Organismes d'EEUU falsegen dades sobre la SIDA a Àfrica.
Andrea García.
Madrid.

Molts cientifics dissenteixen de les teories oficials sobre la SIDA, que situen el seu origen a Àfrica, però les seves opinions són silenciades. Darrerament s'ha sumat a elles la del president de Sudàfrica, Thabo Mbeki. A l'Estat espanyol és l'Associació de Medicines Complementàries (A.M.C.) qui edita els textos crítics.

La primera declaració sobre la SIDA l'efectuà l'Organització Mundial de la Salud (OMS) el 1985. Els especialistes de l'unitat de Malalties Transmisibles el consideraren «una exageració provinent del pais originari de la SIDA, EEUU». Aquell any, el control passà a mans d'un científic dels Centres pel Control de Malalties d'Atlanta (CDC). Aleshores l'OMS començà a parlar d'epidèmia.

Els CDC i Bangui.

Els CDC d'Atlanta es dediquen al seguiment de malalties, infeccioses o no, a escala mundial, per la qual cosa reben dos bilions de dolars anuals. Ells imposen les teories oficials i silencien estudis alternatius. A l'episodi de l'oli de colza a l'Estat espanyol, els investigadors oficials treballaren al dictat dels CDC.

L'octubre del 1985, el Congrés de Bangui establí els criteris de diagnòstic de SIDA a Àfrica. Ho organitzà el Servei d'Intel·ligència d'Epidèmies (EIS) dels CDC, conegut pels epidemiòlegs com la «CIA mèdica». Els símptomes foren els de la malnutrició: aprimament, diarrea i febre, sobre tot. L'OMS acceptà la «definició de Bangui».

A Àfrica o a EEUU.

La primera identificació oficial de casos de SIDA fou el 1981 i als EEUU. Després de la «creació» dels símptomes de Bangui, els CDC deduïren que unes morts a Àfrica el 1976 foren causades a la SIDA, «demostrant així» l'origen africà de la malaltia. El 1986, els casos de SIDA a Àfrica foren 1.096 i a EEUU 26.566.

L'hipòtesi oficial situa avui a Àfrica subsahariana al 80% de la població infectada pel VIH; i la premsa afirma que la SIDA causa una de cada cinc morts allí. L'abril, Clinton anuncià l'augment de l'ajut nordamericà a 47.000 milions de pessetes contra la SIDA al Tercer Món, declarant que és «una amenaça per la seguretat nacional dels EEUU».

Les multinacionals farmacèutiques tenen un immens mercat. El maig decidiren abaratir els medicaments contra la SIDA de venda a Àfrica. Entre ells està l'AZT, de toxicitat demostrada i la capacitat de causar SIDA del qual sembla certa.

SIDA i control de la natalitat.

Segons l'A.M.C., les estratègies de control demogràfic i les teories oficials sobre la SIDA van del bracet. El 1988, un document d'estratègia militar estadounidenca incloia el creixement de la població del Tercer Món entre les grans amenaces per a la seva seguretat, i expressava la possibilitat que l'epidèmia de la SIDA el frenés.

Les malalties de la pobresa (malària o tuberculosi), redefinides a Àfrica com a SIDA, deixen de ser tractades amb fàrmacs gratuïts. A més a més, qui les pateixen es creuen infectats pel VIH i deixen de cercar ajut mèdic pensant que és una malaltia incurable.

L'alarma de contagi també provoca una reducció de la natalitat. Les campanyas per a no mantenir relacions sexuals sense preservatius són milionàries, i a les africanes se'ls insisteix en què no tinguin fills si donen positiu als tests del VIH; tests que no són especifics, doncs les malaltiees endèmiques de la pobresa donen falsos positius.

Les teories dels CDC es transmeteixen mitjançant acords amb organitzacions i governs amb subvencions per l'«educació» de la SIDA. La Creu Roja nordamericana rebé més de 19 milions de dòlars entre 1988 i 1991.