L'«Enginyeria Genètica» no
és cap enginyeria.
Com es veurà, degut a la complexitat i a l'autoregulació
de la xarxa de la vida, allò anomenat «enginyeria genètica»
no té cap possibilitat de reproduir els seus experiments, i menys
encara de predir quin serà el seu resultat; aleshores no és
científica, i no pot de cap forma ser, com el seu propi nom pretén,
una enginyeria. A més a més, «l'enginyeria genètica»
només pot tenir conseqüències perjudicials en qualsevol
de les seves aplicacions, encara que el persistent màrketing dels
seus promotors per ara hagi aconseguit fer creure el contrari. I els genetistes
de mercat i patent al servei de grans laboratoris enganyen l'humanitat
i, molts d'ells, s'enganyen a si mateixos.
Aquestes són les tres principals conclusions respecte a l'«enginyeria
genètica» (molts altres temes foren abordats) als que probablement
arribaria qualsevol persona que hagués tingut la sort de poder assistir
a un dels cursos sobre ENGINYERIA GENÈTICA: IL·LUSIÓ
I REALITAT que impartí a Barcelona i Bilbao el biòleg, viròleg
i genetista alemany doctor Stefan Lanka.
El doctor Lanka explicà la complexitat
de la xarxa de la vida, en particular la de l'ésser humà.
Vet aquí alguns elements. Aprendre que el cos humà consta
de cent bilions (un u seguit de catorze zeros) de cél·lules
en cadascuna de les quals estan en marxa en cada instant deu mil (un u
seguit de quatre zeros) reaccions bioquímiques que s'influencien
les unes a les altres, és una adquisició intel·lectual
i vital de primer ordre. Assabentar-se que la majoria d'aquest milió
de bilions (un u seguit de divuit zeros) de reaccions que s'estan realitzat
en el nostre cos en cada moment són accelerades per enzims i altres
tipus de proteïnes, resalta l'importància de les proteïnes.
Veure en gràfics com l'informació genètica per a que
es formi alguna de les proteïnes més senzilles (com la beta-globulina)
està codificada en varis troços (exons) del material genètic
(ADN) d'un mateix cromosoma, exons que estan separats per troços
d'ADN que no contenen informació genètica coneguda (introns)
intercalats entre ells, permet intuir el misteri que envolta al funcionament
de cadascuna de les nostres cèl·lules. Escoltar que per a
moltes proteïnes, l'informació genètica prové
d'exons situats en cromosomes diferents, encara fa la cosa més impressionant.
Observar un dibuix que representa com els exons necessaris per la formació
d'una proteïna es posen un a continuació de l'altre formant
el pre-ARN en el qual es van apartant els introns, és apassionant.
Assimilar que el pas d'aquest pre-ARN a ARN-missatger exigeix l'eliminació
dels introns, és pujar un esglaó més en el coneixement
de la realitat biològica. Seguir a l'ARN-missatger en la seva sortida
del nucli per a ésser captat i llegit per uns «aparells»
anomenats ribosomes que van successivament llegint cada tres lletres genètiques
i les tradueixen en l'adició d'un aminoàcid determinat constituent
així bloc a bloc les cadenes d'aminoácids anomenades proteïnes,
és enlluernador. Però tot el procés es fa encara més
atraient quan s'interioritza que:
-
El llenguatge genètic no és universal, la qual cosa significa
que la lectura que el ribosoma fa de l'esmentat ARN-missatger depèn
de les condicions que envolten a la cèl·lula, per la qual
cosa la mateixa informació genètica pot donar lloc a proteïnes
diferents;
-
La cèl·lula pot produir proteïnes per les que no existeix
informació en els cromosomes;
-
Orgànuls cel·lulars tenen restes d'informació genètica
d'efecte no conegut;
-
L'informació genètica interacciona amb el medi ambient tant
de la cèl·lula com del cos;
-
Ni amb els ordinadors més potents es pot predir l'evolució
d'una equació de tres variables que estiguin relacionades amb el
resultat de l'equació; no diguem si intervenen centenars ó
inclús milers de variables interdependents, com esdevé en
cada cèl·lula, que tan sols la pròpia vida és
capaç de regular; etc.
Només manca aleshores començar a apropar-se a la realitat
d'un cromosoma i captar coses com que:
-
És una molècula d'ADN llarguíssima que conté
milers de milions de lletres genètiques;
-
És tan llarga que per a que no es trenqui ha d'enroscar-se al voltant
d'unes proteïnes de suport anomenades histones;
-
Per a poder seqüenciar troços d'un cromosoma i que això
serveixi de justificació per a, enganxant tros a tros les seqüències
obtingudes, dissenyar aquest esguerro anomenat «Mapa del Genoma Humà»,
els «especialistes» han de trencar inevitablement per nombrosos
indrets cada cromosoma;
-
Els dos fils de cada cromosoma (el provinent de la mare i el provinent
del pare) estan intercanviant permanentment informació entre sí;
-
Diferents parts d'un mateix cromosoma estan intercanviant constantment
informació entre sí;
-
Diferents cromosomes estan intercanviant permanentment informació
entre sí;
-
El nucli té la tendència a assimilar al seu interior, i inclús
incorporar als seus cromosomes, el material genètic que es troba
a l'interior;
-
El citoplasma conté una gran quantitat d'ARN que no prové
de cap ADN;
-
L'ARN té capacitat de replicar-se a sí mateix i a més
a més de traduir-se a ADN (autoretrotranscripció) sent sovint
aquests troços de nou ADN, formats per transcripció inversa
de troços d'ARN, usats en processos de reparació de l'ADN
nuclear;
-
Cadascuna dels cents de mitocòndries que té cada cèl·lula
és una bactèria que, a més a més d'ésser
el pulmó cel·lular productor de l'energia imprescindible,
té el seu propi ADN del qual depén un miler de productes
que són enviats al nucli cel·lular i intervenen decisivament
en la programació de l'informació genètica nuclear;
etc.
