Barcelona, a 7 de desembre del 1999.

Hola amics/amigues:

Soc Esther de Mallorca. Actualment visc a Barcelona, ciutat que m'agrada molt i em trobo molt integrada a ella.

Fa nou anys, el 1990, em diagnosticaren seropositiva a les proves del virus de la SIDA (VIH). He de dir que la meva relació amb el que es coneix com «grups de risc» començà a l'any 1983. Per aleshores jo tenia 16 anys, sortia amb les meves amigues i amics, anàvem a la discoteca.

En aquella època es consumien drogues de tot tipus i indiscriminadament, si ets dona i joveneta te les regalaven com si de xiclet es tractés. Quan em vaig donar compte de la situació i les circumstàncies en la que estava, molts dels meus amics i amigues ja estaven patint inclús amb 20 anys i a la pressó, amb causes pendentes amb la justícia, és a dir, el món de les drogues els havia assotat durament. Realment, aquesta experiència em serví per a donar-me compte que tots ens podem equivocar i tots mereixem una nova oportunitat.

El 1990, a l'assabentar-me del meu diagnòstic i ja treballant en associacions per procurar a les persones toxicòmanes el seu ingrés i desintoxicació en centres de rehabilitació, vaig decidir canviar de residència. Vaig arribar a Barcelona, vaig trobar un bon treball, vaig conèixer el tema naturista, la vida relaxada, el menjar o dieta biològica, etc. Vaig començar a cuidar-me i a conrear hàbits saludables. Em vaig enfrontar a mi mateixa, a les meves pors i em vaig donar compte que estic tan bé que seria una inconsciència per la meva part deixar la meva salut en mans de la medicina convencional.

He passat sis anys en els que no m'he fet cap prova relacionada amb el VIH, doncs el fet d'arribar a la consulta mèdica i escoltar el tema que «et vas a morir si no et sotmets al tractament anti-retroviral» i punt. Ja em semblava bastant il·lògic i arbitrari, així que vaig decidir no anar més a fer-me les proves.

Jo, personalment, no crec en els tractaments convencionals, contrariament, estic convençuda que són mortals.

No entenc, cadascú de nosaltres som diferents. Tenim una personalitat i un metabolisme diferent. Des de que naixem portem el nostre paquet de salut, el nostre ADN, uns més febles, altres més forts. Quan un és nen i sap això aleshores es dona compte que les persones som sers intel·ligents i per tant tenim dret a escollir com viure.

Fa dos anys i per curiositat vaig anar a Can Ruti a fer-me les proves del VIH i la Càrrega Viral. El doctor, evidentment, em donava el tractament i em manava a casa com una nena bona. Quan no em vol donar un altre tractament per les malalties oportunistes, però jo no crec en la medicina convencional i si en la meva pròpia salut.

Procuro fer després de les meves obligacions tot allò que m'agrada, aprenc a estar amb mi mateixa, a situar-me en un bon lloc, a augmentar la meva autoestima, a no deixar-me marginar i a no marginar jo als demés.

Quasi un 90% de les persones que jo tractava abans del meu diagnòstic resultaren ser seropositives. Molts tenien bebès preciosos que creixen saludablement, altres moriren sense saber el seu diagnòstic a causa de les drogues i altres es suicidaven.

He mantingut relacions sexuals esporàdiques (això si, uso preservatiu) amb persones seronegatives, la qual cosa m'alegra molt doncs demuestra que amb precaució es pot dur una vida completament normal. Diuen els pensadors de la nova era: «situa la teva ànima i el teu cos en un lloc apacible», «cerca en el teu cor i trobaràs el tresor la clau que tots tenim», «no deixis per demà el que puguis fer avui», «viu i sigues feliç».

Bé, amics, agraeixo el vostre temps. Aprofito per a desitjar-vos que la llum estigui encesa en els vostres cors per a donar i rebre, cercar suport si el necessiteu. No esteu sols.

Vull agrair a l'associació AVS per deixar-me participar a la revista.

Vull agrair al meu germà, que és metge naturista, el seu suport i confiança en la salut.

Ciao.

Esther.