Significa un test de SIDA positiu que s'està infectat amb el Virus d'Immunodeficiència Humà? És capaç aquest virus de destruir les nostres defenses? És aquesta suposada destrucció de les defenses allò que li duu a patir múltiples malalties infeccioses i finalment la morte? S'han acomplert les catastròfiques previsions dels experts? Són beneficiosos els tractaments antivirals coneguts com còctels que s'administren a milers de persones, incloses embarassades i recent nascuts? Més encara. Existeix realment el VIH? S'ha demostrat algun cop la seva existència aïsllant-lo, sequenciant el seu material genètic, fotografiant els seus components? La documentació que la nostra associació ha anat reunint durant vuit anys ens permet contestar rotundament NO a totes aquestes preguntes i proposar alternatives coherents, riguroses, positives i esperançadores.

A contracorrent.

• El 1981 moriren als EE.UU. 5 homosexuals amb un greu problema d'immunodeficiència. Amb només aquests cinc casos, el CDC (Centre pel Control de les Malalties) començà a parlar d'una nova malaltia infecciosa i necessariament mortal, e inicià la recerca de pacients i la «cacera de virus». Magrat això, els 5 pacients eren consumidors habituals de nitrits (poppers), per la qual cosa estaven severament intoxicats, i foren tractats amb dosis prolongades de Cotrimoxazol (Septrim), un tractament fortament immunodepresor que els provocà la mort¹.
• El 1983 un equip francès (dirigit per Luc Montagnier) i el 1984 un equip nordamericà (dirigit per Robert Gallo) afirmaren haver aïllat el virus causant de la SIDA. Malgrat això, treballs científics recents (1995 i 1996) realitzats per especialistes en Virologia (Dr. Stefan Lanka²) i Biofísica (Dra. Eleni Papadopoulos³) demostren que aquests articles descriuen partícules cel·lulars semblants a virus, o experiments amb cèl·lules estressades que produeixen determinades proteïnes inusuals però humanes, i que el VIH mai no ha estat aïllat segons els procediments estandaritzats en retrovirologia.
• No tenir aïllat el «VIH» invalida d'entrada els anomenats «tests de la SIDA». Això ha estat recentment confirmat per la Dra. Papadopoulos durant la XII Conferència Internacional de SIDA a Ginebra. La falsa «epidèmia» no s'extén doncs «per contagi», sino a mesuda que es fan falsos «tests del VIH» i es manipulen noticies, xifres, estadístiques i resultats d'estudis sense el menor rigor científic.
• Aportacions realitzades per metges en immunologia com el Dr. Alfred Hässig⁴ posen de manifest que els «malalts de SIDA» no pateixen Immunodeficiència (rarament tenen infeccions bacterianes, per exemple) i que els anomenats «Lifocits T4» (les cèl·lules suposadament destruïdes pel «VIH») no són defenses (hi ha nombrosos pacients amb recomptes zero i en bon estat de salut).
• Ara bé, si hi ha uns problemes de salut reals deguts a la degeneració biològica produïda (entre altres factors) per l'introducció de la química en la sanitat i en els aliments, que ha donat lloc a gravissims problemes d'energia deficiència donat que la clau fonamental està, segons el Dr. Heinrich Kremer⁵, en l'agressió als centres energètics de les cèl·lules, las mitocòndries, on es troba una part important del genoma humà.
• Per tant, l'autèntica Síndrome no és ni ha estat mai d'Immuno-Deficiència Adquirida (SIDA), sino d'Energia-Deficiència Adquirida (SEDA). Aquesta condició no és infecciosa i és tractable per mètodes no agressius de Medicina Reguladora Biològica.

Pero aleshores, de qué mor la gent?.

1. Factors que ja mataven abans de la «SIDA»: Medicació agressiva. Transfusions repetides de sang i hemoderivats que suposen l'entrada constant de proteïnes estranyes (per exemple, hemofílics). Hàbits insans (drogues, metadona, alcohol,...). Malnutrició. Malalties de les «llistes de la SIDA» (29 a Europa i Amèrica; 4 a Àfrica... de les que ja es moria la gent abans del 1981).
2. Nous factors aparescuts a conseqüència de l'engranatge «SIDA»: la por: Quants sers humans són capaços de sobreviure a una condemna a mort i resistir la pressió d'una Campanya de Terror com l'organitzada al voltant de la «Pandèmia SIDA»?. I a això cal afegir els problemes psicològics, emotius, familiars, socials o laborals: sentiment de culpa, d'autorebuig, d'indignitat, d'autodestrucció, de brutícia, de por a contagiar, de marginació, de ruptura de parelles, d'amistats,...
3. Els tractaments: rigorosos estudis científics publicats en revistes especialitzades prestigioses⁶ posen de manifest que, tant els antibiòtics administrats en dosis masives com els suposats «antivirals» (els antics com l'AZT i els nous Inhibidors de Proteases), són productes extremadament tòxics i el seu mode d'acció tard o d'hora acava amb la vida dels pacients.
4. Finalment, la nostra experiència demostra que, en alguns casos, resignar-se a morir també pot ser l'única sortida o el darrer servei als parents.

