MARTIN J. WALKER.

Els sílices orgànic i mineral apareixen de forma natural en el cos humà i es troben en diverses quantitats en els vegetals naturals crus, les plantes i els grans com l'arròs, l'ordi i la civada no refinats. Amb l'edat, especialment si les persones depenen d'una dieta a base d'aliments industrials o processats com la farina blanca i la soja refinada¹, o entre la gent de països desenvolupats que prefereix les carns als vegetals, els humans i els animals experimenten una considerable disminució del contingut de sílice en els músculs, la pell i el teixit conjuntiu².

El paper que exerceix el sílice en la salut humana es pot entendre estudiant l'ampli ventall d'aplicacions històriques i contemporanias que té com fitoterapèutic.

Una planta que conté un alt percentatge de sílice tant mineral com orgànic és la cua de cavall (Equisetum arvense). Històricament, aquesta planta s'ha utilitzat com vulnerària, per a curar ferides³ i per a aturar les hemorràgies internes i externes⁴. Els indis nadius americans l'aplicaven com cataplasma per a curar ferides i com antiinflamatòri⁵. També s'ha considerat útil com a diurètic⁶ i per ajudar a desfer les pedres de la bufeta⁷. Degut a que és un component principal del pèl, les ungles i l'esmalt de les dents, sempre s'ha considerat que l'absorció de sílice els enforteix^8,9,10. Alguns terapeutes i autors suggereixen que el sílice pot ajudar al creixement cel·lular i nodrirà la pell^11,12, i altres aconsellen que s'apliqui per a bany ocular i pel dolor d'oïda^13,14.

Cua de cavall (Equisetum arvense).

La major part de l'investigació i la literatura contemporànies sobre el sílice es centra en l'efecte d'aquest sobre l'elasticitat i la fermesa dels lligaments. S'administra després d'operacions ortopèdiques i per aliviar el dolor dels músculs lumbars¹⁵. Jethro Kloss, en els números posteriors a 1970 de la guia de plantes de la família Kloss Back to Eden¹⁶, crida l'atenció, igual que alguns investigadors cientifics, sobre el papel del sílice en la formació i l'enfortiment del teixit conjuntiu, especialment en casos de reumatisme i artritis.

La dificultat per absorbir les quantitats terapèutiques de sílices orgànic i mineral mitjançant plantes i vegetals és el vell problema de la «dieta equilibrada». Les dietes equilibrades són bones només per les «persones equilibrades», i els individus que pateixen per l'edat d'una deficiència de sílice o que necessiten quantitats extres de sílice per a fer front a una ferida o una torçada haurien de menjar (o beure) quantitats considerables de vegetals i plantes.

L'investigació científica contemporània sobre el sílice orgànic ha estudiat, entre altres coses, la questió de si el sílice és un nutrient essencial^17,18; la seva contribució en la formació d'óssos, cartilags i teixit conjuntiu^19,20; els problemes óssis en els casos de deficiència de sílice²¹; i el seu paper en el metabolisme del calci²².

També s'ha investigat l'aplicació tòpica del sílice en el cas de ferides i cremades de la pell de diversos graus en humans. Avui dia, en alguns hospitals s'utilitzen embenatge que contenen sílice.

Històricament, els herboristes, terapeutes i científics no han tingut èxit a l'hora de separar el sílice mineral -que no pot ser absorbit pel cos humà- del sílice orgànic -que sí pot ser absorbit-. La quantitat de plantes i vegetals que haurien de processar-se per a obtindre una petita producció, farien de l'extracció d'un suplement de sílice orgànic una tasca inviable. No obstant, el 1975 el professor Norbert Duffaut, químic i enginyer investigador del Centre Nacional d'Investigació Científica de l'Universitat de Bordeaux a l'Estat francès, sintetitzà una molècula de sílice orgànic^23,24,25. Seguidament, Duffaut confeccionà un preparat terapèutic que podia aplicar-se tòpicament en torçades de lligaments i dolors artritics. Duffaut denominà el seu preparat NDR (Remei de Norbert Duffaut). A més a més de vendre-ho a la gent com remei casolà, Duffaut prosseguí utilitzant el sílice en alguns assaigs clinics, primer amb el gastroenteròleg i després amb un cirugià cardiovascular, que administrava el sílice orgànic en la recuperació postoperatòria²⁶.

