Capítol anterior. - Capítol següent.

Capítol XIII.

«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

Podran sobreviure els mamífers marins als PCBs?.

per Joseph E. Cummins.

En els seus darrers anuncis, Monsanto ens assegura que el medi ambient mundial és una de les seves màximes prioritats. Però això ho desmenteix el seu historial. Els seus productes han estat i són la causa d'una gran destrucció ambiental en el seu sentit més ampli. Entre d'altres coses, Monsanto és el principal responsable que els mamífers marins del món estiguin en perill d'extinció.

Etiqueta de producte PCB.El 1929, l'empresa Swann Corporation, la qual més tard formà part de Monsanto, començà a fabricar bifenils policlorats (PCBs) per a ús comercial. Els PCBs són líquids oliosos que condueixen la calor però no l'electricitat. Com a tals, podien ser utilitzats com a fluïds dielèctrics (aïllants) en electrodomèstics i foren molt utilitzats en tot tipus d'aplicacions, des d'equips hidràulics fins agents desengreixants per a submarins nuclears.

De fet, Monsanto o bé ha produït o ha cedit les llicències de producció de tots els PCBs del món, a excepció d'una petita fracció, i és responsable de l'alliberament massiu de 1,2 milions de tones d'aquestes substàncies químiques mortals per tot el món.

Encara que l'empresa era conscient dels efectes nocius per a treballadors exposats a PCBs ja a finals de la dècada dels 301,2,3,4,  Monsanto continuà produïnt-los massivament durant dècades fins que es produí, 30 anys després, una alarma sanitària respecte dels PCBs de gran repercussió pública, que alertà als polítics sobre la perillosa naturalesa d'aquestes substàncies químiques. Les notícies des d'aleshores només han empitjorat.

El 1968, 1.300 ressidents de Kyush, Japó, emmalaltiren després de menjar arròs contaminat amb PCBs. Posteriorment, moltes de les dones afectades donàren a llum nens amb greus defectes.

El 1969, la revista «New Scientist» publicà un informe que revelava la capacitat dels PCBs per a «bioacumular-se al llarg de la cadena alimentícia5». Les substàncies químiques, que triguen molts anys en biodegradar-se, travessen fàcilment els lípids de les membranes cel·lulars i són ràpidament absorbits pels teixits grassos dels mamífers. Els animals situats més amunt en la cadena tròfica, com les balenes, els ossos polars, els dofins i els éssers humans, poden emmagatzemar nivells amb elevades concentracions de PCBs. El resultat ha estat una terrorífica col·lecció d'efectes adversos.

El 1995, es desvetllà6 que les dones que havien consumit peix provinent de les aigues contaminades dels Grans Llacs, Canadà, havien donat a llum nens amb una propensió inusualment elevada a infeccions bacterianes. També es demostrà que els PCBs danyaven els nervis del cervell dels fetus de mamífers en desenvolupament, donant lloc a defectes en el comportament i en l'aprenentatge.

Els càncers, particularment els melanomes malignes7, estan clarament relacionats amb l'enverinament per PCBs. A Ontario, l'Estat indemnitza les víctimes, pels efectes perjudicials d'aquestes toxines. A més a més, s'ha comprovat que la contaminació per PCBs provoca deficiències en les defenses immunològiques, hipertensió i apoplexies.

Inicialment, es donà per fet que la major acumulació de PCBs es produïa en els indrets més propers a les fonts de contaminació. Malgrat això, el 1988, la revista Environmental Pollution publicà un article revelant la dimensió de la contaminació que pateixen els mamífers marins8. Els dofins, les balenes i les marsopes contenien nivells de PCBs que excedien en molt als seus homòlegs terrestres. Els dofins del mediterrani, per exemple, tenien 833 parts per milió en els seus teixits grassos -aproximadament 17 cops més del nivell requerit per a que un producte hagi d'anar etiquetat i manipulat com a residu tòxic-.

També es va descobrir que els mamífers marins tenien una sensibilitat predeterminada genèticament a danys reproductius que havien estat induïts pels PCBs9,10: una sensibilitat que únicament una de cada deu persones d'origen europeu ho comparteix11. Les substàncies químiques que simulen les hormones dels mamífers representen una veritable amenaça per la extinció d'aquests animals.

