FreeNews manifiesta abiertamente su disconformidad y condena por el cierre del único diario editado íntegramente en lengua vasca, EUSKALDUNON EGUNKARIA. Consideramos que el gobierno español atenta contra lo que es la verdadera democracia al detener, sin pruebas fehacientes de su "supuesta" relación con ETA, a los miembros de la directiva del diario.

Consideramos también que la indefensión jurídica en que ha mantenido a los detenidos durante su período de detención, teniendo en cuenta la carencia de pruebas de su vinculación con ETA, supone un atentado terrorista de estado contra la soberanía del individuo.

Consideramos que las denuncias de tortura que han formulado los detenidos no pueden ser desmentidas ni obviadas sin haber sido debidamente investigadas.

Por todo ello, nos complace publicar la siguiente " Carta de un catalán que trabajaba para Egunkaria ". Además del original recibido en catalán, lo hemos traducido al castellano para que su contenido pueda ser ampliamente comprendido por todos los hispanoparlantes.

Carta de un catalán que trabajaba para Egunkaria

Apreciados todos y todas :

Os escribimos con una extraña mezcla de orgullo y profunda tristeza por el hecho de haber contribuido por espacio de doce años, con cuerpo y alma, a la supervivencia y crecimiento del diario Egunkaria. Como ya debéis saber, en la madrugada del 19 al 20 de febrero, la Guardia Civil ocupó las instalaciones del diario en las cuatro capitales vascas del territorio español (la sede de Bayona se salvo, por supuesto), bajo acusaciones tan graves como falsas. Y aprovecharon para llevarse los ordenadores, teléfonos móviles, etc. Se llevaron incluso los bolígrafos (considerados seguramente como pruebas de delito, y peligrosísimas armas terroristas).

Diez miembros de la directiva del diario fueron detenidos durante la operación. El ministro Acebes declaró que "con las detenciones quedaba probada la relación entre el diario y ETA". ˇMenudo peligro, amigos y amigas, hermanos y hermanas! Ahora es suficiente con la simple detención para probar los hechos! Desde aquel momento ni las familias ni los abogados supieron dónde fueron trasladados, ni tampoco se formuló ningún tipo de acusación formal contra ellos, lo cual genera una total indefensión jurídica. Es decir, te detengo y luego ya iré viendo qué se me ocurre para justificar la detención. Al fin y al cabo no se por qué habría de acusar de nada, si la sola detención ya prueba tu culpabilidad. La única noticia oficial fue la esperpéntica nota conjunta entre el Ministerio del Interior y la Audiencia Nacional (ˇViva la separación entre el poder ejecutivo y el judicial!) Supongo que debéis saber ya que, según Acebes manifestó a la televisión, " se trata de una operación en defensa de la lengua y la libertad de los vascos" ˇMenudo sarcasmo!

El diario Euskaldunon Egunkaria (que significa El diario de los que hablamos en vasco), el único íntegramente editado en vasco, nació hace 13 años gracias a las aportaciones de 75 entidades del País Vasco (como por ejemplo la Federación de Ikastolas, diversos ayuntamientos, empresas y grupos de personas pertenecientes a medios de comunicación, universidades, etc.), que compraron acciones de 500.000 ptas., con las aportaciones de 3.000 particulares que compraron parte de acciones de 5.000 ptas. A lo largo de los años se han efectuado sucesivas ampliaciones de capital. El diario nunca tuvo rotativa propia (que representa miles de millones de pesetas). Hasta el cierre de Egin se imprimía en su rotativa, y cuando fue cerrado se tuvo que buscar otra rotativa de un día para otro. Desde entonces se imprimía en el Diario de Noticias, de Navarra (no confundir con el ultra Diario de Navarra). Como compensación a los bajos sueldos que cobraban los periodistas, se admitía estatutariamente su participación en el consejo de administración y en las decisiones estratégicas del diario. Igualmente por falta de presupuesto, no existía edición el lunes.

En los principios fundacionales del diario se prometía que sería :

Os puedo asegurar que a lo largo de todos estos años ha cumplido escrupulosamente todas y cada una de las mencionadas condiciones, tanto por voluntad propia como por el hecho de que no le quitaban ojo en ningún momento. Los primeros años fueron muy difíciles, porque al PNB no le gustaba un diario en vasco que ellos no controlasen, e hicieron todo lo posible con tal de ahogarlo, pero finalmente la fuerza de los hechos pudo más y fue el consejero de cultura quién tuvo que dimitir. Esto abrió una época mejor, con ayudas institucionales (hasta entonces se le negaba incluso la publicación de anuncios oficiales del gobierno vasco). El gobierno de Navarra también subvencionó el diario hasta el pasado año, en que inició una cruzada contra el Euskera, que ha sido incluso denunciada por la Unión Europea.