S'arribà a la fase final en el desenvolupament del sílice orgànic com suplement el 1982, quan Loïc Le Ribault -un dels cientifics forenses més notables de l'Estat francès i expert mundial en sílice- conegué el professor Duffaut i desenvolupà encara més el seu sílice orgànic sintètic, fent-lo estable, agradable al paladar i inocu. Després de la mort de Duffaut el 1993, Le Ribault començà a comercialitzar la seva síntesi de sílice orgànic com suplement natural en base aquosa que podia pendre's per via interna o aplicar-se sobre la pell. L'anomenà OS5.

Loïc Le Ribault prenent OS5 amb pacients.

El 1995 Le Ribault establí la producció comercial de l'OS5.

El 1997, després d'atacs a Le Ribault tramats per metges i farmacèutics (fou acusat de practicar la medicina sense tenir el títol de metge), el govern francès se sentí obligat a manifestar públicament que l'OS5 era una substància completament natural i carent de toxicitat²⁷.

El Sílice Orgànic OS5 es pot obtenir ara en forma de suplement de sílice orgànic en base aquosa i pot administrar-se per via tòpica o interna com a complement adjuvant en moltes dolències en les quals tradicionalment s'ha utilitzat el sílice. Es recomana especialment com antiinflamatòri en l'artritis, les lesions de lligaments i les torçades musculars.

Referències:

¹Klaus Schwarz (1977) Silicon, Fibre an Atherosclerosis. The Lancet, 26 de febrer.
²Edith M. Carlisle (1974) Silicon as an essential element, Newer Candidates for Essential Trace Elements, Federation Proceedings, volum 33, número 6, juny.
³Juliette de Bairacli Levy (1991) The Illustrated Herbal Handbook for Everyone, Faber and Faber, Londres.
⁴Mattew Robinson M.D. (1890's) Robinson's New Family Herbal, W. Nicholson and Sons, London.
⁵Steven Foster and James A. Duke (1990) A Field Guide to Medicinal Plants; Eastern and Central North America. Houghton Mifflin Company, Boston, EE.UU., 1990.
⁶Robinson, op. cit.
⁷de Bairacli Levy, op. cit.
⁸de Bairacli Levy, op. cit.
⁹Claire Loewenfeld and Philippa Back (1971) Herbs for Health and Cookery. Pan Books, Londres.
¹⁰Jethro Kloss (1988) Back to Eden. Back to Eden Books, Loma Linda, California.
¹¹Donald Law (1970) Herbs for Cooking and Healing. W. Foulsham & Co. Ltd., Londres 1970.
¹²Jethro Kloss, op. cit.
¹³Donald Law, op. cit.
¹⁴de Bairacli Levy, op. cit.
¹⁵Frantisek Stary (1991) The Natural Guide to Medicinal Herbs and Plants. Tiger Book International, Twickenham, Anglaterra.
¹⁶Jethro Kloss, op. cit.
¹⁷Edith Carlisle, op. cit.
¹⁸Miller W. J. (1973) Newer Candidates for Essential Trace Elements. Federation Proceedings, volum 33, número 6, pàgina 1747.
¹⁹Edith Carlisle, op. cit.
²⁰Frantisek Stary, op. cit.
²¹Edith Carlisle, op. cit.
²²Charnot A. (1963) Influence du Silicum et du Potassium sur le Metabolisme Silicique. Annales d'endocrinologie, 397-402.
²³Loïc Le Ribault (1998) Le Prix d'une Decouverte; Lettre a mon Juge. Case Postale 332-1290 Versoix, Ginebra, Suïssa.
²⁴Martin Walker (1998) Loïc Le Ribault's Resistance; the creation of a treatment for arthritis and the persecution of it's author, France's foremost forensic scientist. Slingshot Publications, BM BOX 8314, London WC1N 3XX, Anglaterra.
²⁵Jean-Michell Graille (1995) L'etrange Aventure Du Silano, Sud-Ouest Dimanche, Estat francès.
²⁶Martin Walker, op. cit.
²⁷Declaració de l'analista del govern francès.

Artícle publicat en el número 55 de la revista «Medicina Holística». Edita: Associació de Medicines Complementàries.