteller, la companyia d'imatge de Monsanto, que fou enviada per a descobrir a priori quines anaven a ser les tàctiques d'oposició²³.

El sector lleter americà ha denunciat varis cops que els representants de Monsanto han minimitzat, ocultat o intentat tapar els efectes adversos del rBGH, dient inclús als ramaders que els seus problemes de mastitis eren únics, o que els problemes de salut que sorgien després d'haver utilitzat Posilac eren culpa del ramader, més que de l'hormona.

La conducta de Monsanto en això, com en altres molts temes relacionats amb la rBGH, ha estat qualsevol cosa menys honesta. Així doncs, és sorprenent que les seves actuals crides a un «debat obert» sobre biotecnologia siguin preses seriosament per algú, quan això no és més que una petita peça de la seva gran campanya publicitària.

¹Schneider, K. «Lines drawn in war over milk hormone», New York Times, 9 de març del 1994, pàgina A12.
²Rachel's Hazarous Waste News, N 383, 31 de març del 1994.
³Rachel's Hazarous Waste News, N 384, 7 d'abril del 1994.
⁴Rachel's Hazarous Waste News, N 382, 24 de març del 1994.
⁵Kastel, MA, Down on the Farm: The Real BGH Story, Wisconsin Farmers Union, 1995.
⁶Op. Cit 4.
⁷Op. Cit 5.
⁸Ibid.
⁹Ibid.
¹⁰Rachel's Environment and Health Weekly, N 454, 10 d'agost del 1995.
¹¹Collier, RJ et al. «Letter to the Editor». The Lancet 17 de setembre del 1994, volum 344, pàgina 816.
¹²Mepham, T.B. «Safety of milk cows treated with bovine somatrotopin», The Lancet, 19 de novembre del 1994, volum 334, pàgines 1445-1446.
¹³Challacombe, D.N. & Wheeler EE. «Safety of milk from cows treated with bovine somatrotopin», The Lancet, 17 de setembre del 1994, volu 334, pàgina 815.
¹⁴Mariana Resnicoff & Renato Baserga, «The insuline-Like Growth Factor Receptor Protects Tumour Cells From Apoptosis in Vivo, Cancer Research», 1 de juny del 1995, volum 55, pàgines 2463-2469.
¹⁵Dr. S. Epstein, «Unlabelled Milk from Cows treated with Byosinthetic Growth Hormones: A Case of Regulatory Abdication», International Journal of Health Services, 1996, volum 26, número 1, pàgines 173-185.
¹⁶Hankinson, SE et al., «Circulating concentrations of insuline-like growth factor 1 and risk of breast cancer», The Lancet, 9 de maig del 1998, volum 351, número 9113, pàgines 1393-1396.
¹⁷Chan J. M. et al., «Plasma-like insulin growth factor 1 and prostaet cancer risk: a prospective study», Science, 23 de gener del 1998, volum 279, pàgines 563-566.
¹⁸Rachel's Hazarous Waste News, número 381, 17 de març del 1994.
¹⁹Op. Cit. 4.
²⁰Ibid.
²¹Veure http://www.benjerry.com/bgh.
²²Grossman, R. «Corporate Security: Monsanto's first Amendment Right to Lie», Earth Island Journal, hivern del 1996-1997, pàgina 25.
²³Stauber, J. C. and Rampton, S., «Toxic Sludge Is Goord For You: Lies, Damned Lies and the Public Relations Industry». Common Courage Press. EE. UU. 1995, pàgines 55-59.

Com es va informar en un article de Science el 23 de gener del 1998, els varons amb alts nivells a la sang de l'hormona natural IGF-I (Insuline-like Growth Factor 1 -factor de creixement 1 tipus insulina-), són quatre cops més propensos al desenvolupament de càncer de próstata que els que tenen nivells més baixos. L'informe emfatitzava que els nivells alts d'IGF-I a la sang és el factor de risc més important del càncer de pròstata, més inclús que els factors hereditaris, i que reduir els nivells d'IGF-I suposa una prevenció d'aquest càncer. L'informe també posà de manifest que l'IGF-I estimula la divisió i proliferació de cèl·lules a la pròstata, siguin aquestes normals o cancerígenes, augmentant així el creixement i capacitat d'invasió del càncer de pròstata. Aquests descobriments són molt rellevants de cara a la prevenció del càncer de pròstata, les taxes dels quals han augmentat un 180 per cent des de 1950, i que és ara el càncer més comú entre varons no fumadors, amb 185.000 nous casos estimats i 39.000 morts el 1990.

