Capítol anterior. - Capítol següent.

Capítol XI.

«The Ecologist» en català.
Els arxius de Monsanto.

El següent article escrit per S.M. el Príncep de Gal·les fou publicat en el «Daily Telegraph». Els editors de «The Ecologist» apreciaren el seu to i profunditat, i obtingueren permís per a publicar-lo com una introducció a aquest número especial que situi el tema en el seu context. Volem recalcar que les opinions expressades en aquest número poden no tenir res en comú amb les del Príncep. Malgrat això, agraïm el seu coratge en pronunciar-se en aquest tema tan vital.

Llavors del desastre
per S.M. el Príncep de Gal·les.

Sa Majestat el Príncep de Gal·les.Sempre he cregut que l'agricultura ha de realitzar-se en harmonia amb la naturalesa, reconeixent que hi ha límits naturals a les nostres ambicions. És per això que, fa uns dotze anys, vaig decidir conrear de forma biològica, sense pesticides ni fertilitzants artificials. Per pròpia experiència tinc clar que l'agricultura biològica és econòmicament viable, que ofereix una ampla gamma de beneficis ambientals i socials i, el més important, permet als consumidors pendre decisions sobre la seva alimentació.

Però en una època on els aliments biològics estan en auge, el desenvolupament de l'agricultura intensiva està eliminant de fet la possibilitat fonamental d'elecció sobre els aliments que prenem i plantejant qüestions crucials sobre el futur de la nostra alimentació i del nostre medi ambient, que encara han de trobar resposta. Les collites modificades genèticament es presenten com un avenç essencial que incrementarà el rendiment mitjançant tècniques que són merament una extensió de mètodes tradicionals de conreu i selecció de plantes. Em temo que no puc acceptar aquest plantejament.

La diferència fonamental entre una planta conreuada de forma tradicional i una modificada genèticament és que, en aquesta, el material genètic d'una espècie de planta, bactèria, virus, animal o peix és literalment insertat en una altra espècie, amb la qual cosa mai no podria creuar-se de forma natural. L'ús d'aquestes tècniques fa sorgir, em sembla a mi, consideracions crucials de tipus ètic i pràctic.

Crec que aquest classe de modificació genètica porta a l'humanitat a camps que pertanyen a Déu, i només a Déu. A part de certes aplicacions mèdiques altament específiques i beneficioses, tenim dret a experimentar i a comerciar amb els elements bàsics de la vida?. Vivim en una era de drets -em sembla que és hora que el nostre Creador tingui també alguns drets-.

Simplement no coneixem les conseqüències a llarg termini d'alliberar plantes modificades per a la salut humana i el medi ambient, en el seu sentit més ampli. Ens asseguren que aquestes noves plantes són assajades i reglamentades exhaustivament, però els procediments d'avaluació semblen assumir que, si no es pot demostrar que un conreu modificat genèticament és insegur, no hi ha raó per a aturar el seu ús. La lliçó de BSE i altres desastres provocats per l'home en nom del «menjar barat» és que són precissament les conseqüències no previstes les que han de preocupar-nos més.

Se'ns diu que els conreus modificats genèticament precissaràn un menor ús de productes agroquímics. Encara que això sigui cert, no és tota l'història. Allò que no es té en compte és l'impacte global ecològic i social sobre el sistema agrari. Per exemple, la majoria de les plantes modificades genèticament comercialitzades fins ara contenen gens de bactèries que les fan resistents a un pesticida d'ampli espectre produït pel mateix fabricant. Quan els conreus són fumigats amb aquest pesticida, moren totes les altres plantes del camp. El resultat és un camp essencialment estèril, que no és capaç d'aportar ni aliment ni hàbitat per a la vida natural. Aquests conreus de plantes modificades genèticament són capaces de creuar-se amb varietats silvestres emparentades, donant lloc a noves llavors que incorporen resistència al pesticida, i de contaminar altres conreus. S'han trobat gens modificats genèticament procedents d'un camp de colça transgènica en un camp de colça convencional separats entre si més d'una milla. El resultat és que tant els conreus biològics com els convencionals es troben amenaçats, i l'amenaça és la mateixa per a ambdós.