Egunkaria ha cultivado desde el primer día una línea de paz y diálogo entre todas las partes implicadas en el conflicto vasco (por ejemplo, el último domingo que apareció se publicaba una entrevista con el mamporrero y filósofo de tercera Fernando Savater, miembro "intelectual" de la cosa ˇBasta ya!, que aboga por la ilegalización de Batasuna, y considera al gobierno vasco como responsable directo de la violencia etarra). A causa de esta línea de neutralidad militante recibía muchas críticas del mundo abertzale radical, mientras que el sector españolista de la población lo miraba con manifiesta desconfianza por el hecho de no admitir ni una palabra en castellano. Una de las características más claras del diario era la intensa dedicación a la cultura, tanto a la vasca como a la española, francesa e internacional. Su aportación más definitiva ha sido la normalización y estandarización de la lengua vasca en muchos ámbitos donde hasta entonces no se había utilizado.

Poco a poco, sin embargo, el diario fue ganándose la simpatía y el respeto de mucha gente que apreciaban su línea de respeto mutuo, su dignidad, su crecimiento continuo a partir de la nada más absoluta, y su inalterable honestidad informativa. En este sentido fue muy significativa la manifestación de Donostia, con centenares de miles de personas en silencio y aplaudiendo al paso de los trabajadores del diario. Era realmente impresionante ver personas de todo tipo, muchísima gente mayor, mucha gente que nunca había comprado el diario o que ni tan solo hablan en vasco, con ejemplares atrasados del diario en las manos, los niños con el suplemento infantil, algunas personas con el número Uno de hace trece años, otras con fotocopias del diario, porque no guardaban ninguno en casa... Mientras pasábamos lentamente en medio de aquellas caras serias, que te miraban a los ojos como queriendo retener un poco del espíritu que había dado vida al diario, yo iba pensando : "no sabía que nos apreciasen tanto", y no paraba de decir, a lo largo de todo el camino, en voz muy baja "mila esker, mila esker" (muchas gracias, muchas gracias). Como podéis imaginar, las lágrimas corrieron a raudales.

Resulta significativa también la capacidad de organización de los trabajadores, que con ordenadores y locales dejados, sacaron al día siguiente un diario de sustitución que se llama Egunero (A diario), en blanco y negro y sólo con 16 páginas. Este segundo diario vende el triple que el difunto Egunkaria.

Tal y como hemos podido constatar, al gobierno de Aznar sólo le interesa la victoria militar a toda costa, y en este camino el intermediario y la voz de la razón molestar y han de ser eliminados, a ser posible, físicamente.

Os rogamos la difusión de esta carta entre todo tipo de amigos y organizaciones.

Matthew Tree


Una carta d'un català que treballava per Egunkaria...

Estimats tots i totes:

Us escrivim amb una estranya barreja d'orgull i de profunda tristesa pel fet d'haver contribuït durant dotze anys amb cos i ànima a la supervivència i creixença del diari Egunkaria. Com ja deveu saber, en la matinada del 19 al 20 de febrer la Guàrdia Civil va ocupar les instal.lacions del diari a les quatre capitals basques en territori espanyol (la seu de Baiona es va salvar, és clar), sota acusacions tan greus com falses, i van aprofitar per endur-se els ordinadors, telèfons mòbils, etc. Fins i tot els bolígrafs (segurament considerats proves del delicte i peligrosísimes armes terroristes).

Deu membres de la directiva del diari van ser detinguts durant l'operació. El ministre Acebes va declarar que "amb les detencions quedava provada la relació entre el diari i ETA". Quin perill, amics i amigues, germans i germanes! Ara ja basta amb la simple detenció per a provar els fets! Des d'aquell moment ni les famílies ni els advocats saben a on els van portar i tampoc s'ha formulat cap mena d'acusació formal contra ells, la qual cosa genera una total indefensió jurídica. És a dir, et detinc i després ja aniré veient què és el que se m'acudeix per justificar la detenció. Al cap i a la fi no sé perquè t'hauria d'acusar de res, si la sola detenció ja prova la teva culpabilitat. L'única notícia oficial és l'esperpèntica nota conjunta entre el ministeri de l'Interior i l'Audiència Nacional (Visca la separació entre el poder executiu i el judicial!). Suposo que ja deveu saber que, segons va manifestar l'Acebes a la tele, "es tracta d'una operació en defensa de la llengua i les llibertats dels bascos". Quin sarcasme!

