En el capítol anterior...
Organitzacions ecologistes, sindicals, polítiques,... decideixen editar en castellà la revista «The Ecologist» en el marc d'una CAMPANYA PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ i CONTRA EL PODER DE LES MULTINACIONALS.

La història de «The Ecologist»...

La història de «The Ecologist» córre paral·lela a la del moviment ecologista europeu. El 1969 Edward Goldsmith, que era doctor en Ciències pel Magdalen College de Oxford i membre de «Survival Internacional», decideix crear la revista amb un grup d'amics i activistes britànics. L'objectiu era oposar-se al concepte de creixement econòmic i desenvolupament productivista impulsat per les organitzacions econòmiques i financeres transnacionals. Goldsmith acabava d'intuir, amb 30 anys d'antelació, els efectes perversos de la globalització.

El primer número de «The Ecologist» sortí el juliol del 1970 i en ell escribiren un grup de periodistes i experts ambientalistes que estarien vinculats al treball de Goldsmith fins l'actualitat: Peter Bunyard, especialista en questions nuclears i energètiques; Michael Allaby, autor de l'Oxford Dictionary of Natural History i un extraordinari documentalista dels afers agraris; Robert Allen, de l'IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources), als que s'uniria anys més tard Nicholas Hildyard que introduiria alguns dels temes que actualment són elements bàsics de la crítica de la revista com la biotecnologia.

Poc a poc «The Ecologist» va anar vinculant com a col·laboradors els pensadors més destacats de l'ecologisme, del moviment antinuclear i de l'economia ecològica. Així, per exemple, l'entropista Nicholas Georgescu Roegen («The Entropy Law and The Economic Process»); René Dubos, autor amb Barbar Ward del best-seller «Only One Earth»; Herman E. Daly, un dels economistes especialitzats en el desenvolupament sostenible dissident del Banc Mundial i que rebé el Premi Nobel Alternatiu.

Altres personatges que escriurien a «The Ecologist» durant les dècades dels 70 i 80 serien Ivan Illich, el filòsof de la convivencialitat i un dels més lúcids crítics de la societat industrial; Orio Giarini, del Club de Roma; el comunicòleg ecologista més popular de la Gran Bretanya, així com un grup d'experts en energia i demografia format per Gerald Foley, Paul R. Ehrlich («The population explosion»), Manfred Siebker (un físic nuclear reconvertit a l'ecologisme radical), Denis Hayes («Rays of the hope») promotor als Estats Units de les energies renovables o Zhores Medvedev, que amb els seus articles ens descobrí la gravetat de la crisi ecològica de l'U.R.S.S. abans de la caiguda del mur de Berlín.

L'èxit de «A Blueprint for Survival».

El gran impacte internacional de «The Ecologist» seria l'estudi «A Blueprint for Survival» («Manifest per la supervivència») publicat el 1972, l'any de la Conferència d'Estocolm sobre el Medi Ambient Humà i de l'informe «The Limits of Growth» («Els límits del creixement») coordinat per Denis Meadows del MIT per al Club de Roma.

Per a redactar aquest treball l'equip de «The Ecologist» (E. Goldsmith, R. Allen, M. Allaby, J. Davull, S. Lawrence) consultà trenta-set professors i doctors de diferents disciplines pertanyents a centres especialitzats i universitats britàniques. El resultat final fou una lúcida advertència respecte el model productiu i energètic, juntament amb l'explosió demogràfica estava duent a un ràpid exhauriment dels recursos fòssils i a la insostenibilitat del sistema cara a les futures generacions. El llibre es traduí a setze llengues i a l'Estat espanyol el publicà Alianza Editorial en la seva col·lecció de butxaca.

Durant la dècada dels 70 la revista recolçà la lluita antinuclear en totes les seves vertents amb excel·lents informes i articles d'investigació de Walter Patterson, Jim Garrison, Solange Fernex i Peter Bunyard, que serviren també per a donar arguments sòlids al moviment al Pais Basc i Catalunya. Destacaren en aquells anys monogràfics dedicats a l'accident nuclear a Three Mile Island; a la pol·lució dels agrotòxics i al fracàs de la «Revolució Verda»; al canvi climàtic (amb un anàlisi premonitori del professor Hubert Lamb); als efectes globals de la deforestació (una de les principals campanyes de la revista des dels seus inicis) i a l'influència de l'anarquisme i del marxisme en l'ecologisme.

«The Ecologist» fou pionera a Europa en denunciar els efectes biològics de les línies d'alta tensió i la pol·lució electromagnètica, i l'impacte sobre la salut de l'amiant, el PVC i les dioxines.

Tres milions de signatures contra la deforestació.

Durant els anys 80 la revista es concentrà en la defensa dels boscos tropicals («A Plan to Save the Tropical Forest», número de gener-febrer de 1980); en l'impacte dels pesticides en homenatge a Rachel Carson («Silent Spring») i en la crítica a la nuclearització civil i militar del continent especialment després de l'accident de Txernòbil («Nuclear Power; The Grand Illusion», número d'abril-maig 1980). Continuaren les crítiques a la FAO, al GATT i al Banc Mundial.

La campanya mundial que inicià «The Ecologist» en defensa de les selves tropicals recollí tres milions de signatures que s'entregaren a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Fou un altre dels grans èxits de l'equip, aquest cop ajudat per associacions de tot el planeta.

Enfront l'uniformització i la globalització de l'economia la revista començà a defendre en les seves editorials i articles l'autosuficiència i l'autogovern de les comunitats agrícoles especialment en els països pobres. «The Ecologist» inicià grans reportatges de denúncia contra els plans desenvolupistes del Banc Mundial a Àsia i Àfrica.

La dècada dels 90 s'ha caracteritzat per una radicalització dels continguts de la revista contra els efectes perversos de la biotecnologia i de l'enginyeria genètica («Genetic Engeneering No Patentes on Life», número de setembre-octubre del 1996) els macroprojectes hidràulics del Banc Mundial, la política de la FAO (número monogràfic de març-abril del 1991). En aquest periode han destacat els articles de Nicholas Hidyard, un dels pocs dissidents de la revista i que ha anat a treballar a «The Corner House», el número d'octubre de 1998 del qual es dedicà precissament a denunciar les multinacionals Monsanto i Novartis i la seva política d'apropiació de patents genètiques.

«The Ecologist» ha incorporat nous analistes com Vandana Shiva («Biopiracy») del Research Center for Science and Ecology de l'Índia; Fimoh Omo-Fadaka de l'African Environmental Network de Kenya i Smithu Koathari, de la Lokayan Social Action de l'Índia i Marcus Colchester del World Rainforest Movement, entre altres.

El número especial dedicat a la Monsanto és la culminació d'aquesta tercera dècada de «The Ecologist» molt centrada en advertir l'opinió pública internacional de les conseqüències ecològiques de la manipulació genètica. Els efectes de la cibernètica i de la societat de la comunicació seràn, sens dubte, els grans temes amb els que la revista entrarà en el tercer mil·lenari.