L'informe adverteix que l'augment dels nivells d'IGF-I a la sang, degut al tractament antienvelliment amb l'hormona del creixement (GH) en persones d'edat avançada, pot augmentar el risc de contraure càncer de pròstata. Malgrat això, en l'informe del 1998 es posa de manifest el fet que la totalitat de la població dels EE.UU. està exposada a alts nivells d'IGF-I en els productes làctics. El febrer del 1995 l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) aprovà la venda, sense etiquetar, de llet provinent de vaques tractades amb la rBGH hormona de creixement bovina manipulada genèticament per Monsanto. En aquest cas la manipulació de la rBGH va dirigida a incrementar la producció de llet. Com es va detallar en un informe el gener del 1996 en International Journal of Health Services, la llet rBGH difereix de la natural químicament, nutricionalment, farmacològicament i immunològicament, a part d'estar contaminada amb pus i antibiòtics resultants de la mastitis induïda per l'hormona biotecnològica. I el que és més greu, la llet rBGH està sobrecarregada amb alts nivells d'un IGF-I anormalment potent, uns deu cops més quantitat i més potència que a la llet natural. L'IGF-I ressisteix la pasteurització i la digestió dels enzims de l'estòmac i és així absorbida mitjançant la paret intestinal. Uns assaigs de Monsanto encara no publicats, revelats per la FDA el 1990, sota forma de sumari, revelàren que mitjançant l'inclusió durant dues setmanes de dosis mínimes d'IGF-I en l'alimentació de rates adultes, s'induïa l'estimulació del creixement d'òrgans. La qual cosa permet concloure que beure llet rBGH incrementa els nivells d'IGF-I a la sang i augmenta els riscs de desenvolupar càncer de pròstata; múltiples proves han incriminat a l'IGF-I com factor de risc en càncers de pit, còlon i infantils.

A la vista de les evidències, la FDA hauria de retirar immediatament l'aprovació de la llet rBGH, la venda de la qual només es beneficia Monsanto, mentre existeix un gran risc sanitari per tota la població estadounidenca. A manca d'una acció urgent de la FDA, els consumidors han d'exigir un etiquetat explícit i comprar només llet sense rBGH.

Elaborat per The Cancer Prevention Coalition. Contacte: Samuel S. Epstein, MD., professor de medicina medioambiental a l'University of Illinois, School of Public Health, Xicago, i President de la Cancer Prevention Coalition.

Com es va informar en un article del 9 de maig de «The Lancet», les dones amb un increment en sang del nivell de l'hormona natural de creixement IGF-I (Insuline-like Growth Factor 1), tenen set cops més propensió de contraure un càncer de pit premenopàusic que les dones amb nivells més baixos. Basat en aquests resultats, l'informe concloïa que els elevats nivells d'IGF-I en sang constituïen un risc de contraure càncer de pit, només superat pels factors hereditaris o per anormalitats mamogràfiques inusuals. A part del càncer de pit, un editorial que acompanyava l'article, advertia que s'associen els alts nivells d'IGF-I amb el primer factor de risc per a d'altres càncers importants, paticularment els de còlon i pròstata.

Aquesta darrera evidència no fou una sorpresa. Pacients amb gegantisme (acromegalia) que tenen alts nivells d'IGF-I presenten taxes més elevades de càncer de pit i de còlon. Altres estudis han demostrat que l'administració d'IGF-I a femelles primats causa un marcat augment del pit i la proliferació del teixit del mateix. L'IGF-I és un potent estimulant de la divisió cel·lular en els conreus de teixits de pit, que bloqueja l'autodestrucció programada de cèl·lules cancerígenes i promou el seu creixement i capacitat d'invasió.

De nou en aquests informes passa sorprenentment inadvertit el fet que tota la població estadounidenca està exposada a alts nivells d'IGF-I en els productes làctics.

Per aquestes raons també, la FDA hauria de retirar la seva aprovació a la llet amb rBGH. Es fa necessària així mateix una investigació per part del Congrés de la FDA i la depuració de responsabilitats.

Elaborat per The Cancer Prevention Coalition. Contacte: Samuel S. Epstein, MD., professor de medicina mediambiental a l'University of Illinois, School of Public Health, Xicago, i president de la Cancer Prevention Coalition.

Per a obtenir còpies del mateix, si us plau enviar un xec de 4 lliures esterlines o un gir postal (a nom de «The Ecologist») a: The Ecologist Editorial Office, Unit 18 Chelsea Wharf, 15 Lots Road, London SW100QJ. S'admeten comandes amb tarja de crèdit al telèfon: 0171 351 3578.