• En el «Tercer Mon», i seguint els objectius marcats per la Conferència de Ginebra d'«establir un pont entre el Nord i el Sud», el projecto ya ha aprovat per facilitar AZT-Retrovir a 30.000 seropositives embarassades d'11 països pobres. Primer es manipularen problemes de salut, en gran part creats per agressions colonialistes europees, per a presentar-los com una epidèmia terrorífica; ara, la tramesa masiva de verins es disfressa d'acció humanitària. Va quedant clar que la SIDA és també una arma racista d'extermini?.
• En el «Món Desenvolupat», la maniobra perpetrada per les multinacionals fa uns anys per a introduïr els «còctels» en els quals s'han reduit les dosis dels productes més agressius aconseguint una millora a curt termini. El resultat ha estat atrapar a cents d'afectats que s'havien negat a pendre AZT i convèncer als professionals d'uns beneficis ilusoris, convertint-los en còmplices-promocionadors d'un gegantí negocio-experiment sense la menor coherència científica.

Com...?. Censura en una democràcia?.

Malgrat això, allò que realment fa iguals davant la «SIDA» és l'ignorància. I l'ignorància consisteix en conéixer només la versió oficial. En aquest context, reb especial dramatisme aquesta frase de Wilheim Reich: «Ser sincer i honest és un perill social». I això vol dir que una sèrie de sistemes de seguretat (de Seguretat Social) es dispararan automàticament per a tractar de suprimir o minimitzar el perill.

Doncs com en el règim democràtic es suposa que cadascú pensa allò que vol i parla lliurement, la censura no pot ser explícita: no s'actua sobre el que parla callant-lo, sino sobre els que escolten i sobre els canals de comunicació: es tracta de moltonejar als oients mitjançant missatges, quant més absurds més efectius, i bloquejar l'accès dels dissidents a canals de difusió creïbles, o sigui, als mass media del Sistema.

De totes formes, quan aquests mètodes fallen, sempre es pot tornar als mètodes tradicionals. Un exemple: el periodista Mikimoto dedicà 15 minuts al Coordinador de la nostra associació en el seu programa «Solvència Contrastada» (TV3). Resultat: després de l'anunci del responsable de la cadena de «controlar els continguts», el programa fou suprimit «per raons horàries».

I els metges, analistes, infermers, o inclús investigadors no estan en la millor posició per a descobrir la veritat que la resta de la població. Molt al contrari, l'única forma de fer-ho és desobeïr consignes, dubtar, pensar a contracorrent, tot això fora de l'abast de quins han estat preparats, educats, titulats, masteritzats i programats precisament per a lo contrari. Per no parlar de lo difícil que és avui en dia mantenir un lloc de treball.

Això ens deixa a uns pocs la responsabilitat de ser «sincers i honestos», de fer que els afectats, els professionals i les institucions de quins depenen les seves vides i l'opinió pública en general, tinguin tota l'informació disponible. I el preu naturalment és convertir-nos, com deia Reich, en un «perill social». Però un perill només per aquells que viuen de la «SIDA», pels que guanyen milions de dolars, premis, càrrecs, fama i estatus profesional i social.

Per la resta potser siguem l'única possibilitat de recuperar el seny.

I com es lluita contra tot això?.

El fenòmen «VIH/SIDA» té dos aspectes fonamentals:

1. El muntatge que hemos descrit i
2. els problemes de salut reals, tant els produïts per una agressió d'anys, com els provocats pel propi «engranatge SIDA».

Proposo un principi metodològic bàsic: separar allò que ens han unit; unir allò que ens han separat. M'explico.

1. A primer cop d'ull, ens han unit un virus i una malaltia. En realitat no hi ha l'esmentat virus, sino experiments amb cèl·lules estressades i fotografies d'unes partícules cel·lulars humanes a les quals els biòlegs anomenen «semblants a virus» («virus-like») precisament per la seva semblança amb els virus. I tampoc hi ha cap malaltia nova, sino una llista de malalties antigues reunides sota l'etiqueta «SIDA» per aparentar que tenen un mateix origen; malgrat això, cadascuna és pròpia d'una determinada conducta de risc (per exemple, els consumidors de nitrits, «poppers», desenvolupen Sarcoma de Kaposi o els desnutrits pateixen síndrome de Consunció). En el súmmum, la llista s'ha anat «revisant» cada cert temps per afegir malalties, la qual cosa ha fet augmentar progressivament el nombre de malalts i això s'ha presentat com creixement de l'epidèmia. Ara, malgrat això, es tracta de promocionar els nous «còctels» i per tant les xifres es manipulen a la baixa.

