El passat 17 de maig del 1996, varis mitjans citaven extractes d'un article del Professor Michael B. Spom, oncòleg, de la Facultat de Medicina de Hanover (U.S.A.), publicat a la revista científica britànica The Lancet que afirmava: «S'ha perdut la guerra contra el càncer»... «Malgrat als avenços en cirugia oncològica, teràpia amb medicaments i tractaments amb radiacions, la tasa de morts es manté pràcticament inalterable».

Sens dubte, hi ha moltes més declaracions de reconeguts científics en aquest sentit i, curiosament, ningú questiona conclusions semblants; es dona per sentat que la tasa de morts és per causa de la gravetat de la malaltia. Però, a la vista dels resultats, ens preguntem: Per què ningú de la comunitat científica relaciona la tasa de morts amb els tractaments aplicats: amputació de membres i òrgans, quimioteràpia agressiva de tercera generació, radiacions, trasplants...?.

Uns dies abans, el 12 de maig a El País, el Sr. J. Fornes, President del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos en España recomana la prohibició cautelar del «mètode» Hamer, mentre no existeixin proves científiques que no és nociu pels pacients i perque «a més a més del consentiment informat del pacient, és necessari comptar amb la seguretat que el tractament que s'aplica no és perjudicial; s'ha d'examinar les condicions i circumstàncias en les quals el pacient es mostrà d'acord».

Estupor total. En aquest cas, lo nociu no és la malaltia, és el tractament. A més a més, malgrat que Hamer porta 15 anys solicitant la verificació dels seus descobriments, ni l'esmentat Senyor ni l'esmentat Consejo de Colegios saben de que parlen i «van a informa-se» ara.

Es legítima aleshores la amenaça pública, concretada recentment a Barcelona, en la persona del Dr. Herrera, als col·legiats per aplicar quelcom que aquests Senyors no s'han preocupat en conéixer i els «danys» dels quals a la força tenen que ser inferiors, si es produeixen, als derivats dels tractaments convencionals?. Només s'ha de llegir el prospecte dels citostàtics -quimioteràpia-, publicats pels propis laboratoris que els produeixen, o veure els efectes de l'amputació de membres o les radiacions per a entendre allò que afirmem.

Es pot sometre a Comissió Deontològica i sancionar el procedir d'aquells facultatius que entenen quelcom diferent a la postura oficial... quan aquesta postura oficial té, segons reconeixen, la «guerra perduda»?. És aquesta la deontologia de la qual parlen?. Deontologia és el tractat dels deures, i el primer deure d'un metge responsable i coherent amb el jurament hipocràtic és atendre als malalts segons el seu lleial saber i entendre, per allò que està científicament preparat, i ha d'informar-se i oferir qualsevol terapèutica que sigui beneficiosa pel pacient i amplïi o millori les seves expectatives i qualitat de vida. No es pot vulnerar la seva llibertat de conciència i pràctica mèdica quan informa a un pacient que existeixen altres vies que dissenteixen de la medicina oficial i alivien les seves dolències segons els seus coneixements.

No n'hi ha prou tampoc, per la posició oficial, la decissió informada del paciente... I, amb això, es vulnera el dret de les persones a la llibertat d'escollir, en cada moment, allò que consideren més adequat per a la seva curació i la seva vida. Si al malalt, mentre està conscient, se li reconeix capacitat per a otorgar testaments i disposicions de darrera voluntat, Se li va a negar coneixement per a decidir quin camí elegeix per a conservar la seva vida o morir dignament sense passar per les tortures que pel seu cas prescriu el protocolo i l'estadística?.

Investigui Senyor Fornes, contrasti, verifiqui, publiqui els resultats honradament, no desacrediti les vies terapèutiques que es surtin de la medicina convencional sense haber-les contrastat científicament... O caurà en la postura que aparentment critica. L'experiència és font de tota evidència, única i sola mare de la veritable ciència, digué Leonardo da Vinci.

Es sorprendria la cúpula mèdica d'aquest pais si conegués la quantitat de metges, infermeres i tot tipus de personal sanitari que, després de conèixer a fons els mecanismes oficials, són pacients, al seu torn, de metges d'equilibri polar, homeopatia, acupuntura, naturisme, medicina xinesa, etc., i la quantitat de professionals de les noves generacions que entenen que el ser humà és un ser integral i abanderen medicines holístiques en lloc de perseguir a la cèl·lula al laboratori.

Cada ser humà és un ser viu únic i irrepetible. Potser s'hagués d'entrar en les transformacions profondes que requereix la medicina en lloc de seguir gastant milions de dòlars en investigacions aïllades la bondad de les quals -pels pacients- és més que dubtosa.

Per tot això, reivindiquem:

1. Dret a la lliure informació i elecció de teràpia.
2. Despenalització dels facultatius que emprin teràpies no reconegudes per la medicina convencional. Verificació científica equànim d'aquelles teràpies de les quals es demostri són positives pel malalt.
3. Transparència informativa davant els usuaris de la sanitat, sense desqualificacions en bloc.
4. Actitud deontològica responsable dels metges. Informació i divulgació conscienciosa de les millors vies de curació i cures no agressives. Reconeixement als pacients de la seva lliure decissió respecte dels tractaments convencionals a la seva dolència.
5. Canvi d'actituds dels Col·legis Mèdics, coherent amb el seu compromís hipocràtic, per a que comprovin tot allò que resulti beneficiós pel ser humà, des d'una visió integral de la persona i aliè a qualssevol interesos que no parteixin d'aquest presupost bàsic.

Firmat: Associació per la Medicina Biològica de Madrid.