El diari Euskaldunon Egunkaria (que vol dir El diari dels que parlem en basc), l'únic editat íntegrament en basc, va néixer ara fa 13 anys, gràcies a les aportacions de 75 entitats del País Basc (com ara la Federació d'Ikastolas, diversos ajuntaments, empreses, i de grups de persones pertanyents als mitjans de comunicació, universitats, etc), que van comprar acciones de 500.000 pts. i amb les aportacions de 3.000 particulars que van comprar trossos d'accions de 5.000 pts. Al llarg dels anys s'han fet successives ampliacions de capital. El diari no ha tingut mai rotativa pròpia (que representa milers de milions de pessetes). Fins al tancament de l'Egin s'imprimia a la seva rotativa i quan el van tancar es va haver de buscar d'un dia pel següent una altra. Des de llavors s'imprimeix al Diario de Noticias, de Navarra (no confondre amb l'ultra Diario de Navarra). Com a compensació dels baixos sous que cobraven els periodistes, s'admetia estatutàriament la seva participació al consell d'administració i en les decisions estratègiques del diari. Igualment, per manca de pressupost, no existia l'edició del dilluns.

Als principis fundacionals del diari es prometia que seria:

Us puc assegurar que al llarg de tots aquests anys ha complert escrupulosament totes i cada una de les esmentades condicions, tant per voluntat pròpia, com pel fet que no li treien ull en cap moment. Els primers anys van ser molt difícils, perquè al PNB no li agradava un diari en basc que ells no controlessin i va fer tots els possibles per tal d'ofegar-ho, però finalment la força dels fets va poder més i va ser el conseller de cultura qui va haver de dimitir. Això va obrir una època millor, amb ajuts institucionals (fins a llavors se li negava fins i tot la publicació d'anuncis oficials del govern basc). El govern de Navarra també subvencionava el diari fins a l'any passat en què va iniciar una croada contra l'Euskera, que ha estat denunciada fins i tot per la Unió Europea.

Egunkaria ha conreat des del primer dia una línia de pau i de diàleg entre totes les parts implicades en el conflicte basc (per exemple l'últim diumenge que va sortir, s'hi publicava una entrevista amb el mamporrero i filòsof de tercera Fernando Savater, membre "intel.lectual" de la cosa ˇBasta ya!, que aboga per la il.legalització de Batasuna i considera al Govern Basc com a responsable directe de la violència etarra). A causa d'aquesta línia de neutralitat militant rebia moltes crítiques del món abertzale radical, mentre que el sector espanyolista de la població el mirava amb manifesta desconfiança pel fet de no admetre ni una paraula en castellà. Una de les característiques més clares del diari era la intensa dedicació a la cultura, tant la basca, com l'espanyola, francesa i internacional. La seva aportació més definitiva ha estat la normalització i estandarització de la llengua basca en molts àmbits on fins aleshores no s'havia fet servir.

A poc a poc, però, el diari es va anar guanyant la simpatia i el respecte de molta gent, que apreciaven la seva línia de respecte mutu, la seva dignitat, els seu creixement continu a partir del no res més absolut, la seva honestedat informativa inalterable. En aquest sentit va ser molt significativa la manifestació de Donostia amb centenes de milers de persones en silenci i aplaudint al pas dels treballadors del diari. Era realment impressionant veure gent de tota mena, moltíssima gent gran, molta gent que mai no hauria comprat el diari, o que ni tan sols no parlen en basc, amb exemplars endarrerits del diari a les mans, els nens amb el suplement infantil, algunes persones amb el número 1 d'ara fa tretze anys, d'altres amb fotocòpies del diari, perquè no en guardaven cap a casa... Tot passant lentament entre mig de totes aquelles cares serioses, que et miraven als ulls com volent retenir una miqueta de l'esprit que havia donat vida al diari jo anava pensant "no sabia que ens apreciaven tant" i no parava de dir al llarg de tot el camí, en veu ben baixa "mila esker, mila esker" (moltes gràcies, moltes gràcies). Com podeu imaginar, les llàgrimes van córrer a doll.

Resulta significativa també la capacitat d'organització dels treballadors que, amb ordinadors i locals deixats, van treure des del dia següent un diari de substitució que es diu Egunero (A diari), en blanc i negre i només amb 16 pàgines. Aquest segon diari ven el triple que el difunt Egunkaria.

Tal i com hem pogut constatar al govern d'Aznar només li interessa la victòria militar a tota costa i en aquest camí l'intermediari i la veu de la raó molesten, i s'han d'eliminar, a ser possible físicament.

Us preguem la difusió d'aquesta carta entre tot tipus d'amics i organitzacions.

Matthew Tre


free-news.org