També s'estan modificant plantes genèticament per a que desenvolupin el seu propi pesticida. Es preveu que això ocasionarà la propera aparició d'insectes resistents. Pitjor encara, ja s'ha observat que aquestes plantes productores de pesticida poden matar tant als insectes beneficiosos com als nocius. Per a donar només dos exemples, a l'insertar un gen de campaneta d'hivern a la patata, aquesta es fa resistent al pugó, però també acaba amb les marietes que s'alimenten del pugó. I les crisopes, un depredador natural de la papallona del blat de moro, i aliment pels ocells de les terres de conreu, han mort quan han menjat insectes nocius procedents de camps de blat de moro modificat genèticament.

Malgrat les grans extensions de terra que probablement es veuran afectades, no hi ha cap obligatorietat oficial de fer un seguiment dels conreus comercials modificats genèticament per a conèixer amb exactitud allò que estigui succeïnt. Pensem en els desastres agrícoles del passat que tingueren el seu origen en la dependència excessiva d'una única varietat de conreu, i malgrat tot, això és el que provocarà la modificació genètica. És molt possible que en 10 anys pràcticament tota la producció mundial de collites bàsiques, com soja, blat de moro, blat i arròs, sigui d'unes poques varietats modificades genèticament, a menys que la pressió del consumidor dicti una altra cosa.

English Nature i altres organismes oficials han fet advertències sobre les conseqüències potencialment danyines pel medi ambient de l'introducció a gran escala de conreus modificats genèticament. Han demanat una moratòria a l'ús de al menys un d'aquests conreus.

Un cop que el material genètic s'ha lliurat al medi ambient no pot ser retirat. La probabilitat de tenir problemes greus pot, com alguns suggereixen, ser escassa, però si quelcom realment greu s'esdevé, ens enfrontarem al problema d'eliminar una contaminació que es reprodueix a si mateixa. No crec que ningú tingui la menor idea de com dur-ho a terme, ni de qui hauria de pagar-ho.

També ens diuen que les tècniques de modificació genètica ajudaran a «alimentar el món». Preocupació fonamental per a tots nosaltres. Però aconseguiran les companyies que controlen aquestes tècniques allò que ells consideren suficients beneficis, venent els seus productes als pobles més pobres del món?. No crec que el problema bàsic sigui sempre tan simple. Quan el problema és la manca de menjar, més que la manca de diners per a comprar-la, poden haver mitjans millors d'assolir les esmentades finalitats. Per exempl, recents investigacions han demostrat que els rendiments d'alguns sistemes agraris tradicionals poden doblar-se, i inclús triplicar-se, mitjançant tècniques que conserven els recursos naturals a l'hora que fan un ús òptim de les capacitats de treball i de gestió.

Necessitem per alguna cosa les tècniques de modificació genètica?. La tecnologia ha dut ingents beneficis a l'humanitat, però existeix el perill, especialment en àrees tan sensibles com l'alimentació, la salut i el futur a llarg termini del nostre medi ambient, d'empenyorar tot el nostre esforç en aconseguir allò que és tècnicament possible, sense parar a preguntar-nos abans si és quelcom que hem de fer. Crec que hem d'aturar i interrogar-nos sobre aquesta qüestió, mitjançant un ampli debat públic sobre els aspectes ètics que no poden abordar solament la ciència i la legislació. No és millor examinar primer allò que realment volem de l'agricultura en termes de provisió d'aliments i seguretat alimentària, ocupació rural, protecció del medi ambient i del paissatge, abans de considerar el paper que la modificació genètica pugui, potser, jugar en assolir aquests objectius?

Obviament, hem de que meditar sobre aquests temes. Personalment no tinc cap desig de menjar res produït mitjançant modificació genètica ni, conscientment, oferir aquest tipus de producte a la meva família o convidats. Hi ha evidència creixent que una gran quantitat de gent opina el mateix. Però aquest punt de vista, que està sent cada cop més ampli, no es podrà dur a la pràctica si no hi ha una separació efectiva dels productes modificats genèticament, recolçada per un etiquetatge complert en tota la cadena alimentària.

Els arguments que això és impossible o irrellevant simplement no són creïbles. Quan els consumidors puguin elegir, contrastant informació, sobre si prenen o no productes amb ingredients modificats genèticament, podran enviar missatges directes i inequívocs sobre les seves preferències. Tinc l'esperança que els fabricants, minoristes i reguladors es disposen a assumir la responsabilitat de asegurar que això pugui esdevenir-se.
 

Copyright © The Ecologist 1998.

Capítol anterior. - Capítol següent.

free-news.org