La meva autodestrucció consciene comença als nou anys. No em sentia bé amb mi ni amb el que em rodejava. Abans dels quinze havia tingut tres intents de suicidi, entre els dotze i els quinze prenia tot tipus de droguess. Als quinze tinc la meva primera hepatitis B, començo amb l'heroïna, em donen tres o quatre còlics al ronyó. Als disset ja necessitava heroïna per aixecar-me del llit, la meva forma de vida giraba al voltant de l'heroïna. Cercava els diners des dels tretze anys venent drogues, robant i abans dels divuit prostituint-me, sempre vaig tenir por a viure. Vaig tenir totes les malalties venérees que existixen més d'una cop, ingresso a l'hospital per infeccions per càndida en el cuir del cabell que durà tres mesos, i varis ingressos més per infeccions respiratòries o malalties venérees. Als vint-i-dos vaig deixar l'heroïna però la vaig sustituir per l'alcohol en excés, els porros i cocaïna. El meu desig de viure seguia sense existir, el meu organisme començava a passar-me factura, sentia que no em quedaven forces per a seguir amb l'heroïna i em vaig veure aprop de la mort per primer cop. Inconscientment començà el meu desig de viure.

Amb vint-i-nou em diagnostiquen del virus VIH. No hi vaig fer molt de cas doncs jo sempre vaig pensar que el tenia. Als trenta-un em començaren a medicar amb antivirals. Tinc que dir que anteriorment sempre havia abusat d'antibiòtics, sulfamides i penicilina. Durant dos anys em tractaren amb Retrovir i Videx. Em sentia feble, baixa d'energia. Els anàlisis deien que tenia trombopenia i plaquetopenia. No em funciona el tractament i em proposaren canviar al Hivid, un altre antiviral. Els vaig dir que si però vaig decidir no pendre més medicaments químics. Durant anys he estat usuària d'una associació no guvernamental per la SIDA. Conec molta gent que m'ajuda a compartir totes les meves pors i aprenc a comprendre com les xifres de les analítiques manipulen a les persones per a que prenguin antivirals. Conec els efectes secundaris, com proves de diagnòstic del VIH primer donava positiu i després negatiu, com les defenses poden variar segons l'hora, l'estat en que et trobes o l'hospital que et fa les proves. Mercès als meus companys de l'associació conec com els funcionen els tractaments i com havien arribat a tenir SIDA. Gran part de les raons que tinc pera cercar un camí alternatiu li dec a ells.

Les drogues les vaig deixar de pendre quan em tractaren amb antivirals. La meva ment començava a ser més conscient de la situació en la qual em trobava. Arribà a les meves mans informació dissident, vaig contactar amb Alfredo Embid de Madrid. Em vaig posar a meditar i a analitzar. Em vaig permetre pensar que múltiples factors havien pogut deteriorar el meu sistema inmunològic i començà la meva desintoxicació emocional respecte la por que produeix pensar que hi ha un virus a l'aguait. Vaig començar a usar teràpies naturals com acupuntura, homeopatia, moxibustió, auriculoterapia, lavatives, fitoterapia... Vaig canviar la meva nutrició i la meva actitud davant la vida, tot això molt a poc a poc. I he après que la salut no és només la part física, sino l'harmonia entre el físic, mental, emocional i espiritual, que hem vingut a la vida a aprendre i totes les meves experiències m'estan ensenyant quelcom bàsic: conéixer el significat d'estimar-me.