Acumulació en els Pols.

Les revelacions que els PCBs hagin estat realment condensant-se en els pols de la Terra, on no existeix activitat industrial significativa, provocà inquietud en el govern, alhora que una veritable preocupació en les poblacions polars. El Pol Nord ha estat molt més afectat, com a conseqüència de la major activitat industrial a l'hemisferi Nord. El 1998, per exemple, es trobaren PCBs en concentracions cinc cops superiors en les foques anellades de la Noruega Àrtica que en les foques del Canadà Àrtic12. Durant els darrers tres anys, el Norwegian Polar Institute està trobant ossos polars amb ambdós òrgans sexuals, masculins i femenins13. Aquest any, s'ha vist 4 ossets hermafrodites -el nombre més alt, fins el moment- i els investigadors temen que fins un 4% dels ossos estiguin afectats. L'Asessor Especial Norueg en assumptes polars ha destacat les implicacions que aquests descubriments tenen per a altres formes de vida, incloent els éssers humans: «L'òs polar, com nosaltres, es troba en la part més alta de la cadena alimenticia. Estem molt preocupats14».

Els mamífers marins poden acumular nivells de concentració de PCBs molt elevats. Els resultats han estat catastròfics.Els mamífers marins poden acumular nivells de concentració de PCBs molt elevats. Els resultats han estat catastròfics.

Les poblacions Àrtiques natives tenen poques opcions excepte la de menjar els aliments que li proporciona el seu medi ambient. Però la sobredosi tòxica que els acompanyen està causant malalties inevitables. Per exemple, els nens de Groenlàndia, degut, al menys en part, als PCBs, se'ls administra entre dos i tres cops més medicaments de prescripció que als nens a Suècia, Noruega i EE.UU. Existeixen també en aquest pais molts casos documentats d'un augment en les alteracions reproductives 15,16,17,18,19,20.

Malgrat existir una causa obvia d'alarma, les autoritats del Territori Noroest de Canadà emitiren recentment un enganyós informe públic, que afirmava que la sang presa d'un grup de nadons recent nascuts contenia menys PCBs que la mitjana nacional Canadenca. Malgrat això, un exàmen més detallat de les dades mostrava que els nivells de PCBs en els nadons del Territori del Nord eren en realitat significativament més elevats que la mitjana nacional21 -una clara revelació de la creixent tendència dels buròcrates canadencs de manipular estudis científics per a satisfer les seves necessitats i desitjos més immediats-.

Monsanto.Encara que els PCBs han estat prohibits en molts països, les investigacions suggereixen que el 20 per cent dels 1,2 milions de tones produïdes estan actualment contaminant els oceans del món22. El comitè del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient està per iniciar negociacions entre 120 estats per a la prohibició legal a escala global de 12 contaminants orgànics persistents, incloent els PCBs. Aquest acord global es necessita desesperadament, encara que ve amb molt de retard. A més a més, qui pagarà per una destrucció segura i per la substitució dels PCBs existents en tot el món, en concret de les 180.000 tones que hi ha en el Tercer Món?. Potser Monsanto, sent el primer productor de PCBs del món i qui més beneficis ha obtingut, hauria de començar a saldar les seves comptes amb els ecosistemes àrtics. Sens dubte, faria que la seva nova imatge, de defensor mediambiental, fos més creïble.


Joseph E. Cummins és professor emèrit de genètica, University of Western Ontario, Londres, Ontario, Canadà. Correu electrònic: jcummins@julian.uwo.ca.