El Doctor Lanka combinà aquests elements
de la complexitat de la xarxa de la vida amb fets com que:
-
És impredecible el lloc on acabi situant-se un troç de material
genètic manipulat que s'introdueix en una planta ó animal;
a més a més, l'integració de l'esmentat material genètic
manipulat en un cromosoma produeix canvis i destrosses no només
prop de l'indret d'inserció sino també en zones allunyades
del mateix cromosoma ó d'altres, i inclús pot trencar el
cromosoma. Això converteix en fum les promeses de superplantes ó
superanimals que tindrien propietats avantatjoses (i, a més a més,
ens diuen que estables i permanents). En realitat, les conseqüències
no poden ser sinó perjudicials.
-
Per a introduir en una planta ó un animal el material genètic
manipulat, els fabricants han d' utilitzar uns interruptors genètics
duríssims provinents de virus realment existents que, al disparar-se,
obliguen a la cèl·lula a complir l'informació genètica
continguda en el tros estrany. A més a més, afegeixen una
cua que fa que el tros que conté la nova informació genètica
no pugui ser eliminada (digerida). Això converteix als anomenats
«aliments transgènics» vehicle d'autèntiques
bombes de rellotgeria genètiques que poden explotar en qualsevol
moment amb conseqüències imprevisibles.
-
Les proteïnes humanes són tridimensionals. Això permet
declarar nul·lament fiables els anomenats «tests d'anticossos»
utilitzats per a fabricar malalts d'«hepatitis B ó C»,
de «SIDA», etc., donat que utilitzen proteïnes lineals
(per aquesta i moltes raons s'ha de prohibir immediatament l'aplicació
dels esmentats tests). A més a més, resulta que les bactèries
no poden donar a les proteïnes que elaboren el caràcter tridimensional
específic de cada proteïna humana. Això fa inevitable
que els nous «remeis» obtinguts per biotecnologia genètica
tinguin greus efectes secundaris (el confirmen les perilloses seqüeles
de la nova insulina, presentada com la més pura mai aconseguida
quan això és totalment fals).
-
La tècnica de detecció de material genètic utilitzada
(anomenada hibridació) té fortes limitacions tècniques
intrínseques. Això converteix en criminals els anomenats
«tests gènics o genètics» que detecten suposades
mutacions en suposats gens suposadament responsables de càncer,
i que duen a amputacions «preventives» irreparables de pit,
d'úter,... L'il·lustra saber que hi ha més de 1.200
mutacions enregistrades pel mateix «gen BRCA-1» considerat
com responsable del càncer de pit, i que aquestes mutacions aparéixen
en els mateixos percentatges en les dones amb càncer de pit que
en les dones sense càncer de pit... i inclús en els homes!.
I també converteix en instruments de control sense cap base rigorosa
l'anomenada «empremta genètica» i l'anomenat «carnet
genètic».
-
Les mitocòndries de la cèl·lula de la qual s'extreu
el nucli queden en la cèl·lula llençada, mentre que
aquest nucli és insertat en una altra cèl·lula que
ja té les seves pròpies mitocondries. Això només
ja converteix a tota pretensió de clonació (és a dir,
d'obtenir organismes idèntics que desenvoluparien iguals característiques)
en una manipulació comercial de la qual el «show» amb
l'«ovella Dolly» (monstre sobrevivent entre els cadàvers
de cents d'intents infructuosos) es només la seva escenificació
més coneguda; etc.
La meva conclusió és que seria més coherent que el
títol del curs fos «ENGINYERIA GENÈTICA»: REALITAT
O IL·LUSIÓ?. O potser REALITAT O ENGANY?. O, més exactament,
REALITAT O MANIPULACIÓ CRIMINAL?. O inclús L'ÚNICA
REALITAT DE L'«ENGINYERIA GENÈTICA» ÉS LA GREU
MANIPULACIÓ CRIMINAL CONSCIENT QUE IMPLICA. I tot això per
raons de poder i de diner, camuflades rera cortines de fum respecte beneficis
per la salut, el medi ambient, l'agricultura, l'investigació, la
societat, el futur, etc. Les raons ètiques per a exigir que l'«enginyeria
genètica» sigui immediatament paralitzada, són importants.
Però les científiques són definitives. Per aconseguir-ho
n'hi ha prou actuar per a que, a més a més de bio-ètica,
hagui bio-rigor.
Barcelona, a 14 de juny del 1998.
Lluís
Botinas (director de l'associació C.O.B.R.A.).