Tot això pot posar-se fàcilment en evidència simplement analitzant allò que s'ens diu i contrastant la documentació en lloc de aceptar-ho per les bones: encara que sembli increïble estem davant un muntatge tan rude que no és necessari poseïr coneixements especialitzats per a questionar-ho.
2. Però també s'ha de tornar a unir allò que ens han separat: poca gent sembla disposada a creure que les condicions de vida determinin la salut i la malaltia. I quan parlo de condicions de vida no m'estic refererint als tòpics de sempre: drogues, tabac, alcohol,...

M'estic referint a embarassos tractats com si fossin malalties i parts mecanitzats i deshumanitzats, practicats en hospitals en condicions que inclús l'OMS ha condemnat explícitament. M'estic referint a una criança presidida pel maltracte en mesos i anys crucials pel desenvolupament: llet artificial, manca de contacte matern, medicaments i vacunes immunodepressores, constants interferències en l'expressió de les emocions,...
M'estic referint a les condicions de vida d'aquesta orgullosa civilització occidental: aïllament de la natura, sobrecàrrega de treball, fals repòs, contaminació generalitzada, camps electromagnètics, energia nuclear, sorolls, alimentació a base de productes morts (desprovista de substàncies vitals i atapeïts de química fins l'arrel), incapacitat per a experimentar plaer, angunioses relacions socials i personals,...
I per a finalitzar aquest cercle destructiu, quan aquest cúmul d'agressions dispara senyals d'alarma i desferma processos de neteja o de reequilibri, una concepció simplista i absurda de la salud els interpreta com «malalties» i procura tapar-los, boicotejar-los, suprimir-los a base de fàrmacs que els transformen en autèntics problemes crònics, propis de l'edat, produïts per agents externs o deguts a la mala sort o destí.

Per a reunir tot això, per a tornar a l'unitat, per a tornar a saber que tot està relacionat amb tot, dins i fora de nosaltres, no hi ha prou amb l'informació, no hi ha prou amb entendre que estem destruïnt l'ecosistema en el que vivim i l'ecosistema que som. S'ha de construir un canvi profón personal i social. En això estem:

• Hi ha un premi internacional de quatre milions de pessetes per a qui presenti una simple fotocòpia amb les proves científiques de l'aïllament del «VIH», fins ara ningú s'ha presentat;
• En dos judicis (Alemania i Argentina) en els que s'acusava a metges de contagiar el VIH mitjançant sang contaminada s'ha tingut que absoldre als acusats perque els tribunals no pogueren trobar a cap científic que declarés que existeix el «VIH» (arma del crim) ni presentar cap prova al respecte;
• El periodista espanyol José Antonio Campoy demanà durant mesos proves a totes les institucions que entengué que podien i debien disposar d'elles; resultats: el Pla Nacional sobre la SIDA li envia un dibuix del «VIH», el Consell Nacional de Metges reconeix per escrit que no les té i el Ministre de Sanitat no contesta malgrat que ha recbut tres cartes de la Casa Reial demanant-li que ho faci, la resta d'institucions tampoc contesta;
• Un diputat del Bloque Nacionalista Galego ha preguntat al Congrés sobre el problema «SIDA» rebent una constestació administrativa en la qual en absolut es respon a allò que es pregunta;
• Després d'una entrevista amb el Coordinador General d'Izquierda Unida, Julio Anguita, l'Àrea de Salut d'aquesta formació política està actualment analitzant la documentació;
• En la passada Conferència Internacional de SIDA a Ginebra, els «números u» de la SIDA (Gallo, Montagnier, Ho, Fauci) foren posats en evidència per les preguntes del Dr. Lanka i alguns periodistes i afectats; a més a més un col·lectiu en vaga de fam a les portes del congrés, de l'OMS, de la sede d'ONUSIDA demanà proves de l'existència del VIH sense obtenir cap resposta;
• El 28 de juny del 1998, en la mateixa conferència, la Dra. Papadopoulos, prenent com base els seus treballs científics, demostrà en presència del president que els tests del VIH no són vàlids perque el VIH no ha estat mai aïllat i cità una recent entrevista en la que el Professor Montagnier reconeixia no haver purificat els seus conreus el 1983. Ningú no pogué rebatre aquests arguments;
• Michael Baumgartner, en representació de la majoria de les associacions crítiques de tot el mon ha exposat el problema «SIDA» davant una subcomissió de drets humans de les Nacions Unides;
• Existeix a Barcelona una associació de Vencedors de la SIDA (A.V.S.) els integrants de la qual coincideixen en dos coses fonamentals:
1. no haver pres o haver abandonat els tractaments oficials,
2. coneixer les posicions crítiques per a entendre que estaven sent enganyats; actualment són un testimoni vivent dels plantejaments que venim exposant.

