Tot va començar l'any 1989, quan en la consulta de Ginecologia, la ginecòloga ens preguntà si fumàvem, bebiem o ens drogàvem, donat que podria afectar en alguna mesura al fetus.

Aleshores jo li vaig comentar que feia anys prenia heroïna però que feia anys que ho havia deixat definitivament. Aquesta il·lustre senyora immediatament ens va enviar a fer-nos un test del VIH i sense dir que es tractava de la prova de la SIDA, ens digué de fer-nos aquests anàlisis i si donen negatiu els estripeu, però si donen positiu teniu que vindre.

Ens ferem les proves, però les de la meva muller doaren positiu. Les meves quan nasqué el nen.

Podeu imaginar-vos el pal que ens donà. Tota l'il·lusió que teniem de formar una família i una llar es va desplomar com quan s'enderroca un edifici amb dinamita.

A l'Hospital se'ns va prescriure AZT, que preniem acullunats. La meva dona començà a trobar-se malament a l'any, però el metge ens digué que era degut al VIH i que hauriem de combinar l'AZT amb el DDI, un medicament nou que estava de prova.

Als tres anys ella va morir de Linfoma no Hodquins en el pàncreas.

Els metges em digueren que si jo no volia patir la mateixa sort havia de seguir el tractament rigorosament, donat que jo prenia el tractament quan m'enrecordava.

Jo sempre em vaig sentir molt sa i més sa abans de pendre el tractament, però vaig decidir fer cas, pendre tots els dies la medicació. Fou aleshores quan després d'un any vaig començar a trobar-me malament, s'em queia el cabell, tenia diarrees, me sentia molt sol amb un nen de 6 anys que per sort als 13 mesos es va seronegativitzar.

Aleshores, un vespre, mentre esperava el meu torn a la perruqueria, en una de les revistes que havia allí, vaig llegir atònit i perplexe un article de Lluís Botinas. El vaig llegir al menys tres cops. Al mes següent vaig comprar la mateixa revista i vaig aconseguir posar-me en contacte amb l'associació COBRA.

Vaig deixar el tractament als pocs mesos i la meva salut va començar a millorar, vaig començar a fer vida sana, dieta semivegetariana, tècnica Amaroli, etc. fins el punt de recuperar plenament la meva salut.

Vaig conéixer a una noia. Començarem una relació, encara que la meva condició de seropositiu sempre li vaig amagar.

Li vaig dir que patia una hepatitis tipus C, que teniem que usar preservatiu en les relacions, però després de quasi 3 anys i tenint varis accidents amb els preservatius, la por a contagiar-la s'em va apoderar de mi un dia que es va posar malament. Li vaig dir que tenia que fer-se les proves de l'hepatitis i de tot, fins la de la SIDA. Aleshores se les va fer amb el resultat de ser totes negatives, la qual cosa em va alegrar molt i animat li vaig explicar la meva seropositivitat. La seva reacció fou la de desaparéixer i no la he tornat a veure.

Ara visc sol amb el meu fill, que ja té 10 anys i està fet un brau, i que fa tres anys que no veiem a cap metge. Penso que tot el tema del VIH és un muntatge molt ben muntat. Que la SIDA la produeix el propi tractament, com a la meva muller, que mai no va pendre drogues ni es va punxar heroïna, i que era una dona saníssima fins que va pendre AZT i DDI. Això la va matar i no el fictici VIH.

José.

Una salutació i molts ànims per a que continueu endavant.