Capítol anterior. - Capítol següent.

Capítol XIV.

«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Agent Taronja: l'enverinament de Vietnam.

per Hugh Warwick.

Monsanto ha estat molt implicada i ha estat la major beneficiària econòmica d'un dels escàndols més importants de la nostra era.

Monsanto.Monsanto fou un dels principals subministradors dels 76 milions de litres d'herbicida amb els que es va ruixar Vietnam des de 1961 a 1972. Sota el projecte militar el codi secret del qual era Operació Ranch Hand, les Forces Aèries estadounidenques fumigàren al voltant de 2,5 milions d'hectàrees dels boscos del sud de Vietnam i dels camps de conreu per acabar amb les collites. Quan no s'aplicava als conreus, l'herbicida s'utilitzava per obrir grans passadissos a la jungla, impedint qualsevol amagatall a l'enemic, especialment al llarg de les vies de comunicació, per a dificultar les emboscades.

El defoliant més utilitzat fou l'Agent Taronja, del qual s'utilitzaren al menys uns 44 milions de litres. L'Agent Taronja és una barreja al 50% de dos herbicides amb grups fenoxi: el 2.4-D (àcid 2,4-diclorodifenoxiacètic) i el 2,4,5-T (àcido 2,4,5-triclorofenoxiacètic). Aquests productes químics eren molt utilitzats en el sector agrícola dels EE.UU. El seu nom ve del color dels bidons utilitzats per l'exèrcit (hi havia un codi de colors per a identificar l'espectre de diferents productes químics utilitzats com defoliants, que incloïa als Agents Blanc, Blau i Rosa). Desgraciadament, degut a la pressa per satisfer la demanda d'Agent Taronja per part de l'exèrcit dels EE.UU., el producte es va contaminar durant el procés de producció.

La TCDD (la 2,3,7,8-tetraclorodibenz-per a-dioxina) és un inevitable i indesitjable subproducte de la fabricació del 2,4,5-T. En ús comercial, el TCDD estava present a l'herbicida en concentracions molt inferiors, 0,05 parts per milió (ppm), mentre que en els lots d'herbicida enviats a Vietnam arribava a assolir les 50 ppm. Com a conseqüència la contaminació per dioxines deguda a l'Agent Taronja fou 1.000 cops superior que la que ocasionaven els herbicides agrícoles. S'estima que la TCDD es la més tòxica de les dioxines, una família de compostos químics que ha estat descrita com el grup de «les substàncies més tòxiques pels humans que es coneixen 1,2».

El llegat deixat per l'Agent Taronja és molt més greu que el simple dany als ecosistemes. Les seves conseqüències van més enllà dels boscos del sudest asiàtic. Han seguit al personal nordamericà fins les seves cases. Malgrat les nombroses conjectures de les indústries químiques, un informe científic independent conclogué que existeix una relació molt estreta entre l'exposició a l'Agent Taronja i greus malalties com varis tipus de càncer, afeccions cutànies (cloracne) i trastorns hepàtics3.

Els casos de nordamericans afectats reberen una gran atenció de l'opinió pública, però tinguem en compte que els nordamericans rarament prestaven servei a Vietnam durant més d'un any. Malgrat això per aquells les llars dels quals foren enverinats reiteradament no hi hagué escapatòria. Algunes estimacions eleven a 500.000 la xifra de nens nascuts a Vietnam des dels 60 amb deformitats relacionades amb les dioxines.

Probablement, el més horrible llegat de l'herbicida contaminat es troba en una habitació tancada de l'Hospital Tu Du d'Obstetrícia i Ginecologia de Saigón. Les parets estan cobertes de prestatgeries plenes de flascons amb formol on es conserven fetus procedents de naixements i avortaments. Només són una mostra de l'horror que va patir Vietnam, doncs durant molt de temps l'hospital no va poder proveir-se de flascons i formol suficients per a guardar totes les mostres. Entre elles hi ha cossos units de dos en dos i de tres en tres, rostres coberts amb creixements cancerosos i terribles deformitats4.