Quina alternativa tens?. Analitza l'informació que t'oferim, profunditza, ampliala si és necessari (tenim gran quantitat de material a la teva disposició) contràsta-la amb la que tens, i pren les teves pròpies decissions. Molts etiquetats han pogut oblidar-se de l'assumpte després de conéixer tota aquesta informació i donar-se compte que el test, i per tanto el resultat, no són válids. Però també hi ha molts «malalts de SIDA» (inclús terminals que demanaren l'alta voluntària a l'hospital) que han sanat al tractar la seva malaltia específica al marge de la SIDA, amb tractaments no agressius que proposa la Medicina Reguladora Biològica.

També pots contactar amb A.V.S. (Associació de Vencedors de la SIDA) per a que t'expliquin la seva experiència: segur que et servirà. I per a que aportis la teva... és decissiu que les persones directament afectades comencin a unir-se i a moure's. Conéixer a altres pot servir per a superar la tremenda pressió de l'aïllament i la por.

Formació i informació per a un debat necessari.

• Barcelona-1999: possiblement celebrarem el II Encontre Internacional d'Analítics i de Vencedors de la «SIDA». Pot ser una bona ocasió per a que vinguis a aprofondir i a oferir les teves experiències.
• Estiu-1999: Congrés Internacional de Virologia: el final del VIH?.
• Barcelona-2000: III Encontre Internacional de dissidents.
• Durban-2000: XIII Conferència Internacional: el final definitiu de la «SIDA»?.

A més a més, COBRA està recollint signatures per a suscriure un manifest per un debat científic i públic que ja compta amb el suport, entre altres, de Javier Sádaba, Manuel Delgado, Agustín García Calvo, Isabel Escudero, Antonio Escohotado, Fernando Sánchez Dragó, Fernando Arrabal, Eduardo Subirats, Raúl del Pozo, Antonio López, Víctor Manuel o Ana Belén. Si vols participar en aquesta campanya, demanan's el text.

Però aquesta no és l'única forma d'ajudar en aquesta batalla per la vida: pots associar-te, demanar-nos material i difondre'l, asistir als cursos i encontres organitzats en la teva zona, recolçar la celebració dels actes (més de 40 associacions, ateneus, botigues i publicacions ho fan), suscriure la convocatòria del premi Existeix el VIH? (juntament amb Luna Hiena i el Centre d'Estudis Naturistes) actuar des dels col·lectius per a pressionar als responsables públics, traduïr textos, escriure o trucar als mitjans de comunicació... o simplement ingressar un donatiu en la compte 2013-0270-19-0200377732 de la Caixa de Catalunya. COBRA no té més ingresos que les quotes dels socis i els diners procedents de la venda de material, la qual cosa suposa enormes limitacions però també una garantia de llibertat i independència.

En pocs anys, milers de etiquetats van a contribuir a destapar les mentides de la SIDA. La questió és: ho faran activament, lluitant per la seva salut, i evidenciant un marketing pervers, o pasivament, aportant els seus cadavers?. Quants sers humanos tindran que morir abans que els professionals es replantegin els molt usats conceptes que aprengueren en la Facultat?. No es tracta de fer descarrilar el tren de la SIDA, duem-lo a una via morta per a desmuntar-lo i apendre d'ell; i sobre tot, comencem a desmantellar i refer la xarxa viària: restituïm els rails de la trampa el destí del qual és la mort, per les vies de comunicació que es perdin en las entranyes de la xarxa de la vida.
 

1. patir alguna de les malalties d'una llista que ha anat augmentant de 2 el 1981 fins 29 el 1993; y
2. absència de qualsevol altra causa subjacent d'immunodeficiència.

Article publicat en la revista «Ekintza Zuzena». 24 zkia. 1998/1999 negua.
Edita: Edicions E. Z. Apartat de Correus, 235. 48080 Bilbo (Bizkaia).
E-mail: ekintza@nodo50.org.
Adreça URL: http://www.nodo50.org/ekintza.