Després de 15 anys aproximadament de pendre tota classe de drogues, vaig decidir que volia «viure» i em vaig anar a un centre pel tractament de les drogodependències. Això fou l'any 1993.

Uns mesos més tard em feren la prova de la tuberculosi i vaig donar positiu i unes setmanes després les del VIH i vaig donar positiu dues vegades. En el periode d'un anàlisi a l'altre les coses dolentes que s'em passaren pel cap. Començava a fer-me preguntes de com, quan i on m'havia contagiat i inclús qui.

Durant aquest temps estava en aquest centre terapèutic i fent teràpies de creixement personal i de valors vaig lograr una mica calmar aquests malsons i vaig optar per que tot això m'afectés el menys possible a la meva salut.

Des de l'analítica de la tuberculosi comencen a donar-me tractament durant 10 dies i després de la segona analítica (la del VIH) ja confirmada, que me la diren en el centre terapèutic, em manaren a l'hospital acompanyat de la meva mare per normes del programa del «Proyecto Hombre». Varem entrar a la consulta i la por, condicionaments i fantasmes que vaig passar en aquells moments.

Jo creia que tot allò estava sent una malsòn, que jo en aquest moment estava bé, i ho estava. Tot i així, el doctor em va dir el que m'havia passat i que tenia el VIH-SIDA i que si volia viure tenia que pendre'm els medicaments per tota la vida. La meva mare i jo ens quedarem mirant sense dir-nos res. Què estava passant allí dins?. Tenia uns sentiments d'impotència, tenia tantes ganes de viure i aquell personatge m'estava dient que m'anava a morir. Quina crueltat i terror sentia... i rabia.

Així vaig estar cinc anys i mig prenent retrovirals amb 200 T4, estava actiu fent les meves responsabilitats diàries. Amb quasi 400 T4, el mateix, jo li comentava a un company que allò no eren més que números i no era la realitat. En aquest periode vaig entrar a l'hospital a causa d'un còlic de ronyó provocat com ja sabem pel «Crixivan» i vaig perdre sis quilos de pes (any 1999).

L'agost del mateix any vaig conéixer a una associació anomenada A.V.S. i els seus testimonis. Vaig decidir amb fermesa i seguretat deixar de preocupar-me per una malaltia fins el moment inexplicable i deixar ja d'una vegada el tenir que anar amb pastilles i estar sempre enverinant-me. Ja estava cansat d'aquesta història.

En setembre del mateix any vaig tenir un refredat amb febres que fou provocat conscientment, vaig tenir pors i dubtes i em vaig trobar feble, amb tot allò vaig perdre 9 quilos, però estava en contacte per telèfon amb els meus companys i vaig estar aproximadament un mes que el meu organisme estava rebutjant tot el verí que havia pres. El meu cos reaccionà més aviat i millor del que em pensava i vaig començar a fer esport suau i passeigs i vaig començar a tenir més gana.

Sis mesos més tard el meu aspecte exterior i interior estàn canviant fins el punt que jo mateix m'estic asombrant. Això sí que és viure, sense pastilles ni hospitals, ni treure sang, ni agulles, cosa que ja tenia ganes de deixar en el passat. Sovint em recordo quan una persona em deia que valia més la pena viure amb dignitat un dia que tota la vida arrossegant-te.

Si per arribar on estic he tingut que passar per unes experiències gens agradables, li donc les gràcies per tot això. I ho he canviat per una nutrició, descans, autoestima, actituds i comportaments positius, i valorar les coses petites per arribar a les grans.

P.D.: Us donc les gràcies per permetre'm poder expressar-me en aquestes pàgines i a vosaltres pel vostre temps dedicat a això, perquè no és bo que ens aïlle'm i em cregui que soc autosuficient, doncs això sol ser un autoengany. Des d'aquí us animo a que escribiu les vostres experiències, perque jo amb aquestes pàginas em sent bastant satisfet.