Referències:

1Montague, P., «As the story of PCB Unfolds», Hazardous Waste News No. 293, 1992.
2Montague, P., «The History of Chlorinated Diphenyl (PCBs) - Part 1», Hazardous Waste News, número 327, 1993.
3Montague, P., «How we got here - Part 2», Hazardous Waste News, número 329, 1993.
4Montague, P., «Thanks to Monsanto», Hazardous Waste News, número 144, 1989.
5Jensen, S., «Report on a new chemical hazard», New Scientist 32, 612, 1966.
6Tryphonas, H., «Immunotoxicity of PCBs in relation to the Great Lakes», Environmental Health Perspectives, 103, Suppl. 9, pàgina 35.
7Loomis, D., Browning, S., Schenk, A., Gregory, E. and Savitz, D. «Cancer mortality among electric utility workers exposed to polychlorinate biphenyls», Occupational Environmental Medicine, 54, pàgines 720-8, 1997.
8Tanabe, S., «PCB problems in the future», Environmental Pollution, 50, pàgines 5-28, 1988.
9Reijnders, P., «Reproductive failure in common seals feeding on fish from polluted coastal waters», Nature 324, pàgines 456-7, 1986.
10Subramanian, A., Tanabe, S., Tatsukaura, R., Sairo, N. and Miyanznki, N., «Reduction in the testosterone levels by PCBs and DDE in Dalls' porpoises», Marine Pollution Bulletinm 18 pàgines 643-646, 1987: and Subremanian, A. Tanabe, S., and Tarsukaaura, R., «Use of Organochlorides as chemicla tracers in determining reproductive parameters in Dalls' porpoisees», Marine Environment, 1988.
11Tanabe, S., op. Cit 8.
12Wolkers, J., Burkow, I., Lydersen, C., Dahle, S., Monshouwer, M. and Witkamp, R. «Congener specific PCB and pnd polchlorinated camphene in Svalbard ringed seals», Sci Total Environ 216, pàgines 1-11, 1998.
13Nuttall, N., «Pollutants blamed for dual-sex polars bears», The Times, June 1, 1998.
14Dewailly, E., Ayotte, P., Bruneau, S., Lalibert, C., Muir, D. and Norstrom, R., «Inuit exposure to organochloride through the aquatic food chain in arctic Quebec», Environmental Health Perspectives, 101, pàgines 618-20, 1993.
15Dewailly, E., Ryan, J., Lalibert, C., Bruneau, S., Weber, J., Gingras, S. and Carrier, G., «Exposure of remote maritime populations to coplanar PCBs», Environmental Health Perspectives 102 Suppl. 1, pàgines 205-9, 1994.
16Ayotte, P., Dewailly, E., Bruneau, S., Careeau, H. and Vezina, A., «Artic air pollution and human health», Sci Total Environ pàgines 160-161, pàgines 529-37, 1995.
17Mulvad, G., Pedersen, H., Hansen, J., Dewailly, E., Jul, E., Pedersen, M., Deguchi, Y., Newman, W., Malcom, G., Tracy, R., Middasugh, J. and Bjerregaard, P., «The Inuit diet», Arctic Med. Res. 55, Suppl. Incineración, pàgines 20-4, 1996.
18Ayotte, P., Carrier, G. and Dewailly, E., «Health risk assessment for Inuit newborn», Chemosphere 32, pàgines 531-42, 1996.
19Ayotte, P., Dewailly, E., Ryan, J., Bruneau, S. and Lebel, G., «PCBs and dioxin-like-compounds in plasma of adult Inuit living in Nunavik», Chemosphere 34, pàgines 1459-68, 1997.
20Dewailly, E., Ayotte, P., Blanchet, C., Grodin, J., Bruneau, S., Holub, B. and Carrier, G., «Weighing contaminant risks and nutrient benefits of country food in Nunavik», Arctic Med. Res. 55, Suppl. I, pàgines 13-19, 1996.
21Canadian Polar Commission Polaris Papers 10, «The Environment and Human Health in the Arctic Polaris», pàgines 1-15, 1996.
22Cummins, J. E., «Extinction: The PCB threat to marine mammals», The Ecologist, volum 18 número 6, 1988. See also the NAFTA CEE papers: «Status of PCB Management in North America, 40 pàgines, 1996; «PCB Regional Action Plan», 33 pàgines, 1996; «Transboundary Considerations for PCB Waste, Transport and Disposal», 22 pàgines, 1996; «Regional Action Plan», 28 pàgines, 1996.
 

Copyright © The Ecologist 1998.

Capítol anterior. - Capítol següent.

free-news.org