Seria, doncs, d'esperar que, quan els veterans de la guerra del Vietnam començaren a sucumbir a un ampli espectre de malalties, les companyies responsables de la contaminació oferíssin alguna classe de compensació. Malgrat això, companyies com Monsanto i Dow Chemicals s'implicaren en una perllongada campanya per a desacreditar l'evidència científica que probava la toxicitat de les dioxines. S'obrí un procés judicial contra les set companyies involucrades (Monsanto, Dow Chemical, Uniroyal, Hercules, Diamond Shamrock, Thompson Chemical i TH Agriculture) i foren condemnades el maig del 1984 al pagament de 180 milions de dòlars a les víctimes exposades l'herbicida i a les seves famílies. Però les companyies continuaren negant que l'Agent Taronja fos responsable dels problemes de salut5.

L'argument de les indústries químiques es basava en el fet que les diferents espècies d'éssers vius reaccionen de forma diferent davant el contaminant i que hi ha impediments obvis a l'experimentació amb humans. Dels pocs estudis que hi ha sobre l'exposició d'humans a les dioxines, alguns no permetien establir una relació amb l'augment de risc de patir càncer. Els més cridaners són dos estudis patrocinats per Monsanto sobre treballadors accidentalment exposats a les dioxines6.

Per estudis com aquests, els veterans hagueren de conformar-se amb les baixes compensacions per les «molèsties» rebudes. Quan més tard s'obtingueren evidències que les dioxines eren carcinogèniques ja era massa tard, doncs els tribunals havien donat el cas per tancat per a nous processos7.

Alguns càlculs situen ara en més de 500.000 el nombre de nens nascuts a Vietnam des dels anys 60 amb deformitats relacionades amb les dioxines.Alguns càlculs situen ara en més de 500.000 el nombre de nens nascuts a Vietnam des dels anys 60 amb deformitats relacionades amb les dioxines.

Malgrat tot, la Doctora Cate Jenkins, una química de l'EPA (Environmental Protection Agency) dels EE.UU. denuncià el 1990 que hi havia evidències que els estudis realitzats per Monsanto s'havien realitzat fraudulentament. Jenkins reclamà que es realitzés una investigació científica, però la seva sol·licitud fou ignorada, per la qual cosa l'EPA hagué d'empendre un procés criminal de Monsanto. El gegant de les empreses químiques pressionà fortament: el procés durà més de dos anys i acabà per tornar-se en contra de qui donà l'alarma: la Doctora Jenkins. Mentre el cas criminal fou silenciosament arxivat, la campanya d'encalç contra Jenkins només fou contestada per la Secretary of Labor.

Però, malgrat dels esforços de Monsanto, la realitat dels riscs associats a les dioxines són ja evidents. De fet, els informes recents de l'EPA afirmen que existeixen proves convincents que les dioxines són cancerígenes. L'Organització Mundial de la Salut ha reduït dràsticament la dosi límit per ingestió entre un 60 i un 90% del seu valor anterior. Això suposa que molts consumidors ja hauran ingerit bastant més d'allò que ara és el nou límit. Un grup d'experts va destacar que «ja poden estar produïnt-se efectes lleus sobre la població pels nivells de fons actuals... s'hauria de realitzar esforços per a reduir l'exposició al mínim possible8». És doncs raonable preguntar-se, manipulà deliberadament Monsanto els seus estudis per a reduir la seva responsabilitat legal amb els veterans del Vietnam?9.

L'absurda guerra de Vietnam va arruinar la vida de moltíssima gent. El que una companyia com Monsanto, que ara s'erigeix en salvadora d'un món famolenc, s'hagui beneficiat d'aquesta brutal desgràcia és una trista realitat. És una lamentable desgràcia que Monsanto segueixi eludint la seva responsabilitat respecte les víctimes d'aquest conflicte, tant nordamericanes com vietnamites.


Hugh Warwick és periodista i editor de «Splice», revista del Genetics Forum.

Referències:

1Roberts, L. «Dioxin Risks Revisited», Science, 8 February, 1991, pàgines 624-6.
2Beder, S. Global Spin: The Corporate Assault on Environmentalism, Green Books, 1997.
3Rachel's Environment & Health Weekly, número 212, December 19, 1990.
4Cury,C.B. «Residual Dioxin in Vietnam», Vietnam Generation Journal, 92, volum 4, número 3-4.
5Op. Cit. 2.
6Sanjour,W., 1996. «The Monsanto Investigation», Annals of the EPA: Part 4.
7Ibid.
8ENDS Report 281- June 1998.
9Op. Cit. 6.

Copyright © The Ecologist 1998.

Capítol anterior. - Capítol següent.

free-news.org