En aquests nou anys he conegut molts etiquetats. Uns prenien els medicaments oficials i altres no. Amb el pas del temps he pogut observar que els que seguim sans som els que rebutjem la medicació oficial, la resta ha mort o es troben greument malalts.

Mai no he pres cap medicació contra el suposat VIH. Per sort o intuició des del principi vaig optar per reforçar el meu organisme amb mètodes naturals i tècniques de relaxació. La meditació i el Qi Gong m'ajudaren a manejar la por i desesperació que sentia davant el rebutj social, la suposada malaltia i la inevitable mort que creia amenaçar-me.

El temps passava i veia que no emmalaltia ni desenvolupava cap de les anomenades malaties oportunistes. Poc a poc vaig anant perdent la por i després de recobrar la calma em vaig donar compte que jo estava be i que per tant la meva vida no corria perill. Si aquest virus existia, no era tan perillós.

Afortunadament, no estava sola, coneixía a mes etiquetats que optaven per terapies alternatives, molts havien estat etiquetats abans que jo, veure'ls en bon estat de salut reforçava la meva intuició que el virus no era l'«assassí». La gent moria pressa de la por al rebre pels centres mèdics, la detallada informació de les possibles malaties a les que ens veuriem «obligats» a desenvolupar. Tenies que ser molt fort per a no deixar-te influir negativament pel pànic general.

Els etiquetats que creien cegament en la versió oficial han mort, la por i els verins oficials acavaren amb ells.

Durant els primers tres anys anava regularment a grups de suport per a etiquetats, la majoria de assistents a aquests grups prenien AZT i DDI, juntament amb varis antibiòtics, analgèsics, antiinflamatoris i altres medicaments oficials. Podia veure com s'anaven afeblint i morint.

El 1992 vaig decidir anar-me a viure al camp i refer la meva vida, necessitava dur una vida normal, allunyada de grups de suport, metges, malats i mort. Des d'aleshores em dedico a viure, doncs he arribat al convenciment que el virus no existeix, i que tot el fenòmen SIDA és una suma d'errades, per tant no he tornat a fer-me un recompte de cèl·lules T4 ni he visitat cap metge.

Els anys segueixen passant i segueixo estant viva i sana. Som molts els «etiquetats» que compartim una experiència similar, ningú ens coneix o s'interessa per la nostra experiència personal. Els mitjans de comunicació no es fan ressò dels nostres testimonis. Les notícies que publiquen es centren únicament en xifres de morts i llistes de malalties, condicionant negativament a la població, parlen de tot menys de salut. Seria molt interessant que els investigadors oficials fessin un estudi sobre quants dels supervivent de llarga durada prenen la medicació oficial, quants no i quin és el seu estat de salut.

És necessari un replantejament total de l'enfoc de la medicina actual i de les seves investigacions, tant en la SIDA com en altres camps. Els investigadors i laboratoris farmacèutics han de posar-se al servei de la població, i no la població al servei d'ells, com està passant.