L'«Enginyeria Genètica» no és cap enginyeria.

Com es veurà, degut a la complexitat i a l'autoregulació de la xarxa de la vida, allò anomenat «enginyeria genètica» no té cap possibilitat de reproduir els seus experiments, i menys encara de predir quin serà el seu resultat; aleshores no és científica, i no pot de cap forma ser, com el seu propi nom pretén, una enginyeria. A més a més, «l'enginyeria genètica» només pot tenir conseqüències perjudicials en qualsevol de les seves aplicacions, encara que el persistent màrketing dels seus promotors per ara hagi aconseguit fer creure el contrari. I els genetistes de mercat i patent al servei de grans laboratoris enganyen l'humanitat i, molts d'ells, s'enganyen a si mateixos.

Aquestes són les tres principals conclusions respecte a l'«enginyeria genètica» (molts altres temes foren abordats) als que probablement arribaria qualsevol persona que hagués tingut la sort de poder assistir a un dels cursos sobre ENGINYERIA GENÈTICA: IL·LUSIÓ I REALITAT que impartí a Barcelona i Bilbao el biòleg, viròleg i genetista alemany doctor Stefan Lanka.

El doctor Lanka explicà la complexitat de la xarxa de la vida, en particular la de l'ésser humà. Vet aquí alguns elements. Aprendre que el cos humà consta de cent bilions (un u seguit de catorze zeros) de cél·lules en cadascuna de les quals estan en marxa en cada instant deu mil (un u seguit de quatre zeros) reaccions bioquímiques que s'influencien les unes a les altres, és una adquisició intel·lectual i vital de primer ordre. Assabentar-se que la majoria d'aquest milió de bilions (un u seguit de divuit zeros) de reaccions que s'estan realitzat en el nostre cos en cada moment són accelerades per enzims i altres tipus de proteïnes, resalta l'importància de les proteïnes. Veure en gràfics com l'informació genètica per a que es formi alguna de les proteïnes més senzilles (com la beta-globulina) està codificada en varis troços (exons) del material genètic (ADN) d'un mateix cromosoma, exons que estan separats per troços d'ADN que no contenen informació genètica coneguda (introns) intercalats entre ells, permet intuir el misteri que envolta al funcionament de cadascuna de les nostres cèl·lules. Escoltar que per a moltes proteïnes, l'informació genètica prové d'exons situats en cromosomes diferents, encara fa la cosa més impressionant. Observar un dibuix que representa com els exons necessaris per la formació d'una proteïna es posen un a continuació de l'altre formant el pre-ARN en el qual es van apartant els introns, és apassionant. Assimilar que el pas d'aquest pre-ARN a ARN-missatger exigeix l'eliminació dels introns, és pujar un esglaó més en el coneixement de la realitat biològica. Seguir a l'ARN-missatger en la seva sortida del nucli per a ésser captat i llegit per uns «aparells» anomenats ribosomes que van successivament llegint cada tres lletres genètiques i les tradueixen en l'adició d'un aminoàcid determinat constituent així bloc a bloc les cadenes d'aminoácids anomenades proteïnes, és enlluernador. Però tot el procés es fa encara més atraient quan s'interioritza que:

  1. El llenguatge genètic no és universal, la qual cosa significa que la lectura que el ribosoma fa de l'esmentat ARN-missatger depèn de les condicions que envolten a la cèl·lula, per la qual cosa la mateixa informació genètica pot donar lloc a proteïnes diferents;
  2. La cèl·lula pot produir proteïnes per les que no existeix informació en els cromosomes;
  3. Orgànuls cel·lulars tenen restes d'informació genètica d'efecte no conegut;
  4. L'informació genètica interacciona amb el medi ambient tant de la cèl·lula com del cos;
  5. Ni amb els ordinadors més potents es pot predir l'evolució d'una equació de tres variables que estiguin relacionades amb el resultat de l'equació; no diguem si intervenen centenars ó inclús milers de variables interdependents, com esdevé en cada cèl·lula, que tan sols la pròpia vida és capaç de regular; etc.
Només manca aleshores començar a apropar-se a la realitat d'un cromosoma i captar coses com que:
  1. És una molècula d'ADN llarguíssima que conté milers de milions de lletres genètiques;
  2. És tan llarga que per a que no es trenqui ha d'enroscar-se al voltant d'unes proteïnes de suport anomenades histones;
  3. Per a poder seqüenciar troços d'un cromosoma i que això serveixi de justificació per a, enganxant tros a tros les seqüències obtingudes, dissenyar aquest esguerro anomenat «Mapa del Genoma Humà», els «especialistes» han de trencar inevitablement per nombrosos indrets cada cromosoma;
  4. Els dos fils de cada cromosoma (el provinent de la mare i el provinent del pare) estan intercanviant permanentment informació entre sí;
  5. Diferents parts d'un mateix cromosoma estan intercanviant constantment informació entre sí;
  6. Diferents cromosomes estan intercanviant permanentment informació entre sí;
  7. El nucli té la tendència a assimilar al seu interior, i inclús incorporar als seus cromosomes, el material genètic que es troba a l'interior;
  8. El citoplasma conté una gran quantitat d'ARN que no prové de cap ADN;
  9. L'ARN té capacitat de replicar-se a sí mateix i a més a més de traduir-se a ADN (autoretrotranscripció) sent sovint aquests troços de nou ADN, formats per transcripció inversa de troços d'ARN, usats en processos de reparació de l'ADN nuclear;
  10. Cadascuna dels cents de mitocòndries que té cada cèl·lula és una bactèria que, a més a més d'ésser el pulmó cel·lular productor de l'energia imprescindible, té el seu propi ADN del qual depén un miler de productes que són enviats al nucli cel·lular i intervenen decisivament en la programació de l'informació genètica nuclear; etc.
El Doctor Lanka combinà aquests elements de la complexitat de la xarxa de la vida amb fets com que: La meva conclusió és que seria més coherent que el títol del curs fos «ENGINYERIA GENÈTICA»: REALITAT O IL·LUSIÓ?. O potser REALITAT O ENGANY?. O, més exactament, REALITAT O MANIPULACIÓ CRIMINAL?. O inclús L'ÚNICA REALITAT DE L'«ENGINYERIA GENÈTICA» ÉS LA GREU MANIPULACIÓ CRIMINAL CONSCIENT QUE IMPLICA. I tot això per raons de poder i de diner, camuflades rera cortines de fum respecte beneficis per la salut, el medi ambient, l'agricultura, l'investigació, la societat, el futur, etc. Les raons ètiques per a exigir que l'«enginyeria genètica» sigui immediatament paralitzada, són importants. Però les científiques són definitives. Per aconseguir-ho n'hi ha prou actuar per a que, a més a més de bio-ètica, hagui bio-rigor.

Barcelona, a 14 de juny del 1998.

Lluís Botinas.Lluís Botinas (director de l'associació C.O.B.R.A.).


free-news.org