Fins el moment, l'investigació mèdica sobre el càncer ha orientat la seva recerca sobre el lloc d'implantació del tumor: pulmó, fetge, pits, ossos, etc. El problema plantejat era: per què les cèl·lules de l'organisme comencen bruscament a proliferar de forma anàrquica?. Virus?. Agents externs tals com el tabac, productes químics a l'alimentació, etc.?.

El tractament es cenyia a trobar nous mitjans per a detindre la proliferació cel·lular: operacions, raigs X, cobalt, quimioteràpia...

El Doctor Hamer repren el problema des d'una altra perspectiva. Mitjançant la seva pròpia experiència -tingué un càncer-, i de la dels malalts que al seu càrrec, ha constatat durant el decurs dels anys que sempre hi ha una síndrome ben determinada en l'origen del càncer, i no tan sols un estrès qualsevol. Es precissa un poderós detonant, un xoc psíquic brutal, que el pacient sent como el major esdeveniment de la seva vida; un conflicte agut i dramàtic, viscut en aïllament psíquic. A aquesta síndrome inicial, que ell ha descobert i verificat acuradament en cadascun dels milers de casos examinats fins el present (11.000 a 1988), l'ha donat el nom de Síndrome Dirk Hamer (S.D.H.), reprenent el nom del seu fill Dirk la tràgica mort del qual el 1978 fou l'origen del seu propi càncer.

L'experiència d'aquests milers de casos individuals, diagnosticats i tractats en el decurs dels darrers anys, l'ha conduït a desgranar poc a poc les constants, i a formular una llei, que es verifica sempre de forma precissa, la Llei de Ferro del Càncer, i que no ha estat mai rebatuda.

Aquesta llei, de la qual la Síndrome Dirk Hamer és la peça clau, l'eix principal, s'enuncia com segueix:

1. Tot càncer s'inicia per una Síndrome Dirk Hamer, és a dir, per un xoc extremadament brutal, un conflicte agut i dramàtic viscut en l'aïllament, i percebut pel pacient com el més greu que mai no hagui viscut.
2. Es el grau subjectiu de conflicte, la forma en que el pacient l'ha experimentat en el moment de la Síndrome Dirk Hamer, el seu matís, allò que determina:
1. el Focus de Hamer, és a dir, la zona específica del cervell que sota l'influència del xoc psíquic, pateix una ruptura de camp i dona les directrius anàrquiques a les cèl·lules de l'òrgan dependents d'aquesta zona.
2. la localització del càncer a l'organisme.
3. Hi ha una correlació exacta entre l'evolució del conflicte i la del càncer, en el seu doble nivell cerebral i orgànic.

Un cop que el conflicte desapareix, la zona cerebral afectada deixa de donar ordres anàrquiques. Reempren el seu treball sobre el camp tal com ho realitzava anteriorment. Les cèl·lules s'aturen en la seva anàrquica proliferació. S'atura el càncer.

Després de la suspensió del conflicte, la zona perturbada del cervell triga un cert temps en recuperar-se. Per a sanar, es rodeja d'un edema intra i perifocal. És aquest edema, visible a l'escàner, allò que ha permès al Doctor Hamer localitzar amb precissió quines zones havien estat afectades per cada tipus de conflicte, i quins òrgans corresponents resultaven assolits.

A la fi del conflicte, el cervell ordena igualment la regeneració de l'òrgan malalt. El tumor es repara (edema peritumoral, ascitis, derram pleural, pericàrdic), s'enquista, es modifica en funció de la seva localització, sigui mitjançant d'una contracció cicatricial (pits, abdomen), sigui per reconstitució (recalcificació de les lesions osteolítiques), sigui per expulsió (cavitat bucal, recte, vagina, etc.)

La fase de reparació, de curació, dura exactament el mateix temps que la fase de conflicte. Si durant aquesta fase es produeix una recaiguda del conflicte, la fase quedarà perllongada. Aquest periode de reparació transcorre amb fatiga, dolors i edemes, símptomes aquests que poden suavitzar-se segons la teràpia preconitzada pel Doctor Hamer.

Un cop finalitzada aquesta fase de curació, que es desenvolupa sincrònicament al triple nivell psico-cervell-orgànic, la tumefacció local deguda a l'edematització cerebral desapareix i el nostre organisme recupera la salut.

Laboriosament descoberta en el descurs dels anys mitjançant el mètode empíric, la Lley de Ferro del Càncer permet avui en dia obrir vàries portes. En efecte, el Doctor Hamer ha pogut constatar que la leucèmia es conforma exactament a aquesta llei: té per origen un greu conflicte de desvalorització de sí mateix. En tant no es tracti d'un traumatisme cerebral, d'una malformació congènita, la crisi epilèptica és, per així dir-ho, una oscil·lació brutal simpaticotònica a fi d'aturar una edematització excessiva produïda per la vagotonia.

L'infart de miocardi es desencadena sempre en el transcurs de la fase consecutiva a la solució d'un conflicte territorial, sempre que aquest conflicte hagi tingut una durada de al menys dos o tres mesos. Actualment, existeix ja un gran nombre de malalties que poden deduir-se de la Llei de la Ferro: esclerosi en plaques, Parkinson, poliartritis, diabetis, èczema, asma, zòster, úlcera, depressió nerviosa, malaltia mental, etc. Sempre hi ha un conflicte de matís molt precís rera cadascuna d'aquestes malalties, i la curació és possible després de deslliurar-se del conflicte.