Fa dotze anys, quan jo tan sols tenia setze, vaig començar una relació amb un noi que abans havia estat en el món de les drogues i el qual feia quatre anys l'havien etiquetat de VIH. Degut a això, creiem oportú fer-me a mi també les proves, que sortiren primer negatives i dues setmanes després positives. He de dir que abans i després de fer-me aquestes proves vaig estar prenent bastants drogues de disseny i duent una vida bastant desordenada.

Bé, al principio tots els metges que m'atengueren em digueren que no tingués por, que no tenia per què desenvolupar l'horrible malaltia i que els meus controls analitics sortien perfectes. Però jo estava atemorida, tota la meva vida va canviar de sobte en qüestió de dues setmanes, no podia treure'm del cap que aviat anava a morir i sense saber perquè ni què fer per evitar-ho. Vaig seguir amb els controls rutinaris, cada tres mesos, als quals anava morta de por, fins que un dia em digueren que les meves defenses havien baixat molt i que havia de pendre AZT. Vaig comentar que tenia referències molt dolentes d'aquesta droga en persones que la havien pres, entre elles la meva parella i que de moment no volia pendre-la, ells insistien dient que aquesta m'aturaria el desenvolupament de la malaltia i que si no em moriria. Em vaig anar de la consulta i des d'aquell moment vaig decidir no tornar, doncs si no el prenia segons veia no tenien res més que fer amb mi.

Pasaren tres o quatre anys amb els quales vaig anar prenent bastanta confiança en mi mateixa, deixant les drogues i fent una vida més ordenada, cuidant la meva alimentació i conreant-me pensaments positius, oblidant-me una mica de si m'anava a morir o no. També he de dir que traient la por, por i més por, mai no me he trobat malament i al començar a cuidar-me la meva por anava desapareixent.

Aleshores fou quan vaig conéixer de forma casual a Plural 21 i AVS, que foren una benedicció per a mi. Em donaren moltíssima força i me la segueixen donant, donat que molta de l'informació que rebia l'intuia en el meu interior temps enrere.

Actualment gaudeixo d'una excel·lent salut i confio en mi mateixa. Dono gràcies a tot el que he viscut per què la vida m'ha donat l'oportunitat de conéixer-me i saber cuidar de mi matexia, sabent que el que faci o no està en les meves mans, i que per suposat tots podem emmalaltir i morir, però amb VIH o sense ell. També crec que la por i el sentiment de culpabilitat són les pitjors coses que ataquen a l'ésser humà. El meu consell per si algú li serveix és que escoltem al nostre cos, la nostra ment i sobretot al cor.